El comerç tem que els eixos verds gentrifiquin el botiguer

Els investigadors del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transports i Territori (GEMOTT) del departament de Geografia han analitzat les dades de sinistralitat, soroll i contaminació dels carrers de l’Eixample, però també han realitzat dues rondes de converses. Primer amb els veïns dels barris implicats, i després amb entitats i experts. I el comerç és el que pitjor porta que s’hagi generat una doble Barcelona: la que compta amb superilles i la de tota la vida.

Un dels temors dels entrevistats és que la reforma d’algunes artèries pot generar la percepció que les que no s’han tocat estan pitjor que abans. El geògraf i expert en mobilitat Samuel Nel·lo Deakin, autor del projecte Transequi, assenyala que malgrat que les dades ambientals o de sinistralitat no siguin pitjors que abans, el contrast pot fer que la gent els vegi amb pitjors ulls. També adverteix del risc que els eixos verds puguin "ser víctimes del seu propi èxit, tant per l’ús excessiu de l’espai públic com per l’especulació immobiliària".

Per a la majoria dels residents de l’Eixample les noves desigualtats es veuen compensades per la proximitat d’aquests nous llocs de passeig. No són tan comprensius els comerciants. Els que estan en carrers reformats temen ser víctimes de la gentrificació i que els acabin fent fora. Els de fora, per la seva banda, es veuen desfasats.

Les botigues no poden moure’s

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

L’estudi, però sobretot les enquestes, exhibeixen una clara diferència d’opinió entre veïns i botiguers. Els primers són més comprensibles amb el fet de quedar fora de la zona pacificada perquè valoren la proximitat, mentre que els segons tenen una visió molt més propera. "Ho veiem clar al cas del carrer de València", relata Nel·lo Deakin. Aquesta artèria ha assumit bona part de la mobilitat motoritzada que ha perdut Consell de Cent. Els residents poden caminar dues illes i passejar per l’eix verd, però les botigues no poden moure’s: "Fa la sensació que a la majoria dels veïns els compensa aquesta situació, no pas així als comerciants, que temen que els pugui afectar".

També de la veu dels implicats en surten alguns deures per a l’Administració, de manera que es pugui reduir aquesta desigualtat i aquesta Barcelona de dues velocitats. Els experts, indica Nel·lo Deakin, creuen que el fenomen de la gentrificació és un mal que requereix el concurs de governs supramunicipals, bàsicament amb les lleis que pugui impulsar el Parlament o les normatives que estableixi l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). També caldria fer un tomb al pla d’usos de l’Eixample, "una eina significativa però insuficient per salvar el comerç local i de proximitat. Finalment, diuen les entitats i professionals consultats, el consistori hauria "d’explorar mecanismes de captura de plusvàlues del sòl que puguin generar les actuacions de pacificació, una proposta que generaria no poca controvèrsia.