Serrat, pregoner de la festa major de la restauració

La restauració de Barcelona va exhibir múscul com mai ahir, al festejar per setè any la seva trobada anual en honor a la copatrona de la ciutat, Santa Eulàlia. Joan Manel Serrat va parlar, va cantar i va brindar per un gremi que ha elevat el llistó amb el seu estel·lar homenatjat. La multitudinària convocatòria, amb Lolita Flores com a mestra de cerimònies, va tornar a atraure polítics, artistes, personatges televisius i representants de diferents col·lectius, fins a sumar més de 700 convidats a la ressuscitada sala La Paloma. Aforament complet.

L’alcalde Jaume Collboni es va fer un tranquil bany de masses. I de la llarguíssima llista de convidats hi van ser, entre els polítics, l’expresident José Montilla, l’exalcalde Xavier Trias, el tinent d’alcalde Jordi Valls; Jordi Martí, del grup municipal de Junts per Catalunya; Elisenda Alamany, d’ERC; Daniel Sirera, del PP, i nombrosos exregidors i exconsellers. Actors com Mercedes Sampietro, Enric Majó, Cristina Plazas, Cristina Brondo, Vicky Peña; també presentadors de televisió, empresaris i xefs com Carme Ruscalleda.

Collboni va destacar que la patronal de la restauració, recuperada de l’envestida de la pandèmia, ha guanyat des del 2018 un 43% de superfícies de terrasses i un 30% de llicències per a aquestes, amb la qual cosa ha demostrat el seu vigor i el suport institucional. Sobre Serrat, va destacar que sigui l’autor de l’"himne" de les vides de molts dels presents, Mediterráneo. L’alcalde, que projecta bona sintonia amb el gremi, va lloar que cada any "apugin el nivell" de la convocatòria, davant el seu president, Isidre Gironès i el seu director, Roger Pallarols.

Lolita, "mig barcelonina" per part de pare, va recordar els orígens del Pescaílla en la Gràcia gitana i com va conèixer Serrat amb tot just 13 anys en un concert a Palau de la Música, amb qui va establir un vincle que continua bategant. "És un dels poetes d’aquest segle, a més de ser un savi", li va llançar, confessant que va créixer amb els seus discos, aprenent català amb les seves cançons i un diccionari, i absorbint informació del cantant del Poble Sec sobre el diví i l’humà: de la política a les drogues.

Gràcies a ell es va atrevir amb un monòleg de La plaça del Diamant que li va fer tancar la seva etapa musical i obrir-se, fins avui, al teatre. "M’has ensenyat a ser decidida, a riure i a plorar", com a "referent", va clamar, abans de fer-lo sortir a escena entre llàgrimes.

El pregoner Serrat va recordar que es va voler retirar dels escenaris, però no de cantar ni de pujar a la palestra quan toca. Tot i que no li agrada la indústria musical actual, l’artista encara vibra quan li donen corda, com en l’emotiu duo que va fer com a colofó amb Miguel Poveda interpretant El meu carrer.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

"Gurmet no, sensible"

L’homenatjat va ironitzar amb els seus mèrits en el sector de la restauració, des d’un restaurant fallit al Born fa anys fins a un celler que va acabar en "desastre" i li va fer veure que es tracta d’un ofici difícil i meritori. Es va confessar amant de la cuina que va més enllà de l’alimentació. "No soc gurmet, soc sensible", va puntualitzar, tot i confessant –dirigint-se a Ruscalleda– que durant molts anys va sopar cada dia ous ferrats amb patates, i que l’entrepà de musclos en escabetx és una de les seves especialitats. Serrat també va recordar xefs morts que van marcar el seu paladar, xefs vius que ja són llegenda a la cuina catalana, i restaurants (de l’Hispània a Casa Leopoldo i més) que l’han fet feliç. Perquè la seva contribució més gran, assumeix, ha sigut ser "un gran consumidor". I es va acomiadar d’un públic entregat emfatitzant que la restauració pot "fer-nos el dia a dia més feliç, que no és poc".