La Feria de Abril sedueix els llatins

"Aquí ve tothom, perquè a tothom li agrada la festa, res més", simplifica Iván Cervantes, un jove colombià que passa llargues temporades a Catalunya des de fa set anys i que fa dos que es va establir de manera definitiva a Espanya. Malgrat tenir una feina més estable, Cervantes treballa tota la Feria en un lloc de còctels per guanyar-se uns diners extres abans de tornar a Colòmbia en uns dies, on ha d’arreglar uns papers.

Cultures similars

Flanquejant l’enorme barra del lloc on elabora els còctels aquest jove, just davant de les casetes del PSC i de la Coordinadora d’Entitats de Terrassa, hi ha dos altaveus que ja des de la tarda emeten amb força grans èxits de la música llatinoamericana. Segons apunta Cervantes, aquest és un dels atractius del seu lloc. "De vegades posem música colombiana i els colombians que venen se senten identificats", explica. No obstant això, assegura que la seva selecció musical també atrau gent "vestida de flamenc", sobretot joves. De fet, Cervantes explica que quan cau la nit fins i tot les casetes més tradicionals canvien les sevillanes pel merengue.

La versió de Cervantes per a l’èxit de la Feria entre els llatins coincideix amb la de Daniel Salinero, president de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC). "La cultura andalusa té similituds" amb algunes tradicions llatinoamericanes, assumeix en declaracions EL PERIÓDICO. "És un tema de folklore gastronòmic i musical, són molt similars. Ells també tenen aquest sentit de disfrutar del ball i passar-ho bé", assegura Salinero. Malgrat l’èxit entre aquesta comunitat creixent a Barcelona, Salinero remarca que la Feria de Abril no vol "perdre les arrels d’Andalusia i de Catalunya".

Segons Fabiola López, una equatoriana que fa més de 15 anys que ven productes típics de festa andalusa a la Feria, per a moltes persones de la comunitat llatina la Feria pot recordar-los a algunes de les festes que els espanyols van deixar als seus països d’origen. "Al meu país, Equador, també ens vestim amb mantons per San Juan i toquem els tambors pel carrer com fan aquí alguns dies", explica. López fa 18 anys que viu a Catalunya i sempre s’ha dedicat a vendre productes d’artesania. Va començar elaborant objectes típics equatorians, però va passar a vendre castanyoles, vestit, mantons i altres perquè va veure que allà hi havia més mercat.

Aquest any, però, els primers dies de la Feria han quedat marcats pels tres euros d’entrada que l’organització va decidir cobrar enguany. Després de la rebel·lió dels firaires, la FECAC va fer marxa enrere i l’accés torna a ser totalment gratuït com en els anys previs. Tot i això, la primera setmana hi ha hagut menys públic que de costum.

López es manté optimista ara que l’entrada torna a ser gratuïta: "Si el ritme no afluixa durant el cap de setmana, potser podem salvar l’any", explica. Amb pitjors ulls veu les coses José Ibarra, un colombià que aquests dies ajuda la seva dona, Reyna Reyes, a l’estand Latino y Artesanía. A diferència de López, Ibarra i Reyes han trobat als productes d’artesans llatinoamericans un bon mercat, que aquest any donen per perdut. Ibarra assegura que la decisió de cobrar entrada "els ha anat fatal". "No hem venut ni el 50% del que vam vendre l’any passat", afirmen.

"És molt més fluix"

Tampoc està d’acord amb la mesura Diego Ricci, l’encarregat de la caseta de l’Associació Argentina. "És molt més fluix que l’any passat", assegura aquest argentí assenyalant el seu carrer del Real, on es feia de nit bastant buida dimecres passat, vigília de dia festiu. Ricci assenyala que a la Feria venien moltes famílies que podien passar-se la tarda amb un pressupost d’"uns 15 o 20 euros" i que amb els tres euros d’entrada per a cada integrant aquesta quantitat ja s’esfumava. "És fatal", resumeix.

Notícies relacionades

Richard Gere es passeja per Gràcia

Almenys 7 persones viuen entre ruïnes a les Cases Barates

Altres firaires de la Feria asseguren que apostar pel producte llatí és un encert segur. "Són els que més gasten, hi ha gent que es passa la tarda amb un rebujito i ja no consumeix res més", assegura la responsable d’un lloc de menjar llatí. Aquesta encarregada, però, diu que l’organització no posa sempre les coses fàcils als venedors. "No haurien de cobrar-nos tant [als firaires]... Els productes serien més barats i vindria més gent", assegura.

Una cosa semblant pensa el personal del restaurant Punt Llatí, que denuncia que ha hagut de "neutralitzar" l’aparença i l’oferta gastronòmica del seu lloc a la Feria per rebre el beneplàcit de l’organització. "Els últims anys l’organització no ens deixava posar la carpa perquè volien que les festes fossin només sevillanes", assegura un dels cambrers del negoci, que abans del suposat veto va operar a la Feria durant 11 anys.