Poc marge per construir habitatge a Barcelona

A primera vista, les dades semblen indicar el contrari: el 2024, a Barcelona es van acabar de construir 1.884 habitatges, segons les últimes dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Mentrestant, a Terrassa se’n van edificar al voltant de 600 i a Viladecans prop de 300. Llavors, ¿quina és la situació de l’habitatge a Barcelona respecte de les seves ciutats veïnes? ¿Podem comparar el que construeixen?

La realitat és que Barcelona multiplica per sis la població d’algunes de les ciutats més poblades de Catalunya, com l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Badalona. Per això, aquestes ciutats han construït més habitatge en relació amb els seus habitants si es compara amb la capital. A Barcelona es van construir 11 habitatges per cada 10.000 habitants el 2024, mentre que a Badalona en van ser 38. 

Això contrasta amb el fet que a Barcelona hi ha al voltant de 700.000 llars i que, a més, la demanda d’habitatge és superior a la capital que a la resta de territoris catalans, segons un informe de l’Ajuntament de Barcelona.

Una ciutat compacta

Malgrat tot, «és normal que a Barcelona la construcció d’habitatge sigui inferior», apunta en conversa amb Verificat Juan Antonio Módenes,investigador en demografia de l’habitatge del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i professor de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). «Mentre que Terrassa o Sabadell tenen sòl urbanitzable –és a dir, capacitat d’edificar habitatges fora del terreny ja construït–, Barcelona és un municipi atapeït i no té pràcticament capacitat d’ampliació», explica. 

Montserrat Pareja-Eastaway, catedràtica de la Xarxa Europea de Rercerca en Habitatge (ENHR), defineix Barcelona com una ciutat compacta. «Té dos rius, un mar i una muntanya i no pot créixer més», apunta. De fet, ja s’havia urbanitzat un 82% del sòl de la capital el 2016, segons les últimes dades disponibles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Una xifra que és fins i tot més elevada a l’Hospitalet de Llobregat, on tan sols el 6% del sòl està lliure d’algun tipus d’edificació. 

No és la mateixa situació que la d’altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, com Viladecans (36% del sòl ocupat), Cerdanyola del Vallès o Terrassa (34%). Per això, Módenes i Parella coincideixen que «la capacitat d’expansió urbana de l’àrea metropolitana de Barcelona està fora del municipi de Barcelona».

Josep Maria Raya, catedràtic d’Economia Aplicada al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), explica a Verificat que el problema va molt més enllà de Barcelona: «Durant molts anys es va construir més del que es necessitava i ara estem a l’altre costat del pèndol». De fet, aquesta va caure en picat a partir del 2008 a la ciutat, tal com ho va fer a la resta del territori, a causa de l’esclat de la bombolla immobiliària: d’uns 4.000 habitatges anuals a menys de 2.000. 

Els experts coincideixen en la idea que ampliar l’accés a l’habitatge a la ciutat no només passa per l’edificació de noves promocions. El catedràtic que va dirigir la càtedra APCE-UPF recorda que, tot i que no hi hagi sòl disponible, les condicions d’aquest poden canviar: «Un edifici que havíem dit que arribava fins al quart pis podria arribar al cinquè», proposa. 

Notícies relacionades

Una marea reivindicativa tenyeix el barri de Sants de verd i blau en la primera Cursa Antiracista de Barcelona

El zoo de Barcelona projecta reduir espècies i ajuntar-les en àrees que recreïn els seus hàbitats

Módenes aposta per la renovació d’un parc d’habitatges que en molts casos ja és antic. De fet, el 86,7% dels edificis de la capital es van construir abans del 1982, segons l’Ajuntament de Barcelona. Des del 2012 fins al 2023, l’Ajuntament ha concedit més de 7.000 llicències de rehabilitació, i més de la meitat han generat l’habitatge nou de la ciutat, sigui per canvi d’ús de l’edifici o per divisió dels ja existents, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. 

Pareja també considera que el problema de l’habitatge a Barcelona no es pot delimitar als 10 districtes: «Molta gent se n’haurà d’anar perquè la demanda continua creixent i l’oferta no li segueix el ritme. Cal fer més habitatge, però d’una manera consensuada entre totes les ciutats que són veïnes», conclou.