Tres nits sense dormir: la vida sota un pis turístic

S’acosta l’hora d’anar-se’n al llit i l’Alba S. tremola al pensar si aconseguirà agafar el son i per quant temps. Fa set anys que ella conviu amb un pis turístic legal just a sobre del seu, on l’hoste habitual és jove i amb ganes de festa. "Una vegada el 2018 vaig acabar a urgències després de tres nits sense poder dormir", esgotada i dels nervis, confessa aquesta veïna del carrer de Bruc, 42, que un bon dia va comprar un habitatge a la finca per tornar a Barcelona, sense tenir ni idea de l’univers paral·lel que transcorreria just a sobre del seu cap.

Farta de xocar contra un mur cada vegada que ha parlat amb l’empresa gestora i la propietat, i de trucar desenes de vegades a la Guàrdia Urbana, la dona fa diverses setmanes que intenta aglutinar casos com el seu per un mètode tan analògic com directe: la bustiada al barri. Ja li han respost diversos veïns amb problemàtiques similars i estan obrint un front comú.

Planegen reclamar que la nova regulació dels pisos turístics, amb la qual l’Ajuntament de Barcelona vol deixar "a zero" aquests negocis a Ciutat Vella, tingui en compte els casos que acumulen queixes i denúncies en altres zones de la ciutat, perquè aquestes llicències siguin revocades. L’Eixample és el territori que més apartaments acumula.

Habitatge devaluat

Fa constar que el pols és tan esgotador que va pensar a tirar la tovallola i vendre el seu immoble, però assegura que les agències l’informen que la presència del pis turístic arxidenunciat deprecia un 20% el seu valor, i amb les reformes que va portar a terme no li surten els números per començar en un altre lloc. I és que, a més del cas molest, hi ha un altre pis turístic en una altra planta, amb la mateixa problemàtica, afirma l’Esther R., veïna des de fa més de 30 anys.

Les càmeres instal·lades a l’escala són testimoni d’algunes nits agitades per als residents: "Aquest estiu uns francesos van orinar al replà, van clavant cops de peu a les plantes i van trencar coses", narra la primera. El súmmum, que va fer coparticipants de les denúncies altres veïns, va ser que presumptament van portar prostitutes i van practicar sexe al balcó.

Però també conviuen amb "vomiteres, vidres d’ampolles de whisky que algú ha trencat a l’ascensor" i contínues sorpreses. "Vivim amb por, aquí hi ha molta gent gran", afegeix l’Esther, qui assegura que "per cada grup bo n’arriben uns altres tres de dolents". Fa poc, cinc homes es van instal·lar durant dies al pis, sense sortir-ne i sense aspecte de turistes. Els veïns van arribar a acudir als Mossos, on ja han presentat diverses denúncies.

L’Alba és una dona dialogant que mai ha desistit d’una treva a les bones. Puja al pis i demana silenci i respecte, però en general amb poc èxit. "El pis no està insonoritzat, el soroll dels talons sobre el parquet és habitual, però també les festes i l’enrenou", exposa. Aquests dies té quatre noies joves que, com ella mateixa entén, arriben a Barcelona amb "molta alegria". Només que l’eufòria del viatger no és compatible amb el descans del veí, argumenta.

Veu amb esperança els canvis de regulació que s’acosten i la promesa de l’alcalde Jaume Collboni de reduir dràsticament la quota de llicències de pis turístic a Barcelona (ara n’hi ha 9.818). El consistori ho podrà fer amb el decret de nova regulació de l’allotjament turístic que va aprovar el Govern al novembre.

"Jo no estic en contra del turisme, sé que és important per a la ciutat i necessari. Però no així, hi ha d’haver una línia vermella, no pot ser que algú comprés (per 200 euros) una llicència turística i sigui de per vida, passant per sobre de tots els problemes que causen en algunes finques on viu gent", com la seva, raona l’afectada. La seva casuística i queixes són conegudes pel districte de l’Eixample, segons confirma l’ajuntament a aquest diari, que s’està a punt de reunir amb més afectats del barri.

Molt a prop de casa seva (també han viscut el seu impacte a l’interior d’illa) hi ha un bloc sencer d’apartaments turístics a Casp, però en aquest cas l’ajuntament va intervenir i hi ha un interlocutor del negoci que intenta frenar el conflicte.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

En canvi, a la finca on l’Alba viu i a més de la que és presidenta, la família propietària dels dos pisos turístics contesta que "el necessiten perquè és la seva manera de guanyar-se la vida", diu la veïna. Les pernoctacions cotitzen alt: la setmana vinent, per exemple, una estada de 4 nits costa 1.044 euros per a cinc persones, mentre que a l’abril ja serien 1.633 euros. En temporada baixa, l’immoble va a 200 euros la nit, com a mínim.

"Jo estic castigada, mentre algú guanya més de 70.000 euros per pis a l’any amb això", afegeix. Un filó del qual pocs propietaris estan disposats a renunciar. Per contra, alguns veïns ja se n’han anat per aquest motiu.