En record de Joan Maragall

La mort de Joan Maragall mai el va enfonsar en l’oblit. Al contrari, va revifar la saviesa i tossuderia que tant el caracteritzaven i va quedar gravada en la memòria de molts. Des d’aleshores, es canta, any rere any, a la tomba que enclou el seu talent, per recordar-lo. Al peu d’un ametller que no deixa de florir dia rere dia, i alimentat per la força d’un enginy que lluita per continuar viu en el record, el poeta escolta les veus que, com ell, "donen la benvinguda al bon temps".

Aquesta festa es coneix sota el nom de l’Ametller Florit i compleix aquest diumenge 100 anys. EL PERIÓDICO ha conversat amb Pere Maragall, net de l’autor català, qui explica els orígens d’aquesta tradició així com el seu significat. Celebrada per primera vegada el 1924 al cementiri de Sarrià- Sant Gervasi, on jeu el poeta, l’esdeveniment s’ha repetit cada mes de febrer pràcticament de manera ininterrompuda, amb l’única excepció de la Guerra Civil.

Arran de les commemoracions de l’Any Maragall, que van tenir lloc el 2010 i 2011, es va constituir una associació que agrupa els descendents de Joan Maragall i Clara Noble, batejada amb el nom del mateix poeta. Pere, als seus més de 70 anys, és l’actual president de l’agrupació i responsable de l’organització de l’acte. També col·laboren diferents cementiris de Barcelona i l’Arxiu Maragall, que pertany a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Poemes i cant coral

"Fa uns anys no solia acudir gaire gent a la festa de l’Ametller Florit, uns quants familiars i gent que venia a recitar poemes. Però des que es va celebrar l’Any Maragall, l’esdeveniment ha guanyat en números i importància", admet Pere. Actualment assisteixen al voltant de 200 persones.

L’acte es divideix en dues parts: una lectura de poemes de l’autor i un cant coral a càrrec de Josep Ollé, un jove compositor que ha musicat poemes de Maragall. Cada edició porta músics diferents i canvia el repertori. "Aquest any ens sorprèn amb un grup de cantants de l’Orfeó Català", relata el net de l’escriptor. De la mateixa manera, cada temporada assisteix un poeta contemporani diferent per iniciar la festa amb un recital de textos propis, ja sigui en vers o prosa. "La poeta convidada en aquesta ocasió és Marta Pessarrodona, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb 78 anys", afegeix.

"La figura de l’ametller ve del meu avi, que havia escrit poemes i altres textos sobre aquest arbre, com a símbol d’un anunci del bon temps. Una flor que dona color i alegria a l’hivern", recorda amb un somriure Pere. L’autor va redactar una balada que porta per títol el nom de la mateixa planta, tot i que també va ser objecte d’un dietari el 1903 que parla dels brots dels capolls de l’arbre en aquesta època freda.

Sempre a les 12 hores

"L’acte té lloc cada any el segon diumenge de febrer perquè coincideix amb el floriment dels ametllers. Sempre a les 12 del migdia comença", explica amb entusiasme el net. "Molta gent ja ni tan sols rep la convocatòria perquè ja se sap el programa de memòria i recorda que aquell dia té un compromís", lloa.

Notícies relacionades

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

Torna el mític Tren Granota

Malgrat que aquest any la festa compleix un segle, no s’ha previst una edició cridanera amb globus ni confeti. No obstant, avança, "hi haurà la intervenció d’una convidada especial: Francesca Argimón, neta de Joan Maragall, que parlarà de donar relleu al poeta, així com de la seva història". A més d’encomiar el centenari de la festa de l’Ametller Florit, Pere pretén "sobretot commemorar l’àvia Clara, que va morir fa 80 anys". "Era una persona molt important en la vida de Joan, que desgraciadament ha quedat en segon pla. Es va quedar viuda als 38 anys, amb 13 fills, i va tirar endavant sola. Gràcies a ella es va guardar la documentació de l’avi, i va ser qui va fer la primera edició de les obres completes", desgrana.

"No vaig conèixer mai el meu avi, ni tan sols ho va fer el meu pare, que va néixer el gener de 1911 i Maragall va morir el desembre d’aquell any", rememora. Pere apunta que en la seva família són gairebé 40 cosins i que amb prou feines es coneixen tots. Per a alguns, la relació amb aquesta figura és llunyana: "Gairebé tot el que sé és per les històries que el meu oncle Gabriel i la tia Elena ens explicaven a la casa on va viure i on es conserva l’arxiu Maragall". Allà, diu, és on la màgia es produïa i van descobrir la "veritable personalitat" d’algú que els era molt pròxim, però desconegut.