Un projecte vulnerable

Però no es pot entendre el risc sense conèixer la vulnerabilitat del territori. El territori tal com està és poc vulnerable, si s’inunda no es perdran béns ni infraestructures, mentre que el territori ple de cases i serveis serà molt vulnerable. Solució: protegir-lo amb sistemes d’alarma, paviments que permetin la infiltració de l’aigua i altres mesures. A l’estar canalitzat confiem que les riuades del Besòs aniran cap a mar i no afectaran els barris que hi ha al cantó. Però, tot i que el període de retorn de la canalització sigui de 500 anys, amb una dana a la capçalera del Congost o del Tenes i pluges de més de 400 litres per metre quadrat, ¿què podria passar? En el pitjor dels escenaris, si el riu es desbordés a Santa Coloma, l’aigua baixaria ràpidament cap a la desembocadura pels carrers i acabaria anant cap al sector de les Tres Xemeneies. Si la zona estigués com avui, l’aigua aniria al mar, però si es fa el pla actual, els edificis que hi haurà a la zona faran de barrera i s’inundarà tota la zona baixa del marge esquerre del Besòs. ¿Probabilitat? Baixa. ¿Vulnerabilitat? Enorme.

Els períodes de retorn es calculen per aigua, però, com s’ha vist a València, els rius han portat molt de fang, arbres, contenidors i cotxes. Aquest material pot malmetre els murs de contenció amb la velocitat amb què poden baixar i poden acumular-se en ponts, i això podria fer que el calat del riu disminuís i que es desbordés amb cabals inferiors als del període de retorn. Tampoc cal menystenir el fet que l’aigua que caigui a Santa Coloma i Sant Adrià no pugui ser absorbida pel clavegueram i, per tant, s’origini una onada d’inundació independent de l’aigua del riu, que haurà de sortir a mar. Però si hi ha edificis i infraestructures, ¿podrà sortir?

Notícies relacionades

Retrat del turista de congressos a Barcelona: europeu, quarantí, multirepetidor i que ja gasta 297 euros al dia

La bicoca i el xat de Collboni

¿I què passa amb el nivell del mar i la potència de les tempestes de cara al futur? Tots els pronòstics que tenim diuen que les tempestes seran més fortes i inclouran mànegues que tocaran a terra i el nivell del mar pujarà cada vegada més ràpid. Les platges retrocediran i, si al darrere no hi ha espai, arribaran aviat a les primeres edificacions. Per protegir-les haurem de fer dics. Així doncs, ja podeu advertir els habitants de la zona que en el futur no podran anar a la platja i que s’hauran de conformar amb la piscina. Que el tema del nivell del mar i els riscos associats al seu increment no es discuteixi més, em sembla molt sorprenent.

Barcelona i Catalunya pretenem ser exemples de sostenibilitat i de modernitat al món per les seves transformacions urbanes. El projecte de les Tres Xemeneies no és sostenible, ja que és molt vulnerable. La lliçó de València obliga a replantejar-se l’urbanisme i fer el territori més resistent i resilient als canvis ambientals. El contrari seria repetir els errors que porten al desastre.