Barcelona sense turistes, entre el descans i el desastre

Durant la pandèmia, amb el confinament i el tancament de les fronteres, ja vam poder veure com seria una ciutat sense turistes, tot i que sabíem que era una cosa temporal. Places i carrers més buits, i per tant amb més espai per passejar o per jugar, bars i restaurants menys atapeïts o equipaments culturals més accessibles.

En aquest viatge a un futur hipotètic, fem zoom sobre un edifici de veïns, microcosmos representatiu del conjunt de barcelonins, per saber com ens aniria en aquesta ciutat sense turistes. Es podria suposar una ciutadania dividida: d’una banda, els que tenen vides alienes al turisme, que veurien les bondats d’aquesta ciutat menys gentrificada, i de l’altra, els que sí que en depenen o els que, sense dependre’n, es beneficien del que comporta.

Entre aquests últims trobem la Maria, una jove de 26 anys d’esperit viatger que viu amb els seus pares en el 1r 1a del bloc. Dedica tot el seu capital a viatjar. Amb el forrellat ha vist desaparèixer moltes de les destinacions que connectaven directament l’aeroport de Barcelona amb el món. Els vols directes als EUA ja no existeixen a excepció del de Nova York. Per a la resta, la Maria haurà de fer una molesta escala en capitals europees.

Al 1r 2a viu el Manjit, d’origen hindú. Va arribar fa anys a Barcelona i, tot i que va començar en un local reparant mòbils, ara treballa com a taxista. El gruix de la seva clientela eren turistes, per a qui feia carreres a l’aeroport o rutes diverses. El seu cap, que té diverses llicències, es planteja prescindir d’ell. «Potser me’n vaig a Madrid o a València», assenyala.

El Jordi i la Marta són una parella amb tres nens petits que viuen al 2n 1a. El final del turisme els permet dedicar els caps de setmana a passejar junts per llocs que abans evitaven per estar saturats de turistes, com les Rambles, el Gòtic o el Port Olímpic, i visitar tranquil·lament espais com la Sagrada Família o el parc Güell. «Per fi podem gaudir de Barcelona», comenten mentre els seus fills juguen a tocar i parar a la plaça de la Catedral.

Com ells, també està content el Carlos, professor de 26 anys. La desaparició dels pisos turístics ha permès aflorar molt habitatge de lloguer i els preus han baixat. Gràcies a això, el Carlos s’ha pogut independitzar i instal·lar en el 2n 2a d’aquest bloc: un pis lluminós de 80 metres quadrats pel qual paga 800 euros. «Vaig pensar que mai podria accedir a un pis a Barcelona», diu, alleujat.

Cambrer a l’atur

En el 3r 1a, la Lourdes, de 26 anys, passa per una depressió. Graduada en Turisme, s’ha dedicat els últims anys a formar-se per destacar en un sector ara mort. La notícia l’ha deixat desubicada. El veí del 3r 2a, el Luis, de 48 anys, és cambrer i està com ella. És el que ha fet des que tenia 16 anys i no sap fer una altra cosa. Ara, sense ocupació, està estudiant per reconvertir-se però ho passa malament.

Al 4t 1a, hi viuen la Susana i el Javier, biòloga ella i químic ell. Tots dos d’uns 30 anys. No tenien gaire clar el seu futur, però desaparegut el turisme, el Govern destinarà més inversió a altres sectors; un d’aquests, la investigació. Gràcies a programes d’innovació han trobat feina en empreses punteres de la ciutat. «Amb el talent que hi ha a Barcelona i l’aposta per la ciència, la ciutat despuntarà en investigació i innovació», auguren.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Al 5è pis viu el Jaime, hoteler de 58. Després del xoc inicial, reenfocarà el negoci al turisme local. Recorda que ja ho va fer en la pandèmia, quan els hotels funcionaven amb clients locals.

Tots respiren ben alleujats després de saber que el 2n 2a, com la resta dels 10.000 habitatges d’aquest tipus que hi havia l’any 2024 a la ciutat, ja no serà un pis turístic.