La trajectòria d’un magnat controvertit

El monopoli tèxtil de Julio Muñoz Ramonet: quan el cotó sí que enganya

Una conferència recorda la figura de l’empresari i financer, afavorit pels seus vincles amb el franquisme, que va controlar el sector pel seu accés privilegiat a la matèria primera

Barcelona, 1940: els locals de gresca dels guanyadors de la Guerra Civil a la ciutat de la misèria

Muñoz Ramonet, entre el magnat i el furtador

El ministro de Industria, Joaquín Planell, con gafas, y el de Gobernación, Camilo Alonso Vega (pelo blanco y mano extendida), visitan, en 1957, la fábrica Batlló, del grupo de Julio Muñoz Ramonet ( a la derecha de Alonso Vega). / AFB. Brangulí

La imatge la va recrear el seu net, Xavier Baladia, en el llibre ‘L’avi Ninus’. La imatge de Francesc Xavier Baladia, empresari tèxtil i destacat membre de la burgesia –fill de Teresa Mestre, més burgesa encara, que va servir de model per al personatge de ‘La ben plantada’, d’Eugeni d’Ors–, pujant pel carrer de Muntaner, en direcció al número 282, on era la casa, al palauet, de l’empresari i financer Julio Muñoz Ramonet (Martinet de Cerdanya, la Cerdanya, 1912-Suïssa, 1991).

Segons recorda Baladia net en el seu llibre, cada any, per Nadal, els «patrons de la indústria tèxtil» havien d’afrontar aquest «acte de submissió» per accedir a la matèria primera, al cotó: «L’avi havia de fer la genuflexió davant Muñoz Ramonet, oferir-li un somriure esplèndid i entregar-li un regal esplèndid, generalment una peça ben gran de plata massissa de la joieria Roca. Podia ser un centre de taula, una safata espectacular o uns canelobres».

L’habitatge i els jardins del carrer de Muntaner que van pertànyer a Muñoz Ramonet. /

Joan Cortadellas

La conferència

Rafa Burgos, historiador i periodista, va citar el fragment aquest dijous als jardins d’aquest palauet del carrer de Muntaner, on va viure Muñoz Ramonet i que ara és propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Allí, la fundació que porta el nom de l’empresari, de caràcter municipal, organitza visites i conferències.

L’habitatge, que abans va ser del marquès d’Alella, i que és obra d’Enric Sagnier, es va convertir en un dels símbols de l’opulència de Muñoz Ramonet, que va créixer empresarialment amb la protecció i l’estímul dels sòlids vincles amb el franquisme i l’Exèrcit, valgui la redundància, que va forjar de manera especial la seva mare, Florinda Ramonet, filla de Martinet de Cerdanya que es va fer molt pròxima als militars guanyadors de la Guerra Civil.

L’ascens

El pare, Serafín Muñoz, va encoratjar l’inici dels seus fills en els negocis i va treballar amb ells en els seus primers temps, després d’aprofitar el suport d’un oncle de la seva dona, Salvador Sindreu, per iniciar-se ell mateix com a empresari.

Burgos va repassar l’ascens del després fugit de la justícia. No és la primera conferència que fa l’historiador sobre la figura de Julio Muñoz Ramonet com a centre. El seu germà Álvaro també va participar en els seus negocis, però el veritable protagonista va ser Julio. El que explica Baladia és la clau de l’èxit de Muñoz. Va aconseguir controlar el monopoli de les quotes de compra de cotó, cosa que li permetia obrir i tancar l’aixeta a voluntat als seus competidors.

Cotó per a la fàbrica

Així ho concreta Baladia al parlar de la visita nadalenca del seu avi al magnat a casa seva del carrer de Muntaner: «La qüestió era sortir d’allí amb el beneplàcit condescendent de Muñoz, i poder accedir així a una quota de fabricació i importació de cotó. Sense el beneplàcit de Muñoz, no hi havia cotó per a la fàbrica».

Aquesta manera de jugar amb les cartes marcades va permetre a Muñoz escanyar els seus rivals fins a debilitar-los i comprar els seus negocis quan estaven en les últimes. O, al revés, adquirir negocis ja debilitats i utilitzar-hi les seves quotes de cotó.

La col·lecció

El 1942, Muñoz Ramonet va comprar per 28 milions de pessetes –pel que sembla pagant en efectiu la major part de la quantitat– la Unión Industrial Algodonera (UIASA), que portava un regal que va marcar la trajectòria de l’empresari. L’anterior amo de la firma, Ròmul Bosch Catarineu, havia demanat crèdit a la Generalitat republicana aportant com a garantia una col·lecció d’art d’alt nivell. Muñoz se la va trobar inesperadament.

Dècades després, la col·lecció va ser objecte de controvèrsia, ja que en la seva última etapa, ja a Suïssa, la va deixar a l’Ajuntament de Barcelona com a herència, juntament amb el seu habitatge del carrer de Muntaner. Malgrat que les seves filles van intentar durant anys que el llegat no anés a parar al consistori, amagant diverses obres d’art, al final no ho van poder evitar.

L’interior del palauet. /

Europa Press

Unitesa

El conjunt d’empreses tèxtils que va estar en mans de Muñoz Ramonet es va concentrar en el hòlding Unitesa, creat el 1959 a partir de Can Batlló i integrat per Hilados y Tejidos Comas, Unión Industrial Algodonera (UIASA, la de la col·lecció d’art), Fábricas Muñoz, Algodonera del Pilar, Hilados Madurga i Manufacturas Muñoz.

Però el magnat va tenir presència rellevant en altres sectors. Va ser amo dels magatzems El Águila i El Siglo. Va ser president del consell de l’Hotel Ritz i conseller del Banc Central, que presidia el seu sogre, Ignacio de Villalonga. Va arribar a tenir un banc a Suïssa. Poc amic de les fotos, es va distanciar de la seva dona, Carmen Villalonga, amb qui es va casar el 1946, 20 anys després de tenir quatre filles. Burgos explica que no tenir cap fill home el va mortificar.

Els tecnòcrates de l’OPUS

El conferenciant també va explicar, als jardins de la que va ser la casa de Muñoz, que les coses li van començar a anar malament quan els tecnòcrates de l’OPUS van començar a tenir pes en les decisions econòmiques del Govern espanyol, cosa que va suposar una modernització del sector. L’economia de postguerra i estraperlo s’acomiadava i tancava portes als que en aquella etapa ho van tenir tot a favor.

Notícies relacionades

Muñoz Ramonet va fer negocis amb l’emir de Kuwait i va aconseguir que la dona de Leónidas Trujillo, dictador dominicà assassinat per opositors, guardés a la seva banca suïssa el patrimoni que es va emportar al deixar el país. Això, va precisar Burgos, va causar l’enuig de fills il·legítims del dictador que vivien a Miami i que van recórrer, sense èxit, a un advocat nord-americà per intentar aconseguir part del patís. L’advocat era el després president dels EUA Richard Nixon.

Ramon Muñoz Ramonet va acabar els seus dies a l’Hotel Quellenhof de Bad Ragaz (Sankt Gallen). Diu Burgos que es va fer portar la seva col·lecció de cotxes de luxe per aparcar-la al davant. Va ser la seva última exhibició ostentosa en vida. Mort el 9 de maig del 1991, està enterrat al cementiri de Montjuïc.

Temes:

Barcelona Ajuntament de Barcelona Empreses

Inicia sessió 0 Comentaris