IMPORT & EXPORT (3)
Barcelona i Londres: de pagar amb 'contactless' al metro a comprar entre cotxes
Les ciutats globals comparteixen reptes i preocupacions
La capital catalana s'ha inspirat moltes vegades en solucions ideades per altres urbs i també serveix de model a consistoris que buscaven bones pràctiques
Barcelona i Istanbul: transport públic marítim versus urbanisme asfixiant
Barcelona i Berlín: del passi per a piscines a com combatre violències masclistes
Metro de Londres
IMPORT.
Londres és un exemple de l’adaptació que les grans ciutats han de portar a terme per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. La ciutat ha desenvolupat iniciatives encaminades cap aquest objectiu, com ara l’ús de la tecnologia per millorar l’accés al sistema de transport públic i el pagament dels bitllets de metro. En altres matèries, no obstant, la capital britànica encara té marge de millora.
De fet, la capital britànica és una de les ciutats amb el transport públic més car del món. El preu d’un bitllet senzill de metro sol estar entre les 2,70 lliures (3,20 euros) i les 5,60 lliures (6,60 euros), en funció de la distància recorreguda i de l’hora del dia, mentre que les combinacions amb altres transports com l’autobús, el metro lleuger i el tren poden encarir encara més el trajecte. L’empresa encarregada de gestionar el servei, Transport for London (TfL), ofereix targetes setmanals i mensuals –amb un preu mínim de 50 euros i 195 euros, respectivament– que abarateixen el cost dels trajectes en cas que s’utilitzi el transport públic amb freqüència.
Un dels mètodes més utilitzats en el transport públic londinenc és l’Oyster Card, una targeta reutilitzable en què es poden carregar diferents tipus de bitllets, com el setmanal o el mensual. Aquesta targeta també permet introduir saldo directament en un sistema conegut com a pay as you go (paga al moment) i que és el més utilitzat per les persones que no es mouen en transport públic cada dia.
L’ús de l’Oyster Card amb el model pay as you go, no obstant, és cada vegada menys habitual a causa de la instal·lació de lectors contactless en els torns del metro i de les estacions de tren, així com als autobusos, que permeten als usuaris pagar directament amb la targeta de crèdit o dèbit sense la necessitat de comprar un suport recarregable. Els lectors contactless detecten l’estació on un usuari ha iniciat el seu trajecte i l’estació on l’ha finalitzat. L’experiència londinenca sens dubte li aniria bé a la T-mobilitat barcelonina, que encara està ultimant els tràmits per operar en mòbils iPhone i que no desencallarà abans del 2027 la seva ambiciosa tarifa per distància recorreguda. Sense aquesta reforma, la targeta recarregable no pot utilitzar saldo directament i s’ha de cenyir als bitllets preestablerts.
EXPORT.
Les millores en la forma de pagament del transport públic contrasten amb la demora en els projectes de conversió en zona de vianants de la ciutat. Aquests projectes ja estan funcionant en ciutats com Barcelona, que té una llarga trajectòria en aquest camp. La recent –i debatuda– creació de superilles a l’Eixample entronca amb les pacificacions en els anys 80 i 90, que també van generar resistència i es van consolidar àmpliament, com la del Portal de l’Àngel, l’eix comercial per antonomàsia de Ciutat Vella.
A Londres costa anar de shopping a peu i sense trànsit al voltant: les mesures anunciades s’estan implementant de manera més descafeïnada. L’alcalde de la ciutat, el laborista Sadiq Khan, va incloure en el seu programa electoral el 2016 la conversió en zona de vianants d’Oxford Street, el carrer comercial més transitat d’Europa. Però els seus plans s’han vist frenats pel districte de Westminster, al qual pertany l’avinguda, que ha optat per una reforma menys ambiciosa.
"Em temo que la realitat és que no estan a favor que tot el carrer sigui per als vianants. Continuo intentant utilitzar els meus encants per convèncer-los que això és el correcte", va assegurar Khan fa uns mesos. El districte ha reduït el pressupost per a la renovació d’Oxford Street dels 178 milions d’euros a poc més de 100 milions, i ha limitat la conversió en zona de vianants a algunes zones adjacents, especialment les més freqüentades per turistes i els espais pròxims a les estacions de metro més concorregudes.
Malgrat que els projectes avancen a poc a poc, altres zones emblemàtiques de la ciutat també s’estan plantejant modificacions, com convertir en zona de vianants un tram de Camden High Street, un dels carrers més transitats pels turistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- A BCN li queden sis grans vies asfaltades per «humanitzar»
- Novetat editorial Una tragicomèdia beneïda sense voler per Errejón
- Clam dels alcaldes pels seus municipis "oblidats"
- El sistema de protecció social La pujada del subsidi d’atur entra en vigor només per a nous aturats
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"
- El Govern català revisarà els indicadors perquè els pacients "estiguin ben atesos"
- Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus
- Muntanyisme Mor un senderista de l’Hospitalet a l’entorn del cim Castell d’Acher