El 34% de les parades de mercats municipals continuen tancades
La primera radiografia completa del sector que fa la Diputació de Barcelona conclou que només 2.079 dels 3.203 negocis de la província, sense comptar la capital, estan en funcionament.

Una de cada tres parades als mercats municipals de la província de Barcelona, sense comptar els de la capital, està actualment tancada. Ho revela el primer cens elaborat sobre aquesta matèria per la Diputació de Barcelona, que ha comptabilitzat 3.203 parades als 91 mercats distribuïts en 58 municipis. D’aquestes, només 2.079 (el 66%) estan en funcionament. La resta, 1.124 (un 34%), estan buides.
L’informe revela un mapa irregular en el qual coexisteixen mercats en plena ocupació amb d’altres on la inactivitat arriba a cotes estructurals. Només set compten amb totes les seves parades en actiu, i en una quarta part la proporció de parades tancades supera el 50%. Un altre informe provincial, en aquest cas sobre hàbits de consum, ja va revelar que només tres de cada deu consumidors de l’àrea de Barcelona opten pels mercats municipals en el seu àmbit estrella, l’alimentació fresca.
La pèrdua progressiva d’ocupació comercial afecta de manera directa el model de mercat entès com a espai de proveïment quotidià i node del comerç de proximitat. L’envelliment dels professionals, la falta de relleu i l’evolució dels hàbits de consum podrien actuen com a factors de fons.
Les 2.079 parades operatives generen ocupació per a 3.204 persones, de les quals el 82% són dones. L’edat mitjana dels que sostenen aquesta activitat és de 48 anys, cosa que confirma un perfil professional consolidat, però envellit. Un 62% treballa com a autònom i el 38% ho fa dins de petites empreses familiars.
El predomini de les activitats tradicionals continua vigent: carnisseries, polleries i parades d’ous i caça concentren el 22%, però aquesta oferta enfronta la competència de grans operadors i supermercats, que s’han instal·lat ja en un terç dels mercats.
A 31 dels 91 mercats analitzats operen firmes de distribució alimentària. Mercadona és en 11, Condis en cinc i CO-UM en quatre. Altres grups -Caprabo, Bon Preu, DIA, La Sirena o Supercoop- tenen presència més limitada. L’espai mitjà que ocupen aquests operadors és de més de 1.000 metres quadrats. Aquesta convivència entre el model tradicional i el comercial respon a una necessitat d’atraure públic i ampliar oferta, però introdueix noves dinàmiques de competència interna.
Digitalització
Notícies relacionadesLa incorporació d’eines digitals està en una fase inicial. Només el 22% dels mercats ha posat en marxa plataformes de venda en línia i amb prou feines un 15% de les parades estan adherides actualment a aquests sistemes. El repartiment a domicili arriba al 25% dels mercats, amb una mitjana de 215 entregues anuals. Les dades apunten a una voluntat d’adaptació, però la implantació continua sent marginal respecte al conjunt del sistema comercial.
La Diputació de Barcelona considera que els mercats municipals són una "peça estratègica del comerç local" i és per això que ha impulsat aquest cens com a base per modernitzar-los.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut Com baixar el cortisol: els 10 hàbits bàsics que no pots oblidar
- Fórmula 1 Màxima assistència a la carrera d’F1 a Montmeló en l’últim «GP d’Espanya» a Barcelona
- Adeu al mite del professor nadiu
- Disturbis «El salvatgisme d’una minoria de bàrbars»: Dos morts i més de 500 detinguts a França durant les celebracions del PSG
- Reforma profunda El zoo de Barcelona projecta reduir espècies i ajuntar-les en àrees que recreïn els seus hàbitats
- Acte a l’Escola Industrial Catalunya es proposa ampliar els seus polígons industrials per atraure més inversió estrangera
- Relacions entre socis ERC reconeix avenços amb el PSC en finançament i Rodalies, però demana concrecions: «El temps corre»
- Violència de gènere Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»
- Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc
- «LAMINE COBRA EL QUE MEREIX» Guardiola desitja que Flick duri «molts anys al Barça»