El pagament del lloguer suposa 700 euros anuals més que el d’una hipoteca

Fins a l’any 2020, els veïns de la Barcelona metropolitana amb hipoteca eren els que més pagaven per habitatge. Des del 2021, no obstant, són les llars que viuen de lloguer a preu de mercat els que assumeixen un cost més elevat per l’habitatge. Amb dades del 2023, un informe publicat recentment per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) constata que els inquilins de l’àrea metropolitana de Barcelona gasten 675 euros més de mitjana a l’any (12.256,6 euros per arrendatari) en matèria de vivenda –aquí s’hi inclouen altres despeses, com subministraments, assegurances i comunitat– que els que paguen hipoteca (11.581,5 € per propietari). La diferència ascendeix als 722 € anuals a Barcelona ciutat.

Condicions de finançament

Carles Donat, codirector de l’O-HB, remarca que entre el 2000 i el 2023 els ingressos de les llars han augmentat de manera molt més lenta que els preus mitjans de l’habitatge. Assenyala que en les compravendes aquesta separació, que també és "molt gran", es veu "lleugerament esmorteïda" per les condicions de finançament de les hipoteques. En el cas del lloguer, al no intervenir aquestes condicions de finançament, tota la distància que es crea entre els ingressos de les llars i el preu mitjà dels arrendaments "es trasllada cap a l’esforç d’accés a l’habitatge d’aquestes llars". Donat destaca que aquestes dades analitzen l’evolució fins al 2023, és a dir, abans que es comencés a aplicar la regulació dels lloguers que limita les pujades en zones tensionades.

Donat recorda que el preu mitjà dels lloguers s’ha estabilitzat, i que el salari mínim ha augmentat. Una combinació que ha permès una "petita millora", ja que les llars amb menys ingressos han vist augmentar la seva capacitat adquisitiva. Donat adverteix també que aquest canvi de tendència "no és suficient perquè l’esforç per incrementar el salari mínim interprofessional s’hauria de veure reflectit d’una manera més significativa".

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

En aquesta línia, Donat descriu aquesta problemàtica com un "repte social per al conjunt del sistema de benestar". I remarca que, en l’actualitat, els mecanismes de redistribució acaben absorbits per l’habitatge: "Tota la despesa pública que fem en el sistema de benestar el xucla l’habitatge. I això és insostenible a mitjà i llarg termini".

Més enllà dels costos, l’estudi de l’O-HB també s’endinsa en les possibilitats d’accés i canvi de vivenda. En el cas de l’habitatge en propietat, destaca que un 85% dels veïns de Barcelona ciutat que viuen de lloguer no poden adquirir un pis d’obra nova. Dit d’una altra manera, amb prou feines un de cada deu inquilins amb un arrendament de mercat es pot comprar un habitatge de nova construcció.