L’últim gran desallotjament de la Mina

"Ara se’ls demanaria de 85.000 a 90.000 euros. Va fer que el reallotjament fracassés en aquell moment. Ho evitarem", promet el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós. En tot cas, el desenllaç continua sense intuir-se un camí espaiós.

El Consorci de la Mina –que integra la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià– ha avançat a gran part dels residents quines opcions els brinda per canviar de llar o ser compensats per abandonar el Venus. No tots s’avenen a les ofertes. "Són insuficients i la gent està molt rebotada. Per això han aparegut 600 al·legacions en contra", xifra Paqui Jiménez, portaveu dels afectats.

Per cobrar l’expropiació

Un dels reptes és donar solució als que es troben en un conflicte per demostrar que són propietaris de les vivendes. La Generalitat revela que només 105 famílies han provat ser propietàries dels seus domicilis, menys de la meitat de l’edifici. És necessari acreditar-ho per cobrar l’import de l’expropiació –97.450 euros per a pisos de tres habitacions, 121.514 euros per als de quatre– o reallotjar-se com a propietari, sense més exigència que uns 10.000 o 15.000 euros en impostos que la Generalitat es disposa a assumir si es queda amb un 15% de la titularitat.

Pilar Cortés recorda haver viscut sempre a la Mina, concebuda en el tardofranquisme per amuntegar-hi barraquistes. "Quan vam venir de la Perona al Venus, tenia només un any –evoca–. Els meus pares em van comprar un pis al bloc quan em vaig casar. Era meu, però me’l van treure perquè ens demanaven 300.000 pessetes per les escriptures i no teníem els diners". El domicili va acabar en mans de l’administració i la Carmen –viuda i amb una pensió mínima– no es conforma que li ofereixin 6.846 euros i un lloguer social per marxar amb un deute de mensualitats per saldar.

Remedios Arriba tampoc veu clar el seu futur. Va adquirir un domicili al Venus el 1996 per "tres milions i mig de pessetes", explica, però no va poder costejar l’acta notarial que ara li obriria les portes d’una altra llar en propietat. Percep una renda mínima garantida de 480 euros. "No tinc mitjans, i estic entre anar-me’n a un pis de lloguer que mai serà meu o veure si hi ha ajudes per fer les escriptures", constata. Yolanda Cortés fa 23 anys que viu a la mateixa casa, que segueix a nom de la seva tia. "A ella li donaran els diners, però no està ni empadronada", es queixa.

Al seu torn, hi ha persones que no han pogut afrontar la despesa per formalitzar una herència, una altra trava per ser titulars de les vivendes. "A uns veïns els demanen 8.000 euros que no tenen", diu, a tall d’exemple, Paqui Jiménez. A Venus i el seu entorn es van declarar 7.099 euros per càpita el 2021, una de les rendes més baixes de Catalunya. El Consorci de la Mina intenta confirmar els casos dels que es reclamen amos que van comprar o van heretar a precari. En cas de no documentar-ho, se’ls concedirà un lloguer.

Els 239 domicilis habitats no es buidaran d’una vegada. "És un error. S’hauria de desallotjar cada escala sencera i tapiar-la", pensa Jiménez. Amorós admet que és "una de les dificultats", perquè "hi ha risc que les vivendes s’ocupin". El Consorci de la Mina paga 183.920 euros a l’any per un servei de vigilància i alarmes.

També es pagaran 937.036,10 euros anuals per desmantellar pisos per fer-los inhabitables a mesura que quedin deserts i tapar-hi portes i finestres.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

La demolició del Venus es posposa ara al 2028. La Generalitat va augurar fa tres anys que s’enderrocaria el 2026 i, fa uns mesos, el 2027. Abans queda construir i adquirir desenes de domicilis per als reallotjats. D’entrada, es pressuposten 30,8 milions d’euros per posar fi al Venus, però la Generalitat admet que costarà més. De l’import, 18,76 milions es reserven per a compensacions.

"Ja tenim 32 pisos que hem comprat. Veurem els primers moviments a principis del 2024", prediu Amorós. Estima que es requereixen 266 vivendes, de les quals 92 ja estan en mans de l’administració. No obstant, 58 es mantenen ocupades il·legalment. "També ens ha retardat un petit grup de llars que no ha comparegut. Sabem que alguns pisos han servit per a activitats il·lícites. Aquests no venen a demanar la indemnització", apunta Amorós.