Últim bolo a L’Oncle Jack

El Jaume i la Dolors, els amos de l’històric local de l’Hospitalet, posen fi a 19 anys de música en directe amb quatre actuacions de Dani Flaco. Aquesta nit és l’últim concert d’una sala per a la qual els seus propietaris busquen algú que, a més del bar, es faci càrrec de mantenir els concerts.

Últim bolo a L’Oncle Jack

ÀLEX REBOLLO

3
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Dani Flaco, poeta i cantautor hospitalenc, ha sigut l’artista encarregat de posar punt final (o a part, encara s’ha de veure) a tota una era de concerts a l’emblemàtic museu-bar L’Oncle Jack de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), durant tres dècades, una meca per a tots aquells amants del Jack Daniel’s i de la música de petit format.

"És una pena per a la ciutat. És un lloc petit, però el que ha aconseguit a escala cultural és enorme. Durant anys, molts músics triaven anar abans a l’Hospitalet que a Barcelona per L’Oncle i pel Jaume i la Dolors", explica Flaco, que dimecres, 27 de desembre, va fer el primer dels quatre concerts seguits que té programats al mític local i que aquesta nit posaran la guinda a tants anys de passió per la música en viu.

El bar, no obstant, no abaixarà encara la persiana. El Jaume, l’encara amo de L’Oncle, explica a aquest diari que, després d’aquests quatre dies de concerts, "ja acomiadem la música en directe", però que, a partir de gener, el local estarà obert, encara que ja sense actuacions després de 19 anys de concerts en viu. "I ja el portarà una immobiliària en el format de cocteleria, bar i a l’espera que surti algú que hi estigui interessat", comenta el Jaume.

"Ja hem escrit aquesta història, ara ens relaxarem i muntarem un comiat i uns concerts de puta mare per acomiadar-nos de tothom", deien el Jaume i la seva dona, la Dolors, fa gairebé un any a EL PERIÓDICO, just després d’anunciar que L’Oncle diria adeu. Des d’aleshores, els dos responsables del negoci han estat parlant amb agents del món cultural per intentar trobar algú que, a més del bar, es faci càrrec de mantenir els concerts, però, de moment, encara no hi ha hagut sort.

Amb tot, el Jaume explica que continuen sense tenir pressa, que volen "fer les coses bé" i trobar algú que "conegui la nit, que sàpiga una mica el que és l’hostaleria i que sàpiga portar un local. No passar-lo a qualsevol i que quedi enfonsat".

Hores abans de començar la primera de les seves quatre actuacions –per a les quals totes les entrades estan venudes–, el músic de l’Hospitalet Dani Flaco diu que se sent "estrany" i que viu una mena de "dol anticipat" després de 19 anys cantant a L’Oncle. "Hi ha un component emocional molt fort. A més que el Jaume i la Dolors són els meus amics des de fa molt temps, L’Oncle té una màgia especial que no es dona en altres llocs", afegeix el cantautor, que ja anuncia que, en algun d’aquests concerts, li caurà "una llagrimeta".

19 anys de música en directe

"Hem disfrutat molt, però és temps de canvis i de plantejar-nos un altre futur. De tenir caps de setmana lliures, poder anar a concerts i que ens posin les copes a nosaltres i no al revés", explicava el matrimoni el gener d’aquest 2023. Per al Jaume, L’Oncle Jack és més que el negoci de la seva vida, ja que el que és ara un bar museu va ser abans la casa en la qual es va criar. "Vam reconvertir la part de baix en un bar el 1989, quan vam muntar una granja en la qual treballàvem a tota hora", recorda la parella. Llavors, els pares del Jaume continuaven vivint a l’immoble, instal·lats al pis superior de l’edifici.

Notícies relacionades

Va ser el 1996 quan van decidir donar-li una volta al negoci i reconvertir-lo en un bar de copes. El Jaume va trucar llavors als representants de Jack Daniel’s i els va comentar el seu pla: fer de L’Oncle Jack el primer museu de Jack Daniel’s obert al públic a Europa. Hi va haver dubtes sobre com podria funcionar un negoci així, però, a poc a poc, L’Oncle es va convertir en tot un racó de Tenesse a l’Hospitalet i els anys de funcionament, així com els milers de concerts que ha acollit, avalen el criteri dels seus amos.

No tot va ser un camí de roses. A les primeres subhastes que guanyaven als Estats Units, els venedors els "boicotejaven" perquè no volien arriscar-se que l’ampolla es trenqués en el trajecte cap a l’Hospitalet. Per sort, van conèixer un col·leccionista nord-americà a través de qui canalitzar les subhastes que guanyaven: "Les hi passàvem i ell ens feia l’enviament". També van perdre diners amb alguns concerts, com amb Pedro Guerra. "Però s’ha de saber perdre amb elegància", diu el Jaume.