Miquel Borràs: "Ens ha perjudicat tenir gent pròxima en el govern de Barcelona"

Fa tres setmanes que és president de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), però ja estava en la junta anterior com a tresorer.

Portava dos anys. Una de les coses importants de la nova junta és que hi ha molta gent nova: de 13 membres només n’hi ha quatre que repeteixin. Era un dels objectius que es va marcar l’anterior president, Camilo Ramos. Hi participa gent que no ho feia i ha baixat la mitjana d’edat. Només tres estem jubilats.

I vostè és un d’ells. ¿Quants anys té? ¿A què es dedicava?

Tinc 66 anys. El meu últim ofici, durant 20 anys, va ser treballar com a periodista en un gabinet de comunicació.

Vostè forma part de la Xarxa Veïnal del Raval.

Vivia i treballava al Raval en l’època més dura dels narcopisos. Ara també visc a Ciutat Vella, a prop de la Barceloneta. Però segueixo a la Xarxa Veïnal del Raval, que va sorgir, precisament, de la preocupació pels narcopisos.

¿Com veu Barcelona?

És una ciutat amb un potencial extraordinari, amb molt associacionisme, gent que té ganes de millorar. El que ens falta són polítics municipals que sàpiguen aprofitar aquesta força i no obeeixin només els lobbies econòmics.

¿Quins són els problemes principals que detecta?

L’accés a l’habitatge, amb tots els seus derivats; la planificació urbanística feta amb poca participació ciutadana, com l’ampliació del Macba; la saturació d’activitats en l’espai públic; les qüestions mediambientals, entre les quals aspectes com el de la retirada d’amiant on n’hi ha, però també la pacificació de carrers. També els drets de la població més vulnerable, entre d’altres.

Vostè va advertir a l’arribar al càrrec que ha de millorar la interlocució amb les administracions, és a dir, amb l’Ajuntament de Barcelona. ¿Com és aquesta relació?

Continua igual. Hem tingut alguns acostaments, anuncis que ens trobarem, que ens veurem més, però encara no ha passat. No m’he vist amb Collboni, però és que no es va arribar a reunir amb el meu antecessor, Camilo Ramos, en els seus dos anys com a president de la FAVB. En aquests dos anys no hi ha hagut una sola reunió per parlar dels problemes de la ciutat, de projectes. Només per a coses administratives.

Quan Ada Colau va arribar a l’alcaldia, va arribar al govern de la ciutat molta gent vinculada a la lluita veïnal. ¿Va perjudicar a la FAVB tenir gent pròxima al capdavant del consistori?

Ens ha perjudicat ara, però històricament no. Hi havia moltíssima gent que militava al PSC i estava en associacions de veïns.

Es va dir que el colauisme havia pres la FAVB.

Són acusacions que interessen a alguns partits i que no són certes. Ara hi ha gent a la FAVB sense afiliació política, gent que ha passat pels Comuns, per ERC, pel PSC. Els nostres estatuts fixen no admetre gent que tingui una carrera política en vigor, però la militància, la que cadascú vulgui. El moviment veïnal és transversal per naturalesa. No li preguntes a ningú a qui vota.

¿Que en el govern de Collboni figuri com a regidor un expresident de la FAVB, com Lluís Rabell, no ajuda aquesta interlocució?

Sí, és dels pocs que hi ha en el govern del PSC que té una visió realista de la importància del moviment veïnal. La seva posició dins del govern tampoc ha sigut gaire prominent, no ens ha servit de gaire. Però la poca interlocució que hem tingut ha sigut amb ell.

Que l’alcalde es reuneixi amb veïns que no formen part de les associacions els disgusta.

És una de les coses que hem criticat. Ha arribat a vetar directament persones que són d’associacions de veïns dient que ja tenen altres canals de participació, quan no és cert. La veritat és que el PSC ens té molt decebuts, perquè històricament ha sigut un partit progressista, d’esquerres. No ha sigut un partit de les elits, i ara actua com si només li preocupessin els lobbies. Nosaltres li molestem.

CCOO va treure una rèplica del 47, com el de la pel·lícula que retrata com Torre Baró va aconseguir finalment el bus amb la lluita veïnal. ¿Aquesta lluita ha quedat en l’oblit?

Ara moltes d’aquelles associacions, que quan van començar no eren ni legals, compleixen 50 anys. Moltes de les transformacions de Barcelona es van aconseguir per la pressió veïnal. De vegades no ens fem una idea de fins a quin punt va ser important. Suposo que quan ja hi ha aigua, llum, transport, la gent oblida com va arribar tot.

Quan vostè va prendre possessió va afirmar que la FAVB situava entre les seves prioritats vigilar la possible irrupció de la ultradreta als barris.

És difícil. El primer que hem d’entendre és què volen fer, una cosa que històricament no és una novetat. L’extrema dreta, normalment, assenyala culpables dels problemes desviant l’atenció, acusant la gent més pobra. ¿Com es combat això? Primer, no negant els problemes. Fent que el moviment veïnal exerceixi i es preocupi d’aquests problemes. I després denunciant les exageracions, per exemple les que s’utilitzen contra la immigració. Quan la gent es coneix, el racisme desapareix.

¿Què opina de la crisi dels empadronaments de gent en situació de vulnerabilitat?

Tot i que amb l’entrada del govern actual hi va haver una ruptura brusca amb els empadronaments, he escoltat experts molt poc sospitosos de ser extremistes que diuen que Barcelona realment no pot assumir un gran volum de gent sense llar. Hi ha un problema evident i molts altres municipis catalans i de fora de Catalunya no compleixen amb la legislació i molta gent acaba venint a Barcelona, que a més és un lloc en què hi ha més oportunitats. El problema és que hi ha persones que troben oportunitats en pobles i allà no els empadronen. Però la solució no passa únicament per un ajuntament. També hi ha d’intervenir la Generalitat i l’Estat.

¿Quins efectes té el problema de l’habitatge?

Ara mateix el sector immobiliari està segrestant la major part de la renda disponible, que s’està acumulant en un sector i està matant a la resta.

¿Hi ha un problema de seguretat a Barcelona?

En alguns punts hi pot haver un problema d’inseguretat, però el que diu la gent que ve és, precisament, que a Barcelona es pot sortir al carrer tranquil·lament, de nit i de dia. Jo no he tingut problemes, i he viscut sempre a Ciutat Vella. Els robatoris es concentren en alguns barris, on hi ha més oportunitats.

Notícies relacionades

Enerida Isuf: «El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia»

Una vintena de mercats de la província de Barcelona tenen més parades tancades que obertes

¿Com està ara el Raval?

En comparació amb abans, molt millor, tot i que continua patint problemes endèmics, d’infrahabitatge, infrafeines, equipaments que s’han de renovar. I hi ha una batalla brutal per l’espai lliure.