Les ciutats que integren l’AMB excepte BCN, rebran 423 milions

Les 35 ciutats que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), sense comptar la capital catalana, rebran durant el mandat 2024-2028 una inversió total de 423 milions d’euros a càrrec de l’Administració supramunicipal que coordina polítiques a la Gran Barcelona dels 3,3 milions d’habitants. La derrama la van presentar ahir en roda de premsa Jaume Collboni (PSC), president de l’ens i alcalde de Barcelona, i Antonio Balmón (PSC), vicepresident executiu metropolità i alcalde de Cornellà, que van titllar l’import de "xifra rècord" i inversió "més ambiciosa de la història de l’AMB", al·ludint a l’increment del 25% (83 milions) que suposa en relació amb la inversió per al mandat 2019-2023, de la qual s’ha arribat a executar fins ara un 70%.

El pla inversor havia sigut reiteradament reclamat per diferents grups polítics en consells metropolitans com a complement imprescindible per donar sentit al nou pressupost de l’AMB, que va ser presentat en societat com a "prudent" tenint en compte el context d’incertesa financera i dels problemes sistèmics d’infrafinançament que llasten els comptes de les administracions locals. El total dels 423 milions es dividirà en un Pla d’Inversions (378 milions) i un Pla Social (45 milions).

"El pla té l’objectiu de garantir la cohesió territorial, fomentar el combat contra la desigualtat i ajudar els ajuntaments a desenvolupar transformacions socials", va explicar ahir Collboni. Tant el regidor barceloní com el cornellanenc van emfatitzar l’"alt consens polític" entorn del pla inversor –aprovat en el Consell Metropolità de l’AMB amb el suport de tots els grups excepte de Vox, que hi va votar en contra–, apel·lant a l’habitual marca de la casa metropolitana de governs amplis com l’actual executiu cuatricolor (PSC, Junts, Comuns i ERC), amb qui fins i tot el PP col·labora en l’elaboració del Pla d’Actuació Metropolitana (PAM).

En aquest sentit, Collboni i Balmón van posar l’accent en la "garantia d’estabilitat" del govern metropolità, i Collboni va arribar a contraposar-lo al de la Generalitat, que va esmentar veladament remarcant la seva "incògnita política" i "els pressupostos que cauen".

Solidaritat entre municipis

Notícies relacionades

El Baix Llobregat reclama desencallar el ‘metro del Delta’

La Barcelona metropolitana afronta el repte de la mobilitat

"Creiem en la solidaritat metropolitana i en la redistribució de la riquesa entre les ciutats", va sostenir Collboni. Una solidaritat metropolitana que sol estar habitualment també en boca de Balmón, que la va destacar, de fet, en l’últim Consell Metropolità davant una moció del PP contra el Tribut Metropolità (TM) que tants mals de cap està donant a l’AMB: "A la segona corona recaptem 12 milions d’euros i en gastem 18. ¿Com ho paguem? Doncs ho paguen els altres 18 municipis. No passa res, així funcionem: això és la solidaritat metropolitana", va esgrimir Balmón.

Un exercici interessant que realitza l’AMB és el de publicar quina quantitat total del seu Pla d’Inversions dedicarà durant el mandat en cadascun dels municipis metropolitans. Els que més rebran, per aquest ordre, seran l’Hospitalet de Llobregat (42,7 milions), Badalona (31,8 milions) i Sant Cugat del Vallès (30 milions), que són precisament les ciutats més poblades de l’àrea.