Catalunya analitza els polígons amb vista a una llei sectorial

Avui són 45.970 les empreses catalanes localitzades en aquests espais, el 80% de les quals (36.774) s’ubica a la província de Barcelona, segons les últimes dades (2024) de la diputació (Diba) consultades per aquest diari. Les ciutats i el mateix sector veuen en aquesta conjuntura una oportunitat per perfilar el rellançament pendent dels polígons catalans. A Catalunya, la comunitat que més aporta (22,1%) a la facturació industrial espanyola, el pes del sector es manté estable i suposa actualment el 19,8% del producte interior brut (PIB). "Des del Govern reafirmem el nostre compromís per reforçar la competitivitat de la nostra indústria per situar Catalunya entre les regions líders d’Europa", reforça la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz.

La gran incògnita per aclarir en matèria de polígons, resumeix Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons de Catalunya (UPIC), és a qui li correspon finançar el manteniment d’aquestes infraestructures quan queden obsoletes. I la factura que s’augura no és precisament petita. "Una vegada vam fer un diagnòstic en un polígon de Tarragona i la conclusió va ser que es necessitaven diversos milions d’euros per arreglar només aquell polígon", remarca la responsable de la UPIC, entitat impulsada per la Cambra de Comerç de Barcelona i que a Catalunya funciona com una federació de polígons.

Carències dels polígons

Les principals carències dels polígons les té estudiades el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, associació que integra 50 ajuntaments, patronals (Foment del Treball o Pimec, per exemple), sindicats i administracions supramunicipals com la Generalitat, la Diba o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El seu gerent, Carles Rivera, titlla la gestió dels polígons de la regió de "poc eficient i, en molts casos, inexistent".

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

Primer, perquè només un 20% de la regió compta amb una entitat pròpia de gestió, les quals s’ocupen de dialogar amb els ajuntaments. Segon, perquè "un 40% de la superfície industrial de la província de Barcelona no té activitat, cosa que suposa un cost d’oportunitat importantíssim per a les economies locals". I, en tercer lloc, perquè la falta d’integració en les ciutats i infracondicions (mala connexió de transport públic o problemes d’il·luminació i connectivitat) desincentiva l’arribada de noves companyies. "Un 10% de la superfície dels polígons de la província de Barcelona està sent ocupada per activitats no industrials de menys valor afegit", afegeix Rivera.

La indústria és fonamental en nombroses economies locals de Catalunya. En fins a 115 municipis catalans, la indústria suposa més d’un 20% de la riquesa local. I en una vintena, el sector industrial representa fins al 50% del valor afegit brut (VAB) local, amb els casos extrems de la Canonja (84,2%), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (78,1%) i Santa Margarida i els Monjos (77,1%), que es nodreixen de les indústries petroquímica, nuclear o d’automoció. Els segueixen Guissona i Martorell, on s’ubiquen el grup alimentari homònim i la fàbrica Seat, respectivament. I també a la província barcelonina és destacable el protagonisme industrial del Vallès, on sobresurten municipis com Castellbisbal, Parets, Vacarisses, Montornès, Les Franqueses, Sant Celoni o Rubí, com pot observar-se al mapa que il·lustra aquesta notícia.