El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona

No únicament es pot trobar pregabalina. També s’ha requisat últimament Rivotril, una de les marques del clonazepam que és un fàrmac pertanyent al grup de les benzodiazepines i que actua sobre el sistema nerviós central de forma sedant, relaxant i hipnòtica, entre altres característiques.

Aquestes pastilles se solen consumir barrejades amb drogues, com marihuana o haixix, o amb alcohol, malgrat que també hi ha qui les ven per unitats a persones que viuen al carrer i tenen addiccions per calmar la síndrome d’abstinència. Són medicaments que s’administren amb recepta i no es consideren substàncies estupefaents, per la qual cosa la policia sol requisar aquestes pastilles quan algú en porta moltes a sobre, sota la sospita que pot traficar amb elles.

No obstant, no se l’acusa de cap delicte contra la salut pública, sinó que es porten a comissaria i es diu a la persona que les portava que pot anar a buscar-les si presenta una recepta mèdica conforme és habitual que les prengui. Fonts policials indiquen a aquest mitjà que ningú reclamarà aquest tipus de fàrmacs.

La població que consumeix aquest tipus de fàrmacs procedeixen majoritàriament del nord de l’Àfrica i viuen en una situació d’exclusió social. Precisament, en aquesta zona es va posar de moda entre la gent jove a finals de la primera dècada d’aquest segle l’anomenat Karkubi segons la Policia Nacional, es tracta d’una droga originària del Marroc, elaborada a partir de la fusió d’aixix i Rivotril (clonazepam) que, mesclat con alcohol o cola, poden generar al·lucinacions. Se l’anomena la ‘droga dels pobres ’ pel seu baix cost i fàcil accés. Els agents van alertar fa uns mesos dels riscos d’aquesta mescla de substàncies per la ràpida propagació en adolescents.

Amb la migració per tota la conca mediterrània d’aquesta població, el consum d’aquesta droga s’ha anat estenent a altres països, ja que també s’exporta l’abús d’algunes substàncies. Segons l’informe ‘Fentanil a Espanya. Evidències, percepcions i realitats, realitzat per Episteme Investigació i Intervenció Social i finançat per Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, les «persones joves drogodependents, especialment aquelles que van passar la seva adolescència en un centre de menors, tenen gran preferència» per la pregabalina «com a droga d’abús». 

«En els últims anys, els menors no acompanyats han provocat una gran atenció mediàtica. Els seus consums de drogues estan motivats per una existència marcada per l’impacte de l’experiència migratòria i la situació de sensellarisme. Tot i que les seves drogues de preferència són els fàrmacs com el clonazepam (Rivotril®) i la pregabalina (Lyrica®), són persones intrínsicament policonsumidores, que tampoc li fan menyspreus a l’heroïna», remarca l’informe.

Atencions al Clínic

Segons dades de la Unitat de Toxicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona el 4,6% dels 1.523 casos d’intoxicacions per drogues atesos a Urgències l’any passat van ser per pregabalina. Es tracta d’una xifra similar a la del 2023 quan es va registrar l’afectació d’aquest fàrmac en el 4,37% dels 1.509 casos d’intoxicacions per drogues atesos.  

En declaracions a EL PERIÓDICO, el doctor Emilio Salgado, responsable de la Unitat de Toxicologia Clínica del Clínic, remarca que aquest tipus de substàncies es prenen de forma lúdica, barrejada amb drogues o alcohol, però també per rebaixar els efectes del consum crònic d’estupefaents en zones marginals. Per això, s’han trobat casos de persones que n’abusen.

Es tracta de fàrmacs potencialment addictius i barats, malgrat que s’administrin amb recepta, segons el doctor Salgado, que afegeix que després de la pandèmia hi va haver un increment del seu consum als carrers malgrat que ara està més estabilitzat. No obstant, assegura que aquest fenomen no passa únicament a Barcelona sinó que també s’ha descobert en altres parts d’Europa.

El doctor Salgado recorda que aquests fàrmacs no tenen una regulació tan «estricta» com els opioides sinó que s’utilitzen per al dolor. Malgrat això, a la fitxa tècnica la farmacèutica va haver d’afegir que poden «influir en persones amb antecedents de consum crònic o de dependència prèvia».

En aquest sentit, un estudi seu que va presentar el febrer de l’any passat al congrés anual de la Middle East and North Africa Clinical Toxicology Association (MENATOX) celebrat a Abu Dhabi ja indicava que el mal ús de la pregabalina pot causar abús i síndrome d’abstinència i que hi ha més risc amb antecedents de drogodependència.

També assenyala que van començar a detectar el consum d’aquests fàrmacs al fer anàlisis de sang les persones d’origen nord-africà que la policia portava a Urgències quan se les trobaven inconscients al carrer. A l’examinar les proves mèdiques descobrien l'abús a aquests medicaments, que igual es prenien barrejats amb drogues i després «tenien la davallada». En alguns casos es tractava de detinguts que per tenir valor per delinquir ingeririen aquestes substàncies i després patien els efectes relaxants.

Consum «no prescrit»

La Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut ha destacat que tant la pregabalina com el clonazepam són «hipnosedants» per combatre trastorns com ansietat, dolor neuropàtic o les convulsions. Substitueixen el flunitrazepam que s’administrava a pacients molt vulnerables, com persones que viuen al carrer per al tractament d’addiccions i altres trastorns de salut mental.

«Tot i que el seu ús hauria de ser per prescripció mèdica, és cert que existeix un consum no prescrit», assenyala Salut «especialment en persones que viuen situacions de precarietat, exclusió o malestar emocional» en un context de policonsum d’estimulants. «Els inicis de tractament específics per addicció a aquestes substàncies continuen sent molt baixos. El 2023, no es va registrar cap inici per pregabalina, i només un 0,03% del total ho va ser per clonazepam», indica el Departament.

Notícies relacionades

Els Mossos llancen el pla Kanpai, que estén el model contra la multireincidència de Barcelona a tota l'àrea metropolitana

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

A més, afegeixen que es realitzen actuacions per reduir la seva presència al carrer, tot i que recorden que «l’ús de substàncies i les addiccions són fenòmens complexos, relacionats no només amb els efectes dels fàrmacs sinó també amb factors socials i psicològics com el trauma, l’estigma, la violència o la falta de suport». 

Per això, la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques treballa en coordinació amb la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències, diverses entitats i els serveis socials. En concret es forma els professionals que treballen en contacte amb persones que consumeixen, amb la finalitat de prevenir el seu ús i reduir els riscos, i s’ofereix suport «integral» a aquestes persones vulnerables que són addictes, com «acompanyaments terapèutics com a alternativa a la medicalització».