El repte de trobar un balcó

Un passeig en la jornada prèvia al 19J de l’automobilisme permet descobrir que això de la Casa Batlló no és una excepció. "Ens va trucar una persona que volia reservar una taula per sopar a les sis de la tarda, només en el cas que fos al costat de la finestra", explica una de les responsables de l’entrada de tot un clàssic del passeig de Gràcia, el restaurant Citrus. El seu cas és singular perquè no és un establiment a peu de carrer. És en un entresol que, a més d’una bona carta, ofereix vistes. "Li vam dir que la cuina no obre fins a la set de la tarda i que, per tant, no era possible". Vaja, que trobar un balcó sembla ser més difícil que avançar al Gran Premi de Mònaco.

El Citrus no ha sospesat alterar la seva jornada laboral amb motiu de l’espectacle de la F1 i, a la pràctica, el que hi ha és un cert ensurt davant el que els cau al damunt avui. Al número 9 del passeig de Gràcia, la finca d’oficines adjacent a la Torre Generali, encara tenen ben present el que va passar al desembre a la festa d’encesa de la il·luminació nadalenca. Tanta gent hi havia a les voreres, que part del públic va mirar de buscar refugi als portals. De sobte, el vestíbul d’aquest edifici d’oficines era un formiguer. Ni tan sols se’n podien tancar de nou les portes. De cara a aquesta tarda, res més lluny entre els despatxos de la finca per convidar amics i coneguts a disfrutar de les vistes. "Al revés, estem buscant una sala de reunions en un hotel de qualsevol altre lloc de la ciutat per a aquell mateix dia i a aquella hora, perquè aquí serà impossible que tots puguem arribar", explica una jove que treballa en aquest edifici.

En la durant un temps anomenada Terraza Martini, passeig de Gràcia 16, un mirador fenomenal, l’amabilíssim conserge explica que des de fa anys en aquesta comunitat hi ha una norma infrangible: no s’hi permet l’accés per captar imatges de manifestacions, il·luminacions nadalenques o el que sigui, inclosos bòlids de carreres.

Notícies relacionades

"Representen l’amor per la ciutat"

Petons, nervis i la cita més críptica de Julio Camba

A peu de carrer

El passeig és avui un espai comercial, i en aquest aspecte no deixa de ser curiós que tampoc ofereixen les botigues un mirador per a l’ocasió. Igual que El Corte Inglés té les finestres cegues, establiments com Stradivarius tapen les seves finestres amb penjadors de roba i a Uniqlo els que miren a través dels vidres són els maniquins. La cita amb els motors coincideix, a més, amb les setmanes de més exuberància vegetal de la ciutat, la qual cosa convida a concloure que el mirador més adequat serà el de tota la vida: la vorera.