Pau Bosch: "La reforma de la Rambla ha d’anar molt més enllà del canvi de paviment"

A Pau Bosch (Barcelona, 1975), que viu i treballa a un pas de la Rambla, se li ha acabat passejar tranquil pel barri. A última hora de dijous va ser elegit nou president d’Amics de la Rambla i divendres passat li era gairebé impossible fer dues passes sense que algun empresari, treballador o veí dels molts que coneix l’aturessin. Per felicitar-lo i preguntar-li per la reforma, o directament per llançar-li les primeres reivindicacions: que si robatoris, que si neteja…

No sé si donar-li l’enhorabona, tenint en compte els tres anys d’excavadores i embolics que l’esperen…

El compromís de l’alcalde per concentrar diverses fases d’obres i accelerar-les va ser una bona notícia per als que volem una aposta per la Rambla a llarg termini, però els curtterministes que volen beneficis immediats no estan contents perquè suposarà més molèsties i afectacions a la mobilitat alhora. La meva única por és per les possibles troballes arqueològiques. Al costat del Gòtic se sabia més o menys el que es trobaria, però al costat del Raval, no. Per sort l’ajuntament s’ha compromès a resoldre en 24 hores quina decisió prendre amb cada resta que aparegui, per evitar les aturades de la primera fase. I encara cal treballar aspectes com la càrrega i descàrrega i l’accés en moto i bus, davant les restriccions.

¿L’anhelada reforma és la vareta màgica per acabar amb els mals de la Rambla?

No. Seria un desastre si la reforma es queda en un canvi de paviment, o una reurbanització. D’una banda cal millorar les connexions amb la resta del territori més enllà del nou bus marítim de Drassanes que esperem que sigui definitiu perquè la gent no baixi la Rambla i giri per tornar a pujar-la, i completar el Moll de la Fusta que va idear Solà-Morales. Lluitarem perquè es cobreixi el tram de ronda Litoral que ens desconnecta. Però l’ambició ha d’anar molt més enllà, amb una millora de l’oferta comercial, de la restauració i de l’allotjament turístic i la recuperació d’edificis sense ús, com el Teatre Principal, la Foneria de Canons, els baixos del Palau Moja o l’edifici de Duanes, entre d’altres.

¿Posa la pilota a la teulada de l’ajuntament?

Barcelona pot facilitar la recuperació d’edificis si col·labora amb les llicències i n’incentiva la recuperació. Els plans d’usos per regular l’activitat econòmica s’han anat quedant desfasats. Més que prohibir, que obre la via a la picaresca, el que cal fer és promocionar les apostes de qualitat que facin més atractiu l’eix.

No és el primer que es fixa com a objectiu recuperar el visitant barceloní. ¿Quina és la seva fórmula?

La gent d’altres parts de la ciutat ve si hi ha oferta d’excel·lència, com al Liceu o a un restaurant de la zona que té quatre mesos d’espera. L’oferta cultural ha de ser un reclam clau. Però no oblidi que segons les últimes dades de mobilitat, un 60% de visitants dels 330.000 visitants diaris de cap de setmana són de l’àrea metropolitana o la resta de Catalunya. No tot és turisme a la Rambla.

Però es troben un bulevard entregat al turisme i molta sobredosi de souvenir ranci.

Estem treballant ja de manera creativa en l’oferta. Tenim un projecte interessant per redefinir el souvenir i quin és el seu interès, per crear articles culturals que siguin atractius per a un viatger i per a un barceloní. Ja s’estan creant unes litografies de Barcelona, amb ajuda d’un patrocinador. Esperem poder comptar amb fons de la taxa turística per seguir treballant en aquesta via.

L’alcalde aposta per descomprimir turísticament el centre. ¿Han tocat sostre?

Visc a la plaça Reial des del 2010 i recorro el barri diàriament. Diria que fins aquest divendres no havia vist tanta gent a la Rambla com abans de la pandèmia. Però vull dades, no podem remetre’ns a l’informe del 2015 que xifrava l’afluència en 100 milions anuals, quan ara tenim millors eines. Hem començat a instal·lar antenes de recompte en alguns terrats, que detecten mòbils per al recompte, però de manera totalment anònima, sense vulnerar els drets de protecció de dades. Permetran parlar de saturació o no, i crear estratègies sobre això.

Collboni vol tancar pisos turístics aprofitant el decret de la Generalitat que permetria fer creu i ratlla en cinc anys. Especialment a Ciutat Vella. ¿Què n’opina, tenint en compte que vostè en part viu d’això?

Aquesta regulació no prosperarà perquè és inconstitucional en diversos aspectes, començant pel dret a la igualtat, perquè només s’enfoca als apartaments turístics. Igualment estic en contra de qualsevol intent d’eliminar aquesta oferta, que va ser la primera i més estricta d’Europa al districte de Ciutat Vella (plans especials), tenint en compte a més que les places hoteleres sí que han crescut en aquests anys. Les llicències de pis turístic han anat decreixent, i en l’actualitat fins i tot n’hi ha un centenar d’inactives. De legals n’operen una mica més de 400 i si porten 20 anys és que han aconseguit una bona convivència.

La seguretat continua provocant titulars. ¿Té solució?

Hi ha molta feina per fer encara, no només policial, sinó legislativa, perquè el gran problema aquí són els furts i les reincidències. És un dels temes prioritaris de la junta d’Amics de la Rambla. També s’ha d’erradicar la venda i consum de droga en ple carrer.

Notícies relacionades

Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor

Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència

Una directiva que vostè ha omplert de sang fresca.

Sí, m’han permès incorporar membres que representen la ciutadania i tenen molt per aportar, per amor a la Rambla. Perquè tinc ganes de millorar moltes coses i la Rambla per damunt de tot és un carrer de la ciutat. Fa falta un bon equip, amb l’experiència de persones que ja hi eren i fitxatges com la gestora cultural Elisabeth Pagès, que va impulsar el districte cultural de l’Hospitalet; l’especialista en big data Luis Falcón o l’expert en màrqueting digital Toni Mascaró.