A la lliga mundial dels miradors

La construcció de Jean Nouvel i B720 Arquitectos fa història al ser la segona d’Espanya (després de la Torre de Collserola) que entra al llistat, i ho fa en un moment estratègic, a pocs mesos que finalitzi la macrotransformació de l’entorn de Glòries. La torre vol exercir un paper icònic en aquesta "nova centralitat de Barcelona", reivindica el seu director, Aleix Pratdepàdua, que des de la vertiginosa planta 30a de l’edifici mostra amb fascinació la transformació de la capital catalana: des de l’accelerada de la Sagrera a la recta final del gran parc de Glòries, els avenços de la Sagrada Família o la reinvenció del Poblenou. Les vidrieres de la torre conviden a un voyeurisme urbà sense rival.

Un cas singular

La superen en alçària la torre Mapfre i l’Hotel Arts, però no compten amb mirador o terrasses visitables. Tampoc és comparable (per aforament i característiques) el seu altre rival en altura, algunes torres del temple de Gaudí.

La vida de l’edifici, que està inspirat en molts símbols locals i està reconegut mundialment, ha tingut diferents etapes des que va néixer el 2005 i va canviar diverses vegades de propietari. Va arribar a ser seu corporativa d’Agbar, gairebé va allotjar un hotel de luxe de Hyatt i altres episodis (inclòs un temps en desús) fins que el va adquirir Merlin Properties i en va llogar amb èxit les plantes a empreses tecnològiques. Faltava la cirereta del pastís, que era obrir al públic la planta superior de la torre perquè tothom pogués coronar l’immoble que serveix de porta d’entrada al districte tecnològic 22@. Van tenir la valentia d’aixecar el teló l’any 2022, en plena postpandèmia, i ja el primer any i sota la gestió de Mediapro Exhibitions van aconseguir atraure 100.000 visitants, una xifra important que el seu segon any ja ha crescut un 20%.

Però fins i tot amb 120.000 persones recorrent-ne la cúpula, l’experiència continua sent tranquil·la i gairebé privilegiada. Pratdepàdua s’enorgulleix que el 42% de visitants de l’últim any hagin sigut barcelonins perquè vol que la ciutadania connecti al màxim amb la torre i redescobreixi la ciutat. Però hi ha molt marge de creixement tenint en compte que en l’actualitat és freqüent que tingui uns 200 visitants diaris, amb puntes de 700 els caps de setmana i de 1.500 en jornades especials, com el festival Llum BCN. El seu aforament (un màxim de 150 persones per hora per a una immersió còmoda) li permet encaixar un previsible atac d’èxit si formar part de la federació de torres (que interactua i es promocionen entre si) la propulsa mediàticament i més guies turístiques. L’espai ha començat també a incloure visites pedagògiques per a alumnes d’escoles i instituts.

Celebració al maig

La candidatura va ser acceptada pel comitè d’aquesta champions league panoràmica (amb seu a Chicago) perquè la Torre Glòries respon als seus principals criteris: és emblemàtica, la firma un arquitecte de prestigi, té mirador i està oberta al públic. L’actual llistat de 54 edificis es nodreix sobretot de destacats gratacels dels EUA i Àsia. Però a Barcelona, molt més enllà de l’emoció de fixar la vista en un horitzó reconeixible que arriba fins al Montseny, el Maresme, Montjuïc i d’altres, l’experiència té més cares. Per començar la completa una instal·lació escultòrica permanent de Tomás Saraceno per la qual fins i tot es pot transitar, i que es desenvolupa al sostre del mirador, en el que hauria pogut ser una planta 31a.

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

Però abans d’arribar al mirador que frega el cel, l’entrada general de 15 euros per a adults (11 per a diferents col·lectius, i gratis per a més petits de cinc anys), ja hi ha una primera etapa al subsol. A la planta -1 batega l’Hipermirador Torre Glòries, que es planteja com "una altra manera de descobrir la ciutat". Sense veure-la, però sentint-la i comprenent-la. Mereixeria un article a part perquè des de la seva obertura inclou instal·lacions artístiques elaborades amb dades de Barcelona en temps real i mostrades en futuristes pantalles. Del cosmos al mar. Així com la radiografia de l’aire que es respira als seus carrers en aquell moment, la coreografia dels seus 320.000 arbres oxigenant l’urbs, el traçat de Cerdà donant sentit al conjunt, la voràgine del trànsit o la pluja de tuits i missatges que circulen en aquell moment en la radiofreqüència local, mostrant l’infinit flux d’informació digital que també alimenta el moviment de la ciutat.

Aquesta suma d’elements fan que es tracti d’una "proposta turística de qualitat" (cultural i immersiva, en destaca el director) i que contribueixi a l’objectiu municipal de descomprimir el turisme de Ciutat Vella i altres icones.