La llibertat és una llibreria

A l’entrada del Born, un nínxol amb publicacions de l’historiador Garcia Espuche, comissari del projecte museogràfic. No es veu ningú a l’exposició permanent. Estris domèstics de l’època. Un breu vídeo sobre la destrucció borbònica i les conseqüències del Decret de Nova Planta; unes poques referències al desenvolupament posterior al 1714; oblit de l’arquitectura del ferro de la qual n’era exemple el mercat. Cap llibre. Fa anys que la llibreria fou tancada.

La qualitat de l’espai interior és fruit de la correcta restauració de l’arquitectura del ferro i d’una impecable tasca arqueològica. Descobert el jaciment, ningú no va gosar afectar-lo, ans al contrari, fou considerat com un valor afegit, i el respecte al mateix va portar a canviar el projecte inicial de la biblioteca, situant-la a nivell de la ciutat actual..

Després de la campanya per fer del Born una fita en la xarxa de museus, el resultat avui és una petita exposició costumista i un vídeo. Amb motiu del tricentenari de 1714, la finalitat historiogràfica fou desplaçada per accentuar el fet de la repressió borbònica que evidencià el jaciment descobert.

La polèmica sobre la compatibilitat del jaciment i la biblioteca fou un fals debat, ja que la conservació del jaciment no impedia construir la biblioteca amb un format més reduït, mantenint la funció de coneixement i derivant la de mer magatzem documental. Aquesta opció fou rebutjada, ja que era contrària al discurs historiogràfic i a la idea d’un mausoleu de la memòria, refractari a integrar valors d’utilitat pública..

Quan la política s’atorga la potestat d’influir en els sentiments dels ciutadans, el resultat és, com a mínim, poc saludable, i el Born és avui fruit d’aquesta actitud. Per comprovar-ho n’hi ha prou de constatar l’erràtica política de destitucions de directors del centre o el maquillatge d’assistència pública comptabilitzant a turistes encuriosits..

Després de la darrera destitució, no creiem que la solució vingui d’encomanar la seva gestió al Museu d’Història de la Ciutat, malgrat el seu reconegut prestigi. La situació, als deu anys de funcionament, indica que ens trobem davant d’una qüestió estructural de més gran abast..

Per abordar-la caldria concentrar el missatge polític i historiogràfic en el jaciment retrobat. Aquest s’explica per si sol. El maridatge entre jaciment i arquitectura ha estat ben resolt, i ambdós, tenen suficient entitat per assumir papers diferents des d’una respectuosa convivència.

Zona zero de Catalunya

La referència el 2013 a la "zona zero de Catalunya", obvia que a Nova York el record de la tragèdia es projectà amb diversos registres que fusionaven la memòria i la nova vida generada.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Escrivíem el 2011, "...quan els nord-americans van veure les beines de les bombes ja esclatades convertides en gerros de flors a les cases vietnamites, van entendre que havien perdut la guerra. Els pobles que han patit agressions reaccionen revitalitzant els espais destrossats, i la millor forma de contradir l’opressió es afegir-hi vida i utilitat col·lectiva. Si únicament rememorem la destrucció, perpetuem els seus efectes, no honrem els que els van patir, sinó que recordem els que la van ocasionar. És com si tornés a guanyar Felip V".

Avui fora oportú revitalitzar el Born afegint-li utilitat social. Les espurnes de la memòria apuntaven a algunes possibilitats. Al seu dia, el Mercat del Born, revitalitzà La Ribera enderrocada. Al 1974, el moviment ciutadà, reivindicà, amb el "Born Ateneu Popular", la utilitat social i cultural, i acollí amb entusiasme la iniciativa de la Pompeu Fabra d’introduir activitats del coneixement; el FNAC, una llibreria; una mediateca; activitats relatives al coneixement i la formació. El poder polític i els exegetes del passat no escoltaren aquelles veus, i avui encara es resisteixen a acceptar que memòria i futur són parts indissolubles de la identitat d’un poble; n’hi ha que no necessiten monuments, amb un arbre en tenen prou. Fora desitjable que el Born fos baluard d’un republicanisme de cor que fomentés la independència personal que genera el coneixement. Com va dir Joan Margarit: la llibertat és una llibreria.