Accents plurals i molt periodisme

Expliquen a Madrid que el palau de Llíria és l’edifici civil més ben conservat de la capital. A tot això, és també considerat el domicili particular més gran de la ciutat. Una mansió que té 200 estances i ocupa 3.500 metres quadrats propietat de la família Alba. En l’actualitat hi resideix el duc d’Alba Carlos Fitz-James Stuart i Martínez de Irujo. Va ser en aquest espectacular paratge on Prensa Ibérica va commemorar els seus 45 anys d’informació i compromís democràtic.

45 anys és una edat fantàstica. Acumules experiència, no tens el vertigen de portar el 5 al davant i, si has fet bé les coses, tothom et respecta. Una prova d’això es va viure la nit de dimecres, on 350 personalitats del món de la política, l’empresa, la cultura i l’esport van retre homenatge als editors i fundadors de Prensa Ibérica Javier Moll i Arantza Sarasola.

Als jardins del palau es va sentir parlar català, gallec, castellà amb accent andalús o canari i altres varietats. A un dels primers que vaig sentir parlar català de Barcelona va ser al ministre d’Indústria, Jordi Hereu. Qui va ser alcalde parla sempre alt o molt alt i bastant clar. Hereu, a més, és una d’aquestes persones que mai mira per sobre de l’espatlla quan té càrrec. Un fet no sempre habitual. L’actual ministre estava preocupat per les conseqüències de l’anunci del president Pere Aragonés, que hores abans de l’esdeveniment havia convocat eleccions. Ho va comentar obertament amb el director corporatiu de la Fundació Bancària La Caixa, Jesús Arroyo González.

Gairebé alhora, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, saludava els amfitrions. Més tard, Feijóo es va abraçar sonorament amb el també barceloní i president de Planeta José Crehueras. Un diria que a Feijóo la convocatòria electoral d’Aragonés li havia provat bé. Lluïa un rictus de guanyador. No sabem ben bé de què, però transmetia aquesta imatge.

O sigui, que no va perdre el somriure durant tota la nit i no va deixar ningú per saludar. De Barcelona, tot i que és nascut a Terrassa, hi havia el vicepresident i delegat de la Zona Franca, Pere Navarro, qui també feia càlculs electorals amb el director d’aquest diari, Albert Sáez. Per cert, que hi va haver qui va comentar que tots els socialistes catalans hauran de lluir un pin a la solapa amb el lema: El que digui Salvador…

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Qui no és català, però sí que persona estimada per tots els esportistes espanyols, és el president del COE, Alejandro Blanco, qui, després de saludar el CEO de Prensa Ibérica, Aitor Moll, va explicar que els Jocs Olímpics de París poden ser històrics per als nostres esportistes. La vicepresidenta de Tous, Rosa Tous, i el president i CEO de Rabat, Jordi Rabat, van mostrar tenir una sana relació malgrat ser competència. Per la seva banda, el president d’Havas, Alfonso Rodés, mostrava tenir una estima especial amb la família Moll. Entre ministres i alcaldes, tampoc van faltar la directora de Comunicació de CaixaBank, María Luisa Martínez, o el sempre optimista i director de Relacions Institucionals del Grup Fundació La Caixa, Sergi Loughney. No tan positiu era el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Dic això per la cara que va posar quan el president de Repsol, Antoni Brufau, el va interrogar sobre la situació econòmica del país.

Hi va ser present l’exministra de Transports i ara presidenta de Paradors, Raquel Sánchez, que és de Gavà però viu a Madrid, i el secretari general d’UGT, Josep Maria Álvarez. No va faltar la presidenta executiva d’Holaluz, Carlota Pi, el director general de comunicació Jordi Tabernero, o el subdirector i director de Relacions Institucionals del Banc Sabadell, Álvaro Echevarría, que lluïa un elegant esmòquing. Per cert, sobre aquesta vestimenta els diré que hi va haver qui el va llogar, qui se’l va fer a mida i qui no va poder posar-se el seu perquè no li entrava... Dit això, el resultat final d’una gala amb esmòquing sempre és més elegant i glamurosa. Doncs això, que va ser un èxit. Al final, Javier Moll i Arantza Sarasola van fer un discurs en què van destacar que la democràcia no s’aconsegueix sense una informació lliure i una premsa independent. Els cinc fills dels fundadors van intervenir en un emotiu vídeo i tot va acabar amb un espectacular concert de l’orquestra ADDA Simfònica d’Alacant que, dirigida per Josep Vicent, va acabar interpretant El Cant dels Ocells entre algunes llàgrimes. Doncs això, que cap als 50.