"Vivim amb por"

Aquest barri acull els 14 blocs identificats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) com a necessitats de rehabilitació. Igual com l’Ágata, gairebé dues-centes famílies van adquirir les seves vivendes a través de la Generalitat de Catalunya, ja que eren considerades vivendes de protecció oficial (VPO). "Ara som els propietaris, però és com si haguéssim comprat un automòbil amb el motor avariat. Tot han sigut contratemps: esquerdes, aluminosi, carbonització, entre molts altres problemes", acaba denunciant Puertas.

Durant trenta anys, els veïns han assenyalat danys estructurals als habitatges. En les últimes setmanes, molts estan en alerta permanent per la recent caiguda d’un edifici a Badalona i els desallotjaments a Santa Coloma i Esplugues de Llobregat a causa del deteriorament dels blocs.

Incerteses i espera

"Tenim por, hi ha una gran incertesa. ¿Quan arribarà la rehabilitació? ¿Serà completa?", es qüestiona Puertas, cansada de conviure amb aquesta situació durant pràcticament tota la seva vida. "Si pogués fer marxa enrere, no hauria comprat el pis", exclama la veïna S. C., que demana anonimat i diu que té humitats per tot el pis.

En aquesta línia es posiciona també el que va ser el president de l’Associació de Veïns Arraona-Merinals-Can Gambús i actual veí del barri, Francisco García, que s’afegeix a aquesta preocupació. Ell denuncia que "són vivendes malaltes, amb més de 60 anys d’antiguitat". "És probable que un dia tinguem un ensurt com el de Badalona", afegeix. Es tracta d’uns habitatges que tenen 40 metres quadrats i 2,7 metres d’altura.

"Si pintem, tenim esquerdes. No podem tocar res", lamenta la Pili, una altra de les veïnes afectades. Per exemplificar la situació de les "males vivendes", posa de manifest també la seva mala accessibilitat: "No tenim ascensors, per a la gent gran és tota una odissea pujar al seu propi pis". A tall d’exemple, ella diu que el somier del seu llit està partit i després empalmat perquè no cabia per les escales: "És un problema, i a sobre ens van posant pegues des de l’Administració", lamenta.

Per la seva banda, fonts de l’Ajuntament de Sabadell asseguren que oferiran un acompanyament integral als veïns durant el procés de rehabilitació. A més, afirmen que treballaran junt amb els veïns les propostes econòmiques i proporcionaran assessorament per a la selecció del millor projecte. El segon tinent d’alcalde i regidor de Vivenda de Sabadell, Eloi Cortés (PSC), estima que la rehabilitació podria acabar el 2026, tot i que la comunitat veïnal mostra escepticisme al respecte: "Sempre sembla estar en l’horitzó, però no arriba mai", es queixa l’Ágata.

Dubtes amb el pressupost

Quant al pressupost, també sorgeix la incertesa. "Si el cost de les obres supera la subvenció proporcionada per la Generalitat, ¿com ho pagarem?, ¿amb quins fons?", es pregunta una veïna, Cesca Martín, sense obtenir resposta.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Els veïns temen no poder costejar part de la rehabilitació a causa de l’augment dels preus dels materials i l’increment de l’IPC. A més, explica Martín, afronten dificultats perquè totes les comunitats de veïns acordin el pagament, ja que molts pisos estan ocupats i en desconeixen els propietaris. Segons l’opinió de la Pili, també s’entreveu difícil aconseguir aquest objectiu. "És una tasca impossible", assenyala.

En total, la rehabilitació dels pisos costarà 7 milions d’euros, dels quals la Generalitat en pagarà 1,7 per reparar danys estructurals i 2,7 per millorar l’entorn. L’Agència d’Habitatge Catalana (AHC) podria subvencionar el 60% del cost per instal·lar ascensors, que seria al voltant d’1,6 milions d’euros. Amb tot, el 40% restant, aproximadament 900.000 euros, haurien de ser coberts pels veïns, cosa que suposa dificultats.