Subhasta fallida de parades de mercat

Es tracta del primer concurs que el govern de l’alcalde Jaume Collboni organitza per fer reviure comerços als mercats. Es convoquen periòdicament, tot i que aquest partia amb més locals en disputa que els cinc que van sortir a la recerca del millor postor l’abril passat. El termini per optar per algun dels 21 negocis i 7 magatzems en disputa va acabar el 4de desembre.

La regidora de Mercats, Raquel Gil, va avançar les primeres xifres dimecres passat en la comissió municipal d’economia, a preguntes del PP. L’ajuntament concreta que, excepte en una parada traspassada al Guinardó, les altres cinc que ha col·locat les agafaran "emprenedors que fins ara no tenien cap altre negoci a mercats de Barcelona".

Entre 3.000 i 21.000 euros

Els preus de sortida fluctuaven entre 3.825 euros per un magatzem de 8,5 metres quadrats al mercat del Ninot i 21.840 euros per una carnisseria de 36,40 metres quadrats al Bon Pastor. Al marge queden els pagaments del cànon mensual i les diferents taxes.

L’Institut de Mercats indica que cap licitador s’ha presentat per les 20 parades que s’han declarat desertes. Recalca que, en aquests casos, "es comença un procés en el qual, de manera directa, es poden adjudicar aquestes parades si una persona demostra interès i presenta la documentació". La condició és cenyir-se als mateixos requisits marcats en la subhasta, com el cost, la durada del contracte o els tipus de productes per vendre.

L’organisme municipal destaca que, mitjançant aquesta via, es pot disposar de l’establiment "en un terme ràpid de temps". De tota manera, Gil va afegir en la comissió que es continuaran celebrant subhastes per donar sortida a les parades buides.

Menjar italià, cansaladeria...

El consistori concreta que les parades que ha aconseguit cedir són un negoci d’especialitats italianes a la Llibertat, una cansaladeria xarcuteria al Besòs, un establiment de productes carnis al Guinardó, un altre d’idèntic a Sants i una polleria amb oueria a la Trinitat. També s’hi inclou una botiga d’articles no alimentaris als exteriors del Ninot. En aquest mateix mercat de l’Eixample s’han concedit dos magatzems. L’Institut de Mercats detalla que passen a ser de venedors del Ninot que, "atenent l’increment de volum dels seus negocis, tenen noves necessitats d’incrementar la dotació logística d’emmagatzematge".

En el capítol dels que no han trobat postor es compten una xarcuteria al Besòs; una fleca pastisseria, una peixateria, una fruiteria i un establiment sense especialitat prefixada al Bon Pastor; una peixateria al Guinardó; un negoci de menjar asiàtic a la Guineueta i un altre de la mateixa classe al Ninot; una carnisseria xarcuteria i una peixateria a la Llibertat; una botiga d’articles no comestibles a Sant Andreu; dos magatzems a Sant Antoni i un parell a la Trinitat, i una fruiteria i una parada d’adobats i pesca salada en aquest mercat.

Els vuit locals subhastats concentren 17 parades, el vocable amb què l’Institut de Mercats identifica una superfície de quatre metres de llarg per dos i mig d’ample destinat a usos comercials. Per contra, 35 més han quedat sense concedir-se.

Notícies relacionades

Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens

"Representen l’amor per la ciutat"

Cada negoci sol ocupar de mitjana de dos a tres d’aquests espais. No obstant, s’ha tendit a engrandir establiments els últims anys, a mesura que es desmantellaven parades. De fet, 2.091 negocis d’alimentació van desaparèixer entre el 2000 i el 2022. L’Institut de Mercats defensa que guanyar espai per ampliar botigues i instal·lar nous serveis és l’estratègia que cal seguir perquè les places sobrevisquin i siguin atractives davant els supermercats i les vendes online.

"Tot és millorable i segurament hem de ser més àgils en la tramitació de les adjudicacions, però que no hi hagi dubte que els mercats estan funcionat i funcionen bé", va brandir Gil en la comissió. En aquest sentit, la regidora va defensar la utilitat de muntar aules de cuina als mercats. "És un element d’atracció de gent jove, que garanteix el funcionament dels mercats en el futur", va argumentar Gil. n