Un recurs contra la desocupació de 150 migrants enerva Albiol

El desallotjament d’uns 150 migrants que estan vivint a l’antic institut Badalona 9 (B-9) està a punt d’entrar en una nova dimensió. Del 16 i 17 de maig data un nou recurs contenciós administratiu de protecció de drets fonamentals i les correlatives mesures cautelars de suspensió de la desocupació presentades davant d’un jutjat de Barcelona per dues advocades del Centre Irídia.

L’argumentació que sustenta la petició de suspensió segueix l’estela del precedent judicial que ja va rebutjar el desallotjament, després que tingués lloc una primera acció exercida per part de l’Ajuntament de Badalona —el vell institut és de titularitat municipal—, per no oferir als migrants una alternativa habitacional i abocar-los així "a una situació de completa vulnerabilitat", en paraules de la jutge del Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona.

En aquesta ocasió, la defensa dels migrants afirma la "greu vulneració" de drets fonamentals, en cas de ser desallotjats, com ara la dignitat de la persona, la salut o la protecció de la vida familiar. Per exemplificar-ho, citen el cas d’un dels ocupants amb una discapacitat reconeguda del 65% a més d’"altres persones amb problemes greus de salut". És per això que les lletrades d’Irídia estimen un "perjudici extremadament irreparable" en cas de fer-se efectiva la desocupació sense reallotjament previst.

Espai per a una comissaria

Consultat per EL PERIÓDICO, el mateix alcalde Xavier García Albiol (PP) avança que el seu ajuntament s’oposarà a les cautelars per tal que no prosperin. "La petició de suspensió em sembla una burla a Badalona, especialment a la ciutadania que ho passa malament i té problemes però no es dedica a ocupar espais municipals", afirma Albiol, que descarta per complet que el consistori ofereixi vivenda alternativa als ocupants fins i tot en cas que siguin finalment desallotjats. La idea del regidor, secundada també per altres forces polítiques de la ciutat, com el PSC de Fernando Carrera –amb la diferència que Carrera s’oposa al fet que la nova comissaria sigui compartida amb els Mossos–, és que el desallotjament del B-9 doni pas a la seva posterior demolició i a la construcció de la segona comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona.

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

Albiol no dubta a qualificar els que habiten el B-9 d’"okupes violents", i els imputa així conductes com ara "greus problemes de delinqüència, tràfic de drogues i prostitució". Interpel·lat sobre si aquests fets troben base en inspeccions o indagacions de la Guàrdia Urbana de Badalona, el regidor admet ser coneixedor d’aquests problemes delinqüencials "per la via dels veïns i de manera reiterada". A aquest diari també li consten testimonis veïnals de la zona en aquest mateix sentit, que insisteixen en la preocupació i por que senten en el seu dia a dia per la zona.

Els problemes delinqüencials no s’expliciten, no obstant, als informes tècnics –elaborats a partir d’una inspecció in situ– de la Guàrdia Urbana de Badalona, consultats per aquest diari. Aquestes anàlisis sí que alerten del "gran perill més que probable per als ocupants" de l’"elevat risc d’incendi" a la finca a l’estar manipulada la seva instal·lació elèctrica. Els informes del consistori descriuen així les impactants condicions que caracteritzen l’interior de la finca: "Una multitud de barraques perfectament separades entre si i amb accés a aquestes a través de candau", "una forta olor d’orina i excrements per tota la finca" o "múltiple cablatge penjant per les parets en mal estat", per citar-ne alguns exemples. EL PERIÓDICO va poder accedir al febrer a l’assentament i conversar amb diverses de les persones –entre elles hi havia alguns nens menors– que viuen allà, les quals van parlar de més de 200 persones (les 150 són una estimació de la Guàrdia Urbana) amb una part de residents itinerants.