Marín s’acomiada de l’alcaldia de l’Hospitalet després de 16 anys

El ple va començar amb la renúncia al càrrec i a l’acta de regidora de Marín i va comptar amb la presència del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el primer secretari del PSC i president del grup parlamentari de la formació al Parlament, Salvador Illa; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; l’expresident de la Generalitat José Montilla, i els alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i Santa Coloma, Núria Parlón, entre moltes altres personalitats. També va fer efectiva la seva renúncia a l’acta de regidor el fins ara primer tinent d’alcaldia d’Hisenda i Urbanisme, Francesc Belver (PSC), mà dreta de Marín.

La ja exalcaldessa va celebrar que aquesta "ciutat dormitori dels anys 70" s’hagi convertit a la "segona ciutat de Catalunya, no només en habitants, sinó també en economia i llocs de treball". "Quan em pregunten com definiria aquests últims 16 anys sempre parlo de sumes i d’aliances", va continuar Marín, recordant els reptes que van suposar la crisi financera del 2008, primer, i la crisi social i sanitària després.

Un nou model

Marín va arribar a l’Ajuntament de l’Hospitalet l’abril de 2008, quan va heretar l’alcaldia del seu predecessor, Celestino Corbacho. "Com a govern local no tenim mecanismes per resoldre una crisi global. Però sí que fem una tasca d’acompanyament als nostres veïns", va afegir.

Marín també va recordar la seva ferma aposta cap al seu anomenat "model l’Hospitalet", basat a "generar riquesa" a través de l’aposta pel sector hoteler, el creixement de la Fira i els milions d’euros que generen les empreses del Districte Econòmic, per dedicar-lo "a millorar els nostres barris i a garantir serveis als ciutadans", com cobrir el pressupost dels serveis socials municipals.

L’alcaldessa va començar a militar al PSC el 1981, tot just amb 18 anys. Diplomada en Ciències Empresarials, va ser directora del mercat de Santa Eulàlia. La seva formació i experiència li van valer perquè el llavors alcalde, Celestino Corbacho, la fitxés per encarregar-se de l’àrea d’Hisenda del consistori, en què va entrar com a regidora el 1995. Quan Corbacho va marxar a Madrid com a ministre de Treball el 2008, Marín ja era la primera tinenta d’alcaldia i va passar a ser el relleu natural. L’exalcaldessa va resumir amb orgull els seus anys a l’ajuntament "des de l’entrega, l’honestedat i l’amor" per una ciutat on va néixer, viu i que sempre ha defensat. "He intentat sempre dialogar i sumar, però també crec que hi ha vegades que en aquest país ens ha faltat capacitat d’acord i d’entesa", va manifestar.

Finalment, Marín va agrair la confiança que el PSC va dipositar en ella quan la van nomenar la primera alcaldessa de l’Hospitalet i el suport dels companys amb qui ha treballat durant aquests anys.

Successor en el càrrec

A continuació, es va procedir a l’elecció de Quirós com a nou alcalde de l’Hospitalet. Després de la votació, amb 11 vots a favor, el successor va rebre la medalla i el bastó de comandament i va passar a ocupar la presidència del ple. "Agafo el teu relleu per continuar el camí que van obrir dones i homes socialistes", va dir dirigint-se a Marín.

L’acabat de nomenar alcalde va explicar els seus orígens a Pubilla Cases, un barri "orgullosament treballador, mestís i lluitador". Fill de l’Antonia, una treballadora del servei de neteja al Col·legi San José Obrero, i de l’Antonio, un operari de la Seat del taller 5 de Zona Franca, que van emigrar des d’Extremadura i Andalusia. "Assumeixo aquesta responsabilitat per fer que l’Hospitalet sigui el millor lloc per viure", va afirmar.

Reptes pendents

Quirós va recordar els seus anys d’experiència a la ciutat com a regidor de districte, regidor d’Educació i regidor de Cultura, i va presentar els cinc grans reptes que recull al gran pacte l’Hospitalet 2030/2050: la cohesió urbana i social, l’emergència climàtica, els serveis públics de qualitat, la convivència i la seguretat, i el desenvolupament econòmic.

Notícies relacionades

La tanca modernista de Montjuïc saquejada s’exhibirà en un museu

El Clínic preveu estrenar el campus entre BCN, l’Hospitalet i Esplugues el 2035

Quant a la cohesió urbana, la prioritat serà "desenvolupar un programa d’intervenció integral al territori que conforma el Samontà, des de la Torrassa fins a Pubilla Cases, un espai que representa el 16% del territori i on viuen el 50% dels nostres veïns i veïnes", va dir el nou alcalde. També va parlar de la rehabilitació i dignificació de la vivenda.

En referència a l’emergència climàtica, el principal objectiu serà que "cada família disposi d’un espai verd i saludable a menys de cinc minuts de casa seva". Per millorar la qualitat als serveis públics, Quirós es va comprometre a diagnosticar els problemes als equipaments municipals, "prioritzant les escoles i el seu manteniment". Quant a la seguretat, el nou alcalde va prometre una nova comissaria per a la Guàrdia Urbana per "lluitar contra la multireincidència i les ocupacions mafioses". Finalment, el desenvolupament econòmic arribarà a través d’"un model de ciutat on la ciència, la tecnologia i la creativitat es converteixin en pilars fonamentals per al desenvolupament econòmic local".