Balenes al Mediterrani

Agafes els prismàtics en guàrdia. No ha passat ni mitja hora des que el vaixell va salpar del Port Olímpic de Barcelona i ja se t’ha posat rictus de documental de La 2. El primer que t’ensenyen aquí a bord és a reconèixer una bufada gegant a l’horitzó. "Pot semblar el núvol d’un vaixell", et donen pistes. Ningú et mira estranyat quan et poses a parlar balè a l’estil de la Dory a Buscant en Nemo. No seria la primera vegada que funciona el truc Disney. L’any passat van albirar una balena a menys d’una milla de l’Hotel Vela. Des d’aquest veler les han vist fins i tot saltar.

Balenes a Barcelona, sí. Acaba de començar la temporada: de març a juny, la costa catalana, especialment la del Garraf, es converteix en una autopista de rorquals. És el segon animal més gran del món, només per darrere de la balena blava. Poden arribar a 24 metres. De Barcelona, Sitges i Vilanova i la Geltrú en surten a buscar cetacis quatre embarcacions que admeten tripulants.

Ria de Ferrol, es llegeix al buc. És un veler de fusta d’aquests que cruixen amb nostàlgia: data del 1949. El primer vaixell tradicional que embarca turistes per albirar balenes. Són travessies de 7, 8 hores de whale watching amb una biòloga des del Port Olímpic de Barcelona. "La gent es pensa que és una broma", asseguren. Mar a la vista, es diu el projecte. "Oci sostenible", resumeix el capità. ¿La seva meta? "Crear consciència a través de l’experiència directa amb aquestes". Es protegeix el que es coneix.

"Volem protegir el mar", es presenta el capità del Ria de Ferrol: Sergi R. Basolí, 40 anys, en fa 10 que amb la Nirvana és a peu de timó. És la gosseta que es passeja pel vaixell amb mirada escarmentada de Capità Pescanova. Han navegat junts unes 16.000 milles. El Sergi la va adoptar a Sardenya durant el seu periple de cinc anys en caiac pel Mediterrani. Ara l’acompanya a buscar balenes. És la seva quarta temporada d’albiraments.

Impressiona cada "¡balena a la vistaa!". El raig pot arribar a quasi 10 metres. Pell de gallina general, boques obertes, sensació instantània de pau. "A 500 metres ja les sents respirar –diu la Julia–. De vegades sentim fins i tot la inspiració. Sembla una canonada de metall".

Julia Gostischa és la biòloga a bord del Ria de Ferrol. "La gent té la idea que a prop d’una ciutat gran no hi pot haver gaire fauna". I assenyala una pissarra amb vuit cetacis. Les vuit espècies que viuen al Mediterrani: rorqual comú, catxalot, dofí mular, llistat i comú, cap d’olla gris i comú i balena amb bec de Cuvier. La recerca es prepara amb masterclasses. Tots –incita– podríem "ajudar a fer que el Mediterrani sigui un hàbitat millor per a la fauna".

Avui no s’albiren balenes. No sempre es veuen. "És la natura, no un aquari", justifiquen. "Però tots els albiraments tenen la seva fascinació", prometen. I et vas topant amb dofins, peixos lluna, fins un tauró sense banda sonora de Spielberg. Fins al juny, preveuen sortir dues, tres vegades per setmana. Ben aviat els arribarà un hidròfon. "Podrem escoltar els sons dels animals sota l’aigua", avança la Julia.

"Aquest any està tot retardat perquè no hi ha hagut pluges –adverteix Eduard Degollada, el president de l’associació Edmaktub–. El més positiu és que hem pogut agafar mostres d’aigua, filtrar-les i detectar-hi ja krill" (el tiberi dels rorquals). En una setmana o dues –prediu–, les balenes ja haurien d’estar menjant".

Projecte Rorqual

Fa una dècada que aquesta organització sense ànim de lucre estudia balenes amb base al club nàutic de Vilanova i la Geltrú. El Projecte Rorqual és el seu vaixell insígnia, la primera investigació que estudia en profunditat el periple d’aquests mastodonts per la costa catalana: de Palamós a l’Ametlla de Mar. ¿La seva conclusió? Que els rorquals no estan de passada pel Mediterrani català. "Venen a menjar". De fet, solen captar com s’alimenten a vista de dron. Són pioners en l’ús de drons en la filmació de cetacis.

"No som una empresa de whale watching", adverteix l’Eduard. "Nosaltres el que fem és sortir a fer investigació". Accepten passatgers si hi ha disponibilitat (quatre persones per dia a tot estirar). Fan sortides diàries (sempre que el mar ho permet) a bord del Maktub, així es diu el seu catamarà. Són jornades d’investigació de sis a 10 hores al mar. "Obrim les portes a poder ensenyar el que fem", convida. També es pot descobrir des del sofà al curt documental Blow!, de Neus Ballús, que va ser nominat als Goya i als Gaudí.

Estan a punt de treure la memòria del 2023. No va ser un gran any en nombre d’albiraments, però en aquest punt del mes ja van fer el primer albirament en sis anys d’una cria de balena entre Coma-ruga i Calafell. A més dels vuit cetacis mediterranis, van albirar tauró blau, mantes diable i tortuga careta. "El mar té una riquesa enorme –apunta–. És una pena que la gent no en sigui més conscient i l’intentem protegir millor".

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Una altra entitat sense ànim de lucre amb què embarcar-se a veure aletes és l’Associació Cetàcea. També desenvolupen projectes d’investigació. Fan sortides divulgatives per la costa del Garraf des de Sitges. Intenten sortir cada cap de setmana durant tot l’any.

La quarta embarcació on albirar cetacis és la de Depana, associació ecologista amb més d’un miler de socis. "Tots voluntaris", puntualitza David Rodès. És el responsable de navegació. Ja farà 15 anys que va començar a capitanejar aquestes travessies marítimes. "Ho plantegem com una alternativa als delfinaris", diu. Solen fer-ne una al mes gairebé tot l’any des de Vilanova i la Geltrú. "L’objectiu és la conscienciació", assenyala el capità. "Ja hi ha gent que ve cada any".