Ovelles per a esbrossar Collserola: l'estratègia de l'AMB per a prevenir els incendis en els boscos de Barcelona

Collboni garanteix que el parc “està preparat” per afrontar l’estiu, però fa una crida a reforçar la neteja forestal

Ovejas en un bosque de Collserola para desbrozar y prevenir los incendios

Ovejas en un bosque de Collserola para desbrozar y prevenir los incendios / ACN

3
Es llegeix en minuts
ACN

 L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha subcontractat un ramat d’ovelles per desbrossar el parc de Collserola en el marc de les tasques de prevenció d’incendis. Són 350 ovelles i algunes cabres que pasturen en unes franges acordades amb l’ens, principalment als termes municipals de Montcada i Reixac i Barcelona. És el primer cop que s’oficialitza la prestació d’aquest servei de desbrossament natural, després d’anys en què aquest i altres ramats han pasturat de forma lliure per col·laborar en la neteja del sotabosc. Jaume Collboni ha destacat la silvopastura com una de les eines “d’estratègia passiva” per evitar els incendis. Ha garantit que el parc està “preparat” per l’estiu, però ha demanat seguir invertint en netejar els boscos.

El president del Consorci del Parc de Collserola, Jaume Collboni, ha detallat que des de la tardor s’ha posat el focus en el manteniment de 312 hectàrees de boscos per prevenir els incendis. D’aquestes, n’hi ha hagut 185 on s’ha definit un perímetre de protecció prioritària. “Els últims mesos hem aconseguit fer créixer l’escut contra possibles incendis”, s’ha enorgullit el també president de l’AMB i alcalde de Barcelona.

Collboni ha celebrat la incorporació “en plantilla” d’un dels sis ramats d’ovelles i cabres que fins ara desbrossava els boscos de Collserola de forma lliure, sense un acord de contracte de serveis com el d'ara. Aquest ramat, ha indicat, és una de les eines amb què l’AMB treballa “l’estratègia passiva” per lluitar contra possibles incendis, de la mateixa manera que han obert talla focs, construït punts d’aigua, creat nous accessos, millorat la senyalització, optimitzat l’estructura elèctrica i controlat que no hi hagi abocaments de residus.

“Vull llençar un missatge de tranquil·litat i confiança: estem preparats de cara a l’estiu”, ha asseverat Collboni. Tot i la crida a la calma després de les tasques de neteja i els darrers mesos de pluges, també ha precisat que “el millor i més intel·ligent” és invertir en prevenció “per tenir cura del parc de forma transversal”.

Al seu torn, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, també s’ha mostrat “optimista” de cara a l’estiu gràcies a la recuperació de reserves d’aigua als boscos i a les actuacions de cura del sotabosc. Així i tot, ha fet una crida a la cautela “i a seguir invertint en planificació”. El conseller ha assenyalat com a “gran repte de Catalunya” poder optimitzar la gestió dels boscos “amb més recursos econòmics i materials, i millor coordinació público-privada”. “El que fem a Collserola ha de ser exemple arreu del país”, ha emfatitzat el conseller.

“Tracte especial” per als veïns dels barris de muntanya

Coincidint amb la presentació de la subcontractació del ramat, Collboni ha aprofitat per fer una crida a tots els veïns del perímetre del parc de Collserola perquè “siguin conscients” de la gestió dels boscos i de la importància de les mesures d’autoprotecció. “Cal prendre consciència dels riscos associats a la calor i l’augment de les temperatures”, ha recalcat, mentre ha avançat que les pròximes setmanes presentaran diverses mesures adreçades als veïns.

Notícies relacionades

Respecte les limitacions que tenen actualment els veïns dels barris de muntanya per actuar d’ofici talant arbres que suposin un risc en cas d’incendi -els quals han de compensar econòmicament o bé plantant noves espècies, segons la Norma Granada-, Collboni ha declinat contestar i ha emplaçat a aquesta pròxima roda de premsa.

Per la seva part, el director gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Raimon Roda, ha apuntat que els barris de muntanya “haurien de tenir un tracte especial” a l’hora d’aplicar aquesta normativa de forma menys restrictiva “perquè hi ha habitatges amb característiques molt particulars en què el bosc està a tocar de les cases”.