La justícia ha legalitzat 543 pisos turístics a l’Eixample des del 2023

No hi ha cap sessió mensual d’aquestes reunions en què les molèsties que causen els apartaments turístics a les comunitats de veïns no surtin a col·lació, i, per enèsima vegada, Valls va insistir que el propòsit de l’equip de govern és posar fi totalment a aquest tipus de negoci a partir del 2028.

"L’Ajuntament de Barcelona fa anys que no dona voluntàriament cap llicència d’apartament turístic", va explicar el regidor. El problema, va recordar, és que en el breu lapse de temps en què va quedar invalidada la primera versió del PEUAT per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i es va aprovar una nova norma que corregia defectes de l’anterior, els propietaris que van estar alerta van aprofitar aquesta bretxa per presentar sol·licituds a les dependències municipals. Va passar el setembre del 2019. En tot just unes hores d’oficina es van presentar unes 1.000 sol·licituds. Des d’aleshores, els tribunals han anat resolent els recursos i contrarecursos de les dues parts, fins a arribar en el dia d’avui a aquests 543 casos validats pels jutges.

A Barcelona hi ha 10.442 apartaments turístics legals. Els acabats d’autoritzar, des del punt de vista municipal, no fan més que agreujar un problema que està enquistat, tal com resulta evident en els plens de districte. En el de dijous, per exemple, una veïna, farta del soroll dels aires condicionats mal instal·lats i de les festes a la terrassa d’un apartament turístic, va expressar la seva decepció davant el fet que fins ara l’única mesura que hagi pogut portar a terme l’Ajuntament sigui imposar una sanció de 500 euros, xifra ridícula en comparació amb els beneficis que reporta aquesta activitat.

Sentències desconcertants

Valls va revalidar el compromís del govern municipal de reduir a zero el nombre d’apartaments turístics de la ciutat. Però va admetre que fins aleshores el més previsible és que es continuïn validant els que van aprofitar la bretxa del 2019.

Notícies relacionades

Antifrau avala la compra de la Casa Orsola i descarta irregularitats

La xifra de víctimes a BCN augmenta pels ciberdelictes

Amb tot, el tinent d’alcalde va posar sobre la taula una dada, com a mínim, curiosa. Es va referir al conegut cas del carrer de Tarragona. Allà, al número 84, la justícia va legalitzar el 2023 d’una sola tacada 120 apartaments turístics, cosa que implicava fer fora 120 famílies tan aviat com s’extingissin els seus contractes de lloguer. Els tècnics municipals van trobar una fórmula per parar aquell cop.

En els casos en què l’empresa propietària ja havia transformat els pisos en apartaments turístics no van trobar solució, però en els altres, 85 en total, van denegar de nou la llicència amb l’argument que havia caducat, vist que no havien començat les obres i continuaven sent pisos residencials. L’empresa va recórrer. La sorpresa és que fins ara la justícia ha resolt 30 d’aquests casos, 20 a favor dels interessos de l’Ajuntament i 10 a favor dels amos de la finca.