¿Com regulen el turisme altres ciutats europees?

França va rebre 100 milions de turistes estrangers el 2024, empesos també per la celebració dels Jocs Olímpics. Una xifra rècord que comença a inquietar els veïns i les institucions locals, però també els espais dedicats al turisme. Gairebé 9 milions de persones van desfilar pel museu del Louvre l’any 2024, causa de problemes d’aglomeracions a les sales. Per això la direcció ha presentat un pla de remodelació del museu i un límit de 30.000 visitants per dia.

El turisme de masses també afecta directament la vivenda a causa de la proliferació d’apartaments turístics, que enquisten encara més el problema que pateix París des de fa anys: poca oferta, molta demanda i uns preus absolutament desorbitats. Per combatre’l, el Govern va aprovar el maig del 2024 una llei que dificulta el lloguer de pisos vacacionals per a estades curtes limitant l’arrendament a 90 nits a l’any i prohibint les caixes de claus en espais públics. A més d’augmentar la fiscalitat per a aquest model de negoci i la taxa turística un 200%.

Actualment hi ha a París 95.461 pisos turístics anunciats a Airbnb, dels quals el 89,3% són propietats senceres, davant el 9,5% d’habitacions privades i el 0,4% d’habitacions compartides, segons Inside Airbnb.

L’objectiu d’aquestes mesures no només se centra en acabar amb el problema de la vivenda a París, sinó també a descongestionar la ciutat i desviar el turisme a altres llocs, com Lió i Bordeus.

Leticia Fuentes

VENÈCIA.

La ciutat a Itàlia que més ha fet parlar pels seus intents de gestionar el turisme ha sigut Venècia. Des de l’any passat, la ciutat dels canals ha posat en marxa un pla per cobrar una taxa als turistes que només passen un dia allà. Aquest any, la tarifa –que no afecta una sèrie de col·lectius, entre ells persones amb discapacitat, menors de 14 anys, estudiants i residents– s’aplicarà únicament en els 54 dies de més afluència. El cost serà de cinc euros per als que reservin amb almenys quatre dies abans de la seva arribada i de deu euros per als que ho facin després d’aquell termini.

L’"experiment", com ho qualifica l’Ajuntament de Venècia, ha tingut un èxit parcial. D’una banda, segons les dades que s’han actualitzat a principis de maig, el consistori ha aconseguit recaptar, només en el que va de l’any, uns dos milions d’euros addicionals, a més d’haver obtingut més informació sobre el perfil dels turistes que visiten la ciutat en un sol dia (principalment nord-americans, britànics, alemanys i espanyols).

D’altra banda, el nombre de turistes que han arribat a la ciutat no va disminuir el 2024, el primer any d’aplicació de la mesura. Ben al contrari, Venècia va créixer per sobre de la mitjana nacional (+5,2%) respecte a l’any anterior, amb un total de 13 milions de turistes. Com a resultat, va augmentar el nombre de viatgers que es van allotjar no només al centre de la ciutat, sinó també a les seves localitats perifèriques, com és el cas de Mestre.

Irene Savio

Amsterdam.

Pocs focus turístics del món tenen com a lema el "no vingueu" que, en diferents varietats, han popularitzat els veïns d’Amsterdam com a missatge als visitants. Des de l’any 2021, la norma del Govern de la ciutat neerlandesa és que no es poden superar els 20 milions de pernoctacions turístiques a l’any. Les mesures adoptades per aconseguir-ho van des de prohibir la construcció de nous hotels, a menys que en tanqui un, fins a la restricció a la meitat del nombre de creuers fluvials pels seus canals, una taxa turística en continu augment i prohibicions a l’anomenat turisme de borratxera o sexual, a més de no permetre’s fumar marihuana per l’anomenat barri vermell.

Les llicències de pisos turístics ja estaven limitades per si, i les que existeixen només poden oferir-se per a 30 nits a l’any, tret d’autorització. L’objectiu és retornar al ciutadà una part de la qualitat de vida que els ha arrabassat l’excés de visitants i alhora contenir la desaparició de comerços autòctons per botigues orientades al turisme.

El límit dels 20 milions de pernoctacions no es compleix: el 2023 se’n van registrar 22 milions, el 2024 va pujar a 23 i la perspectiva per als pròxims anys és arribar als 25. Està clar que no és fàcil executar segons quines limitacions en un model de societat oberta, perquè implicaria conceptes d’estat policial. Però els ciutadans tenen, i utilitzen, una arma almenys dissuasòria: la justícia. Cada any, col·lectius de ciutadans recullen firmes per demandar els seus ajuntaments per incompliment del límit marcat. Les autoritats almenys no veuen positiu l’implacable creixement de les xifres del turisme.

Gemma Casadevall

BRUGES.

Una ciutat de conte, però, per a alguns veïns, el turisme massiu s’ha convertit en una història de terror. Segons una enquesta, 4 de cada 10 residents opinen que la ciutat està massa freqüentada a causa del turisme massiu. El 2024, quasi 8 milions de persones van visitar la ciutat, més de 9 milions incloent els visitants de poblacions veïnes.

Quasi 6,9 milions d’aquests turistes van anar a passar-hi el dia. Això suposa un increment del 13% respecte a l’any anterior. "Tot i que Bruges encara està lluny de ser comparable a Venècia i a Dubrovnik, mantenir l’equilibri entre el turisme i l’habitabilitat continua sent un repte important", va reconèixer al febrer l’alcalde de Bruges, Dirk De fauw.

Bruges va introduir al març una taxa turística de quatre euros per a les persones que van a passar el dia a la ciutat en grup, ja arribin amb autobús o en creuer. Aquesta taxa s’aplica ja als turistes que pernocten a la ciutat, una pràctica que s’ha convertit en habitual a les zones amb més afluència de visitants d’Europa.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Però aquesta no és l’única restricció que Bruges ha imposat al turisme. En els últims anys també ha reduït el nombre de creuers que poden atracar cada dia al pròxim port de Zeebrugen. Així mateix, ha prohibit la construcció de nous hotels al centre històric i ha frenat la concessió de llicències per a lloguers vacacionals.

Beatriz Ríos