L’alberg de toxicòmans estarà tres anys més al Baix Guinardó

L’alberg municipal per a toxicòmans sense llar que es troba a l’antic hotel Aristol, al Baix Guinardó, ara denominat centre residencial integral Balena, seguirà allà almenys tres anys. L’Ajuntament de Barcelona està preparant nou contracte amb l’entitat que gestiona l’equipament, l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), amb una durada de tres més dos anys. És a dir, si el consistori està d’acord amb la situació, pot prorrogar-lo fins al 2029.

L’establiment opera a l’hotel Aristol des del març del 2022, després d’obrir per primera vegada les portes a la seu de la Fundació Pere Tarrés del carrer de Numància, el 2020. ABD va guanyar un concurs per gestionar-lo. La iniciativa, que al seu dia el consistori va qualificar de "pionera a l’Estat", en paraules de Gemma Tarafa, regidora de Salut en el govern del segon mandat d’Ada Colau com a alcaldessa, va néixer en el context de l’obertura per part del consistori de serveis perquè les persones sense llar poguessin confinar-se, quan tota la població estava obligada a fer-ho per la pandèmia de la covid.

L’abril del 2020, dependències de la Pere Tarrés van acollir la primera etapa de l’alberg, que atén persones amb addiccions, amb la particularitat que les atén tot i que les continuïn prenent. L’alberg va estar a Numància fins al març del 2022, quan l’hotel Aristol ja estava preparat perquè l’alberg es traslladés al Baix Guinardó. El primer contracte entre el consistori i ABD es va tancar per a un període de dos anys, és a dir, conclou el mes vinent. Ara, l’antic hotel Aristol continuarà sent la seu de l’equipament fins al 2027, i si s’executa la pròrroga prevista, dos anys més.

En realitat, el que marcarà la data de l’adeu és la disponibilitat de la seu definitiva prevista per a l’alberg, situada en el complex sanitari que es construirà a la Magòria, al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc). I és un projecte que va per llarg.

Maribel Pasarín, directora de Projectes i Programes Estratègics de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, explica que el centre residencial integral Balena no fonamenta la seva atenció en el fet que dels usuaris tinguin addiccions a les drogues: "És un problema integral, no són només les drogues. És no tenir llar, haver perdut els vincles. Es tracta de treballar per millorar l’autonomia". Pasarín destaca que l’equipament s’ha integrat al barri sense cap problema malgrat que inicialment va generar protestes: "Qualsevol recurs que es dediqui a les drogodependències genera alarma, por. La por irracional ha de ser gestionada".

Rondes comunitàries

Per això, durant el primer any es va treballar "molt", assenyala, perquè l’entorn comunitari "se sentís segur": "És l’única manera que un recurs així s’instal·li". En aquest entorn s’ha mantingut una cura escrupolosa. Quan hi ha hagut alguna brutícia, s’ha actuat de seguida. Els tècnics no només s’ocupen de l’interior de l’equipament, sinó que també fan rondes comunitàries.

Notícies relacionades

El futur hospital del Vallès Occidental crearà un barri

El somni olímpic frustrat pel franquisme

A l’antic hotel hi ha 45 places, de les quals 3 són per a dones víctimes de violència masclista. La norma de funcionament de l’equipament indica que la meitat de les places han de ser ocupades per dones, cosa que s’explica perquè el risc que viuen les dones amb addiccions al carrer és especialment elevat. En l’últim i recent recompte al centre hi havia 24 dones, 20 homes i 1 persona no binària.

També explica Pasarín que s’han mantingut trobades amb l’escola Mas Casanovas dues vegades a l’any, a principi i final de curs, i que no hi ha cap problema en la relació amb l’escola: "Som veïns". I afegeix que l’associació de veïns del barri els va rebre molt bé des del primer moment.