Els Comuns temen quedar-se fora

Barcelona espera el desenllaç del llarg camí cap al pacte del govern de la ciutat. El PSC, que des del 17 de juny el dirigeix en solitari, amb només 10 regidors, que amb prou feines li donen per cobrir les àrees temàtiques i els districtes, fins al punt que un dels regidors, David Escudé, n’ha de dirigir dos, Sant Martí i les Corts, no ha concretat encara qui serà la seva parella o les seves parelles de ball durant la resta del mandat.

El que està clar a hores d’ara és que Collbono privilegia un pacte d’esquerres. No ho està tant amb quina concreció, tot i que en els últims dies ha guanyat punts l’opció que n’intenti un de sol amb ERC, amb Barcelona en Comú com a suport extern. Els Comuns pugnaran per evitar-ho.

L’ajuntament va celebrar divendres passat el ple corresponent a gener, que podria ser l’últim amb un govern monocolor socialista, tot i que no està garantit. Perquè l’alcalde es va donar fins al 20 de març, l’inici de la primavera, com a límit. Les parts implicades no tenen clara la data del desenllaç, però alguns veuen com a decisius els pròxims dies.

Que hi havia l’esperança que tot estaria tancat abans del dimecres vinent ho indica que aquell dia, el 31 de gener, estava programada la conferència L’alcalde respon, en què una vegada a l’any el primer regidor de la ciutat participa en un acte organitzat pel Col·legi de Periodistes en què parla dels projectes que hi ha per a la ciutat.

Aquest acte s’ha ajornat, com va avançar Tot Barcelona i ha confirmat l’ajuntament, que ho atribueix a qüestions d’agenda. La previsió era que Collboni, més que anunciar el pacte en la conferència, pogués comentar-ho un cop ja es conegués. Però les negociacions, o converses, com les anomenen els implicats, no han arribat encara a un punt de maduració que ho permeti. La conferència s’ha traslladat al 29 de febrer, si bé tot podria estar clar abans.

La fórmula del 2019

Els recels de l’alcalde davant la figura d’Ada Colau, que com a tinenta d’alcaldia li resultaria una companyia incòmoda, han portat que explori un acord amb ERC, amb el suport extern de Barcelona en Comú. La fórmula del mandat 2019-2023, però amb els de Colau fent el paper que van fer els d’Ernest Maragall en aquells quatre anys.

És una opció que els Comuns rebutgen de ple. Una hipòtesi que pensen combatre amb una amenaça clara: si no entrem en el govern, farem d’oposició, remarquen fonts del partit que es pregunten per a què serviria un pacte de només 15 regidors, que és el que tindria l’alcalde si només fica ERC en el govern.

La resposta a aquesta pregunta la tenen els mateixos Comuns: el socialista guanyaria una mica d’oxigen en la gestió, per exemple, Escudé podria dirigir només Sant Martí i un republicà assumiria les Corts. Però també hi hauria el risc que al PSC li passés com a Colau el 2016, quan va tancar un govern de 15 regidors amb el PSC: ERC, amb Alfred Bosch al capdavant, es va negar a donar el seu suport a aquesta dupla en els plens i Colau amb prou feines va tornar a guanyar una votació. Va ser reprovada una desena de vegades i no va aconseguir aprovar els pressupostos en votació en tot el mandat.

Quan es donava per fet que Colau se n’aniria, es considerava que la data de la seva sortida, com la de Maragall, donaria peu al desenllaç que no arriba. Maragall se’n va anar i ERC, que amb ell havia firmat un pacte de govern amb Xavier Trias que no es va arribar a fer realitat, va canviar de posició. La seva successora, Elisenda Alamany, que insistia que els republicans serien oposició aquest mandat, ha fet un gir a la posició que ha sorprès. Ja se la veu tinenta d’alcaldia. Però Colau no se’n va. I aquesta pedra a la sabata incomoda molt el PSC.

Tot i que es diria que va passar fa anys, també cal recordar que fins fa unes setmanes Junts per Barcelona apareixia al capdavant de totes les apostes com a soci potencial de Collboni. En el penúltim gir de guió de tota aquesta història, el mateix grup de Xavier Trias va anunciar el dimarts que suspenia les reunions amb el PSC davant la constatació que Collboni semblava preferir un altre pacte.

L’amenaça de Barcelona en Comú és que si no entra, exercirà com a oposició, i a l’alcalde li quedarà buscar suports puntuals de Junts per arribar a la majoria absoluta. ¿Però el grup de Xavier Trias acceptarà aquest paper de segon plat, especialment amb Trias, l’ànima més pragmàtica del col·lectiu, el defensor del pacte, jubilat i fora del consistori?

Potser cal que Collboni enfoqui el mandat com un període en què no plantegi grans decisions que depenguin de les votacions. Els pressupostos els pot tirar endavant a base de qüestions de confiança i pròrrogues. I té obres en marxa, segons ell mateix va dir temps enrere, com perquè el govern local prengui un descans en les transformacions. D’aquest discurs emana la idea, que va posar sobre la taula, que la connexió del tramvia per la Diagonal es pot deixar per al següent mandat.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Com es deia abans, els partits afirmen que han tingut converses, i no negociacions, amb el PSC. Les que manté amb ERC s’intueixen més intenses. "Parlem amb tothom", diuen al govern. "Som imprescindibles per a un acord d’esquerres", afirmen a Barcelona en Comú.

El transcorregut fins ara és conegut i ha tingut canvis de guió que no moltes sèries atresoren: primer semblava que l’alcalde seria el guanyador de les eleccions, Trias, que va tancar un pacte amb ERC que li donava 16 regidors, a cinc de la majoria absoluta. Però al final Collboni va aconseguir la vara de comandament, gràcies al suport de Barcelona en Comú i el PP. Després semblava que això donaria peu a un govern d’esquerres de socialistes, Comuns i ERC. A continuació, la possibilitat d’un acord PSC-Junts va guanyar força, tot i que també va estar sobre la taula la possibilitat que el consistori es veiés afectat pel pacte entre Puigdemont i el PSOE. Finalment, el PSC va allunyar l’opció de Junts, en què va influir el temor de la inestabilitat que podria tenir aquest acord amb Puigdemont com a interlocutor indirecte, una vegada que Trias no fos al capdavant del grup.