A Catalunya, el 60% de les armes de foc confiscades són llargues

El tiroteig de la Mina d’aquesta setmana ha tornat a posar sobre la taula la polèmica per la presència d’armes de foc als carrers de les localitats catalanes. Des de fa uns mesos, els Mossos d’Esquadra alerten que els delictes comesos amb pistoles o altres armes de foc estan creixent a Catalunya. El seu ús no es limita únicament a robatoris o atracaments, sinó que cada vegada s’utilitzen més en venjances entre narcotraficants, com els de la Mina, o venjances personals, com la que va costar la vida a dues persones del mateix clan familiar al barri de la Font de la Pólvora de Girona el juny passat.

Los cossos de seguretat com Mossos, Policia Nacional o Guàrdia Civil cada vegada troben més armes de foc en les operacions contra la delinqüència que despleguen a Catalunya i han detectat que moltes són armes de guerra o automàtiques, com subfusells, cosa que incrementa el risc per als agents que participen en aquests dispositius i també per als ciutadans corrents que poden veure’s immersos sense voler en un tiroteig, com va passar a la Mina, en què una persona va resultar ferida per una bala rebotada. Segons dades del Departament d’Interior, el 2023 es van requisar 1.171 armes de foc a Catalunya, tant en processos administratius com penals. D’aquestes, un 36% (414) van ser armes curtes, com pistoles o revòlvers, mentre que el 64% (757) van ser armes llargues, que inclouen escopetes, carrabines o fusells, entre d’altres, tal com recull el reglament d’armes del Ministeri de l’Interior.

562 armes el 2024

La tendència de requisar més armes llargues que curtes a Catalunya es va mantenir en el primer semestre del 2024. Se’n van confiscar 562 dins d’un procediment administratiu o penal, que sempre inclou el seu ús en un delicte. D’aquest total, 330 van ser llargues i 232 curtes. És a dir, un 57,7% van ser armes llargues.

Aquest increment d’intervencions policials amb armes de foc implicades, com el tiroteig de la Mina de fa uns dies, ha posat en alerta els representants dels sindicats de Mossos d’Esquadra. Toni Castejón, portaveu del sindicat SAP-Fepol, ha expressat la seva "preocupació màxima" per aquesta situació i ha advertit que "algun dia hi haurà una desgràcia". Castejón ha remarcat que "els tirotejos són cada vegada més freqüents en ple carrer" i ha denunciat que els agents que intervenen "no estan protegits adequadament", ja que les armilles antibales no estan preparades per rebre l’impacte d’una arma llarga.

Notícies relacionades

El Baix Llobregat reclama desencallar el ‘metro del Delta’

La Barcelona metropolitana afronta el repte de la mobilitat

En el mateix sentit, Albert Palacio, portaveu del sindicat USPAC, ha destacat a aquest mitjà que des de fa uns anys "proliferen perillosament les armes de guerra en barris conflictius de Catalunya, com la Mina, Sant Cosme o la Font de la Pólvora". "Això va a més, no pot ser que les armes de guerra corrin com caramels pels nostres carrers", ha afegit. Palacio ha apuntat que els agents estan "molt exposats a aquest risc, ja que l’armilla antibales no pot parar un projectil d’aquest calibre" al tenir plaques balístiques "molt senzilles".

A inicis de desembre, representants dels sindicats de Mossos van acudir a la comissió d’Interior del Parlament per exposar les seves demandes i van reclamar més recursos, una formació "especialitzada i permanent" per fer front als nous reptes que afrontarà Catalunya en els pròxims anys amb la delinqüència organitzada i global.