Aprovat el pla urbanístic del ‘hub’ biomèdic de l’Hospitalet

La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, integrada pel Departament de Territori i altres institucions que participen en la resolució, va aprovar de manera definitiva el pla, que aspira a desenvolupar la reforma urbana més ambiciosa de l’Hospitalet. Aquesta preveu una afectació d’un 8% del seu territori –unes 96 hectàrees del terme municipal hospitalenc– i contempla una inversió d’uns 230 milions d’euros.

Del total de l’àmbit sobre el qual té afectació el PDU, 11,3 hectàrees es qualifiquen com a sòl d’activitat econòmica destinada al Biopol-Granvia. Aquestes es concentren, majoritàriament, al sud de la Granvia, que és l’àmbit més urbanitzat, i les administracions implicades calculen que es podran edificar 556.418 metres quadrats de sostre per a activitat econòmica.

L’objectiu final és la implantació d’un nou pol d’activitat econòmica vinculat a la investigació, a la recerca biomèdica i a les ciències de la salut, als voltants del tram final de l’avinguda de la Granvia de l’Hospitalet. Després de l’aprovació definitiva, es donarà pas ara a la licitació de les obres, que es preveu que es puguin iniciar en algun moment del primer semestre del 2025.

A 15 o 20 anys vista

El PDU Biopol-Granvia és un projecte a «15 o 20 anys vista» que comprèn canvis substancials com el soterrament de la Granvia de l’Hospitalet, que no és l’objectiu principal del pla, sinó una conseqüència. No és l’única. El pla urbanístic, valorat com un projecte estratègic de país, també pretén resoldre els accessos al riu Llobregat als dos costats de la Granvia, una demanda històricament reivindicada a la ciutat, o la rehabilitació de les masies catalogades de Cal Trabal, Cal Masover Nou i la Torre Gran.

Són conseqüència, concretament, de la creació del Biopol, és a dir, d’un pol d’empreses vinculades al sector de la biomedicina, i en què tindran presència l’Hospital de Bellvitge; el campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB); l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Hospital Duran i Reynals, seu de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), així com l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat.

Clúster d’investigació

Aquest «clúster d’investigació», sosté el Consorci per a la Reforma de la Granvia –entitat pública integrada per la Generalitat i l’Ajuntament de l’Hospitalet–, està cridat a «convertir-se en el més important del sud d’Europa» i a «tenir un fort impacte en el mercat laboral i en el PIB català». Segons càlculs d’un estudi que el mateix consorci va encarregar a la UB, el clúster biomèdic, en ple rendiment, generaria potencialment una contribució de fins a l’1,86% del PIB total de Catalunya –uns 4.500 milions de euros anuals.

Tot i que el pla original va comptar amb el rebuig de diferents grups polítics, després de la seva reformulació i la inclusió d’aspectes com la preservació dels usos agrícoles a Cal Trabal, la recuperació del patrimoni arquitectònic o la incorporació de criteris mediambientals, va aconseguir el consens polític, més enllà d’alguns matisos sobre les volumetries dels edificis projectats.

El Departament de Territori i l’Ajuntament de l’Hospitalet assenyalen que durant la fase d’informació pública el PDU va rebre un total de 90 escrits d’al·legacions. Fruit de l’estudi d’aquestes al·legacions, diuen, «s’han introduït petits ajustos» en el pla director, que entrarà en vigor una vegada es publiqui en el DOGC.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

No obstant, aquests canvis i arguments no convencen algunes entitats veïnals de l’Hospitalet, que, liderades per la plataforma No Més Blocs, han replicat les crítiques mediambientals a l’anterior PDU. De fet, l’entitat ha iniciat una campanya de finançament per presentar un contenciós amb la intenció que els tribunals paralitzin el projecte.

Aquest projecte s’emmarca també en el desenvolupament del model de ciutat projectat durant les últimes dècades pels diferents governs del PSC: crear riquesa al sud per finançar les necessitats del nord de la ciutat.