La comunitat xinesa dona la benvinguda a l’any de la serp

Barcelona va celebrar ahir l’arribada de l’any nou xinès amb la tradicional desfilada que va recórrer diversos carrers de l’Eixample i amb una fira gastronòmica i cultural al passeig de Sant Joan, organitzats per la comunitat d’aquest país. Les celebracions continuen avui, amb una agenda d’actes que inclou gastronomia, ball i artesania. Les tradicions d’Orient, com el taitxí i la cal·ligrafia, es donaran la mà amb castellers i diables, i també amb la presència d’espectacles a càrrec d’altres comunitats estrangeres de la ciutat.

L’alcalde Jaume Collboni va acompanyar el cònsol general de la Xina a la capital catalana, Meng Yuhong, a l’hora de donar la benvinguda a l’any 4723, segons el calendari lunar xinès, que correspon amb l’any de la serp. Collboni va ser l’encarregat de fer el toc del gong, que marca l’inici de la desfilada, al parc de l’Estació del Nord. A l’acte també hi va assistir el quart tinent d’alcalde i regidor de l’Eixample, Jordi Valls, i la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida. La benvinguda al nou any xinès s’ha incorporat ja des de fa anys al calendari de celebracions de la ciutat. La majoria d’actes tenen com a escenari principal el Fort Pienc, el nou barri xinès de Barcelona, on la comunitat xinesa es va assentar fa uns anys i ha crescut comercialment fins a endinsar-se a la Dreta de l’Eixample.

Un total de 21.876 persones amb nacionalitat xinesa constaven com a empadronades el gener del 2024 a Barcelona, xifra que suposa l’1,28% de la població. En els últims anys, la població amb nacionalitat xinesa es manté entorn de 20.000 persones, amb una disminució respecte al 2020 i un lleuger increment el 2024.

Notícies relacionades

L’estació fantasma de Correus es desperta per primera vegada després de mig segle a la penombra

BCN canvia l’adjudicació dels xiringuitos de platja

El Raval sud

La presència xinesa a la capital catalana no és un fenomen recent. De fet, fa ja un segle, es va encunyar a la ciutat la denominació de Barri Xino per al que avui és el Raval sud. Va encunyar aquella expressió el periodista Francisco Madrid en les seves cròniques sobre la mala vida de Barcelona, i no perquè llavors la protagonitzés la minúscula comunitat xinesa que vivia a la part baixa de la Rambla, sinó per un detall d’un dels seus textos, quan descrivia un carrer i deia que s’acabava de creuar amb un oriental, "amb els ulls oberts com un regidor".