El pare oblidat del metro de Barcelona

L’estació de la plaça d’Espanya és una de les més transitades del metro de Barcelona. Tot i això, hi ha molt pocs viatgers que es fixen en la placa tan curiosa, amb una frase en llatí, situada a l’andana de la línia 1, la vermella. No hi ajuden les màquines de vending, instal·lades just a sota, que desllueixen la làpida i la fan encara més imperceptible. El text de la inscripció, molt propi de l’època de Primo de Rivera, podria traduir-se així: "Aquesta obra subterrània, iniciada el gener de 1924 i completada el gener de 1926, va tenir un autor barceloní nascut de la nostra bona raça".

Tot i que el seu nom no figura en la inscripció, aquest "autor barceloní" no és anònim. Es tracta d’Esteve Terradas, un personatge polifacètic, enginyer industrial i de camins, matemàtic, divulgador científic i promotor de la visita d’Albert Einstein a Barcelona l’any 1923. Però, a més a més, Terradas va ser l’artífex de les primeres grans obres d’enginyeria del metro barceloní. Entre elles, la mateixa estació d’Espanya, que té una volta de 27 metres de diàmetre que al seu dia va ser la més gran del món.

Espanya va ser una de les nou estacions del primer tram del Ferrocarril Metropolitano de Barcelona, més conegut com el Metro Transversal, inaugurat el 10 de juny de 1926. Cobria el trajecte entre la plaça de Catalunya i la Bordeta (avui desapareguda), un traçat actualment integrat a l’L1. Va ser la segona línia de metro de la ciutat, perquè un any i mig abans, el 1924, ja s’havia estrenat el Gran Metropolitano, entre Lesseps i Catalunya. Malgrat la seva numeració, la línia 1 no va ser la primera del metro de Barcelona, un honor que correspon a la línia 3.

Moltes curiositats

Aquesta és una de les moltes curiositats de la línia vermella. Una altra són els vagons, els més amples del metro de Barcelona i, durant molt temps, del món. El motiu és l’ample de via de l’L1: 1.674 mm (ample ibèric antic) davant els 1.435 mm (ample internacional) de la resta de línies de TMB. Aquesta particularitat té l’origen en el primitiu projecte de la línia, que es remunta a 1912, quan l’enginyer Fernando Reyes va idear un ferrocarril subterrani per enllaçar les diferents estacions de tren de Barcelona. Una línia que travessava la ciutat de cap a cap, des de la Bordeta fins a Sant Martí de Provençals, i d’aquí ve el nom del Transversal.

El projecte no va cristal·litzar fins a l’any 1920, quan un grup d’inversors catalans i bascos van fundar la companyia Ferrocarril Metropolitano de Barcelona. La seva idea era oferir un servei de passatgers durant el dia i aprofitar els túnels de nit per al pas de trens de mercaderies. Per això es va construir amb el mateix ample de via que utilitzaven els ferrocarrils espanyols de l’època.

La construcció del Transversal va patir múltiples contratemps i accidents que van costar la vida a diversos obrers. El 1923, es va situar al capdavant de les obres Terradas, que venia de dirigir els projectes de la Mancomunitat de Catalunya per expandir la xarxa telefònica i de ferrocarrils per tot el territori. Malgrat la seva inexperiència en la construcció civil, Terradas va donar un nou impuls al Metro Transversal i va aconseguir importants èxits, especialment en l’esmentada estació de la plaça d’Espanya, amb la seva immensa volta, i en la de Catalunya.

Prodigi d’enginyeria

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

Aquí es va construir un monumental pont de ferro, de 450 tones, per salvar l’encreuament amb les vies del Gran Metro a la plaça de Catalunya. Manuel Marina, divulgador del patrimoni ferroviari, ressalta que el pont, construït a les drassanes de Cadis, es va col·locar sense interrompre la circulació del metro ni els tramvies en superfície. Un prodigi d’enginyeria que, un segle després, segueix en ús.

Malgrat tot, la companyia del Ferrocarril Metropolitano de Barcelona va acabar perdent la carrera amb el Gran Metropolitano per obrir el primer suburbà de la ciutat. Anys més tard, durant el franquisme, les dues empreses acabarien sent municipalitzades i fusionades, fet que va donar origen a l’actual xarxa unificada del metro.