Objectiu: pacificar la Mina

Arran d’un episodi amb arma de foc l’1 d’abril i durant dues setmanes, aquest dispositiu ha estat activat en la seva fase de "màxima alerta". Dues famílies, la dels Lisardos i la dels Portuguesos, es van enfrontar obrint foc almenys en tres ocasions en carrers de la Mina o en un parc límitrof del barri del Besòs i el Maresme, a Barcelona. Aquesta crisi de seguretat, que la policia catalana dona per pacificada, s’ha saldat amb el desterrament d’almenys una família, dues detencions i el desplegament d’antiavalots perquè no entressin més armes al barri.

Menor ferida de bala

L’1 d’abril, dos joves de la família dels Lisardos –un dels quals, menor d’edat– van disparar contra un local. Una de les bales va perforar una persiana i va tocar una noia, també menor, filla d’un líder dels Portuguesos, el seu clan rival i propietari del bar atacat. No va resultar una ferida mortal, però sí que es va tractar d’una agressió que pujava un altre esglaó en l’escalada de tensió entre les dues famílies.

"Abans s’havien produït ja diversos episodis", reconeix Sàrrias. Minuts abans del tiroteig, una topada entre una dona dels Lisardos i una altra dels Portuguesos va desencadenar el xoc al Besòs, on es va calar foc a un local arran de la baralla. En tot cas, els trets contra el bar van ser el succés "més greu".

La Unitat d’Investigació de Badalona i els agents del grup d’homicidis de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la regió policial metropolitana nord van iniciar unes indagacions per esbrinar els fets. En paral·lel, es va augmentar la presència d’agents de seguretat ciutadana a la Mina. Procedien de les comissaries de Badalona, de Sant Adrià i del districte de Sant Martí de Barcelona.

Així mateix, es van instal·lar controls amb antiavalots als accessos al veïnat. L’objectiu era que ningú pogués entrar o sortir amb armes, ganivets o droga, detalla Sàrrias. Precisament, l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, va reclamar més presència policial, amb desplegament inclòs de la Brimo i l’ARRO, per "acabar amb la sensació d’impunitat". "No es tracta de presència quantitativa, sinó de com es gestiona, amb quins recursos, on es posa i quina és l’acció que es porta a terme. Felicito la reacció, però no comparteixo el model en termes generals", explica Cañete a aquest mitjà.

Al seu torn, va començar una negociació entre les principals "entitats de la comunitat gitana" per rebaixar la tensió. En aquesta negociació, de la qual estaven informats els Mossos i institucions com l’Ajuntament de Sant Adrià –que compta amb un càrrec de confiança vinculat a una de les famílies afectades–, es va pactar un desterrament de sis mesos: els dos joves que havien disparat contra el bar i el pare de tots dos. Dues fonts no oficials afegeixen que l’expulsió es va ampliar als membres dels Portuguesos que van iniciar els aldarulls.

No eren lluny

El fet que s’arribés a aquest acord entre les dues famílies no extingia la responsabilitat penal del que havia passat, assenyala l’intendent. La investigació pel tret a la menor, sota la tutela del jutjat d’instrucció número 4 de Badalona, va detectar que els tres no havien fugit gaire lluny: eren en un pis de Sant Adrià de Besòs. El 10 d’abril, agents del Grup Especial d’Intervenció (GEI) va irrompre al domicili dels desterrats, que van fugir per les teulades. Però els drons els van captar.

"Teníem drons que ens permetien seguir l’operació des de dalt i vam observar que intentaven fugir", diu Sàrrias. Els investigadors, a càrrec del dispositiu, van ordenar que se’ls perseguís també al segon domicili on es van colar. Finalment, van ser arrestats el pare i el fill més gran, de 24 anys. Sobre el pare pesava una condemna de 13 anys de presó per disparar contra quatre persones el 2018 que encara no ha començat a complir. En el registre del domicili, es van trobar més de 20.000 euros en efectiu i mig quilogram d’heroïna.

No n’hi ha prou amb els agents

Després de les detencions, els Mossos van rebaixar el grau d’alerta màxima a la Mina. Ara es troba en fase d’alerta. "Quan parlem de problemes socials no n’hi ha prou amb la policia", com el que ha passat recentment al barri, que no és únicament una qüestió de delinqüència o de seguretat, recorda Sàrrias. "Els que s’hi han d’implicar són les institucions com l’ajuntament de Sant Adrià i la Generalitat, que em consta que porten a terme moltes accions per intentar que totes aquestes persones que formen part de la comunitat gitana puguin desenvolupar-se en les millors condicions", afirma l’intendent.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Al seu torn, Sàrrias adverteix que li preocupa "la criminalització" de la Mina, inquietud compartida per les entitats del barri. "Allà la major part de la gent és fantàstica, treballadora, humil... Però hi ha clans familiars que generen aquesta sensació. Hi ha una altra criminalització, contra la població gitana, mentre que la major part són excel·lents persones i col·laboren amb la policia, perquè volen viure en un espai tranquil per als seus fills. Però és cert que, dins de la comunitat, algunes famílies munten una estructura criminal i donen una imatge negativa".

Cada vegada que es desencadena un enfrontament entre els clans, són molts els menors que deixen d’anar a classe. "Fingir que no passa res en aquest barri és abandonar la resta dels veïns, deixar-los en mans dels clans", lamenta una font policial.