Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada

Les obres de l’estació de la Sagrera, marcades pels retards i els sobrecostos, no tenen data de finalització. Els trens d’alta velocitat van començar aquest diumenge a circular sense aturar-se per dins de l’edifici en construcció des del 2011, desviant-se de nou de les previsions: l’agost passat, es va anunciar que els combois travessarien les vies sota sostre abans que acabés el 2024. L’edificació –en la qual s’han compromès uns 1.100 milions d’euros– hauria de donar servei des de fa 13 anys, en cas d’haver-se complert els primers pronòstics. Si bé la infraestructura ferroviària s’ha de culminar el 2026, es desconeix quan els viatgers embarcaran i baixaran a la Sagrera, en la qual falten encara algunes instal·lacions abans de la posada a punt.

Una de les que estan pendents d’habilitar-se és el sistema de climatització sostenible, dotat amb un dipòsit subterrani que ha de proveir la parada i el seu entorn. En tot cas, la rasa que s’obri es pentinarà primer a la recerca de més restes de la vil·la romana de 4.200 metres quadrats que es va descobrir sota terra al començar a edificar els accessos a la futura estació, emplaçada sobre un jaciment prolífic que ha condicionat l’evolució dels treballs, fins al punt que va obligar a modificar-ne la planificació.

A sota de la parada

Les noves prospeccions arqueològiques seran les terceres que es facin a la finca, datada entre el segle I i el V després de Crist i enterrada en gran manera a sota de la futura parada de l’AVE. Els primers sondejos es van allargar entre el 2010 i el 2015, hi va haver una altra tanda el 2019 i es reprendran aquest mateix any, indica l’Ajuntament de Barcelona. Si bé queda per saber quant material d’interès brotarà sota la superfície, el consistori afirma que les noves exploracions "no impliquen cap retard a les obres de l’estació de la Sagrera, ja que ja estaven previstes".

Les perforacions rastrejaran un recolze de 1.838 metres quadrats del carrer del Pont del Treball Digne. Allà estava situada una part de l’horta del recinte que, fa uns 2.000 anys, es dedicava a la producció de vi. Es compta a trobar empremtes de "la zona rústica" de la hisenda, incloses "estructures vitivinícoles, sitges i dolia", unes gerres de gran mida per emmagatzemar vi.

Notícies relacionades

Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens

"Representen l’amor per la ciutat"

Els vestigis no seran conservats in situ. Els que no puguin extreure’s seran arrasats per la construcció de la planta de calefacció i refrigeració, com ja va passar amb habitacions, passadissos i termes de la casa romana. "Totes les restes que puguin aparèixer s’excavaran i es documentaran íntegrament", explica l’Ajuntament. Afegeix que, "una vegada estudiats, es procedirà al tractament que, en aquest cas, serà el seu desmuntatge total, ja que el dipòsit és bastant més profund i ho afectarà tot". De tota manera, remarca que l’expectativa és que treguin abans que res "retalls en el terreny", ruïnes difícilment traslladables.

Els pròxims sondejos corresponen a la segona fase d’investigació de l’assentament, les enormes dimensions del qual s’han equiparat amb l’extensió de Barcino, la ciutat romana de la qual Barcelona va néixer. Les primeres campanyes es van centrar en les estances i els espais de la propietat que va emergir als solars on s’erigeix l’estació. Van resultar prolífiques, a l’aflorar mosaics, pintures murals, figures de marbre –com un bust del déu Bacus– i premses de vi. També es van localitzar 25 sepultures infantils i altres tombes als voltants.