El 74,4% dels barcelonins creuen que la ciutat ha arribat al seu sostre turístic

Per contra, cau fins i a un 23,8% la quota de ciutadans que defensen que el sector encara pot créixer. No obstant, sí que es veuria amb bons ulls potenciar segments específics, com els visitants per motius professionals i de congressos, així com per a esdeveniments esportius i culturals. I l’aspecte positiu en què coincideixen la ciutadania en general i els habitants de les zones amb més viatgers és l’aportació econòmica. Quasi sis de cada deu consideren que és el sector que genera més riquesa a la capital catalana.

Crida l’atenció, no obstant, que aquests últims suposin 11 punts menys que fa un any i que augmentin fins al 31,1% els que creuen que és perjudicial (la dada més alta de la sèrie), en contrast amb el qüestionari d’un any abans, que va reflectir percepcions molt més favorables. L’actual radiografia es va fer entre juny i octubre de l’any passat (en ple furor turístic estival i amb la turismofòbia de nou en el debat públic), però la del 2023 va poder estar influïda pel desig de plena recuperació econòmica de la ciutat després de la llarga pandèmia i els seus efectes.

Opinions crítiques

La tendència en les opinions és ara més crítica en quasi totes les respostes sobre una mostra de 2.250 persones. Poc més de la meitat dels qüestionaris es van efectuar en barris turístics (tot Ciutat Vella, la Sagrada Família, la Vila de Gràcia i el Poblenou) i la resta, repartides per tot el territori, amb uns resultats globals i també segmentats territorialment.

Les dades, no obstant, van en sintonia amb les polítiques ja impulsades per l’Ajuntament socialista de Jaume Collboni i per Turisme de Barcelona, que han virat les estratègies de promoció de la ciutat cap a la selecció dels seus visitants, apostant per arguments específics (de la cultura als congressos, passant per la gastronomia) per prioritzar la qualitat en lloc de la quantitat. La ciutat va atraure el 2024 15,6 milions de turistes (un 0,2% menys interanual), que simbolitza un significatiu i voluntari fre. Els hotelers van apujar preus i, tot i que van baixar la seva ocupació, van aconseguir més facturacions. Però, malgrat tot, les percepcions dels residents van empitjorar.

La creixent sensació que els viatgers que arriben a Barcelona està arribant o ha arribat al límit (74,4%) està quasi 20 punts per sobre del 2022 i uns 50 per sobre del 2012. No obstant, la reivindicació general no és el decreixement quan s’interroga els barcelonins sobre el que desitjarien per a la seva pròpia àrea. Puja fins al 27,2% la quota de veïns que preferirien menys visitants als seus barris, però a un 62,5% els sembla correcte l’actual volum. Les respostes dels que viuen a l’ull de l’huracà són més contundents: guanyen els que voldrien menys turistes al barri (49,6%).

El document remarca entre les conclusions que, tot i que l’activitat sempre s’ha valorat com a «important» en aquestes enquestes, el que «ha canviat de manera significativa és el qüestionament dels beneficis [del turisme] tant en l’àmbit de ciutat i barri com en el personal». Aquest 60% que aprecia la conveniència del turisme per a la ciutat està 11 punts per sota que un any abans i, tot i que el 48,4% que creu que el turisme beneficia el seu barri és majoritari, també ha acabat caient en 9 punts.

En paral·lel, el pol més crític s’aguditza, fins arribar al punt que, en els eixos més visitats, un 52,3% dels barcelonins consideren que la presència de viatgers perjudica les seves zones de residència, i fins i tot un 47,8% es veuen afectats personalment. Curiosament, entre els enquestats que habiten en els considerats barris turístics, un 74,7% no sent que la seva zona sigui perjudicada.

¿De quins mals culpen l’èxit turístic? Sobre diversos apartats concrets, el 77% pensen que afecta la neteja dels carrers; el 67% creu que perjudica l’oferta gastronòmica i comercial i el 54,6% considera que dificulta la mobilitat del seu entorn. I quasi la meitat no creu que afegeixi dinamisme cultural a la ciutat. Al costat positiu, un 76,1% convé que genera oportunitats econòmiques i de treball per als habitants locals. Tot i que set de cada deu entrevistats creuen que les condicions laborals no són bones en el sector.

Aspectes perjudicials

En la llista general dels aspectes perjudicials que s’expressen de manera espontània, quan resideixen a les zones calentes, citen en primer lloc (25,9%) l’increment de preus de la vivenda, mentre que en segon lloc al·ludeixen a la massificació (19,2%). Quan els entrevistats no viuen en aquests barris, l’ordre s’inverteix, ja que els seus efectes els fan evitar algunes de les zones més saturades.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Després de la massificació (23,7%) se situa la qüestió de la vivenda (21,9%), seguida per l’increment general de preus que li atribueixen (9,1%), el «desallotjament dels barcelonins de la seva ciutat» (6,9%, que quasi es dobla als barris turístics), l’incivisme dels visitants (6,6%), el turisme low cost, la brutícia i altres aspectes en menor percentatge. La idea de l’encariment de preus a la ciutat a causa del turisme es percep en un 87,4% de les respostes, i fins i tot amb més força a la Barcelona turística.

El sondeig també aprofundeix en les tipologies de visitants a limitar o potenciar. Un 82,2% dels barcelonins entrevistats creuen que cal potenciar el segment dels turistes per motius professionals (fires, reunions...), així com el dels que arriben per assistir a esdeveniments esportius o culturals (73,4%) i dels que venen per motius de formació o educatius (90,9%). En contra, el 55,2% defensa que s’ha de limitar la xifra de turisme vacacional (que arriba al 65,2% als barris turístics), i el 64,6% opina el mateix pel que fa als creueristes.