Albiol torna a intentar desallotjar 150 migrants

El desallotjament dels 150 migrants que ocupen l’antic institut Badalona 9 (B-9), al barri del Remei, ha tornat a motivar una acció judicial exercida per l’ajuntament de la ciutat, administració titular del degradat immoble. L’ofensiva judicial impulsada d’ofici a principis d’aquest mes de febrer pel govern de l’alcalde Xavier García Albiol (PP) es produeix després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona, en una interlocutòria del 26 de gener a la qual va tenir accés exclusiu EL PERIÓDICO, desestimés una primera acció judicial de desocupació per la via d’urgència que al·ludia al "gran perill més que probable per als ocupants" a causa de l’"elevat risc d’incendi", a l’estar manipulada la instal·lació elèctrica a la finca.

Interpel·lat per aquest diari sobre els motius que justifiquen el desallotjament al número 669 de l’avinguda d’Alfons XII, Albiol apel·la essencialment a dues raons: "El gran risc per a les mateixes persones que són allà que la llum punxada provoqui una desgràcia", afirma l’alcalde, i "els problemes de delinqüència i incivisme que estan causant al barri del Remei". La intenció després de la desocupació del vell institut, conclou Albiol, és "tirar-lo immediatament a terra per les seves condicions lamentables" i "plantejar la possibilitat de construir-hi la segona comissaria de la Guàrdia Urbana de la ciutat".

EL PERIÓDICO va poder accedir a l’assentament urbà objecte del desallotjament i conversar amb diverses de les persones –entre elles hi havia alguns menors– que viuen allà, que parlen de més de 200 persones (les 150 són una estimació de la Guàrdia Urbana) amb una part de residents itinerants. Aquest diari va comprovar in situ la pobresa extrema i infrahumana en la qual es troba la malmesa nau del vell institut B-9: mobles destrossats per tot arreu; precaris habitacles de fusta; fràgils construccions amb maons; gallines i aus soltes als exteriors; un intent de bar i cuina, i passadissos escolars reconvertits en insalubres habitacions.

Percepció d’inseguretat

Un embull de cablatge i ganxos fa també evident, tal com corroboren informes tècnics de la Guàrdia Urbana de Badalona consultats per aquest diari, que la instal·lació elèctrica es manté visiblement manipulada, circumstància que en el passat ja va causar –segons investigacions dels Mossos d’Esquadra– fatídiques tragèdies a Badalona, com l’incendi de Sant Roc el gener del 2019, en el qual van morir tres persones. Sobre aquest extrem, dos dels ocupants consultats expliquen: "Pròximament, des d’un sindicat ens ajudaran a arreglar la instal·lació elèctrica".

Els informes interns que té el consistori badaloní descriuen així les impactants condicions que caracteritzen l’interior de la finca: "Multitud de barraques perfectament separades entre si i amb accés a aquestes a través de candau"; "forta olor d’orina i excrements per tota la finca"; "demolició d’envans i obres precàries"; o "múltiple cablat penjant per les parets en mal estat", per citar-ne alguns exemples.

Segons les versions

Quant als "problemes de delinqüència i incivisme" que exposa Albiol, el relat varia en funció de la veu veïnal que es consulti. Des de l’Associació de Veïns del Remei, barri on es troba l’immoble, la presidenta, Silvia Jordán, i el vocal Ángel García coincideixen en la percepció d’inseguretat: "Estem molt preocupats i espantats. Hem vist que hi han arrencat fanals i hi han desaparegut portes de ferro. Ens fa por passar per allà perquè ens hem trobat gent drogada pel carrer. El paisatge és tercermundista", remarquen.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

No obstant, el treballador d’una ferralleria pròxima a l’immoble, que prefereix no identificar-se, explica a aquest diari: "Des que són aquí, des de setembre del 2023, mai hi he vist cap conflicte. Els nois africans són pacífics. Hi ha més conflictivitat, això sí, a la zona de la nau que toca als blocs de Sant Roc", comenta.

El nou procediment judicial que està en marxa, que pot acabar durant un parell de mesos fins que es produeixi desallotjament, es fonamenta en una acció de recuperació del domini públic de titularitat municipal. El gran argument que ha adduït per la jutge del cas, per tombar en primera instància aquest desallotjament, va ser que l’Ajuntament de Badalona no va oferir alternativa habitacional als 150 migrants que des de setembre del 2023 malviuen a la zona.