La nova zumba

Cinc minuts i ja estàs suant més que els argentins al sentir les mesures de xoc de Milei. Aquí es deixa anar tanta adrenalina com en un sopar nadalenc d’empresa. En una hora saltes més que Pedro Sánchez d’alegria en tota la seva carrera política. "La nova zumba", n’hi diuen. Ara es balla saltant a corda. Tot alhora, sí. Com si te n’anessis a la disco amb Rocky Balboa.

Nova paraula per aprendre en malles: P13Fit. Ho recomana molt futbolista, de Messi a Joaquín. És un invent del seu amic José Manuel Pinto, Wahin, exporter del Betis, el Celta i el Barça, ara artista i productor musical. En una classe intensa, diu, pot cremar 1.000 calories, això marca el seu rellotge. Són sessions de corda amb coreografies. "Combina el salt amb corda al ritme de la música –resumeix a la seva web– però basat en el salt bàsic del nen". Ja es practica arreu del món –de Miami a Romania– i fins i tot té rècord Guinness. El van batre a Badajoz l’octubre passat: 173 persones saltant a corda al ritme de la música.

Avui es veuen una quinzena de cordes amb altaveu de fons als jardins de Vil·la Cecília, a Sarrià. Han vingut a saltar amb els alumnes de Barcelona instructors de Terrassa, Polinyà, València i Ibi (Alacant). Estan començant a fer quedades de carrer amb les seves cordes. El dia abans, de fet, se’n van anar a saltar per Arc de Triomf repartint flyers. "Perquè creixi aquesta petita família –explica la Noe- i que la gent es tregui una mica la por". No, no sembla tan difícil, quan no estàs arrossegant la llengua com un dibuix animat. El primer dia acabaràs ballant una coreografia sencera amb corda sense que et confonguin amb Leticia Sabater.

Noelia Cota és la que t’ensenya a no defallir amb la paciència del senyor Miyagi. De seguida es veu que té bon fons: continua saltant sense afluixar el somriure quan tu ja estàs traient l’estómac per la boca. No s’havia dedicat mai al fitness, et promet. Ella treballa a Inditex. Fa un any que es va traslladar de París.

Es va enganxar al P13Fit en plena pandèmia. Llavors Pinto feia cada dia dues classes gratuïtes. "Va ser el boom", recorda la Noe. Tres anys amb corda després, es va fer instructora. Com a "repte personal". Va acabar obrint classes aquest setembre. Les dona divendres i diumenges als jardins de Vil·la Cecília. El preu és bastant simbòlic: 3 euros. ¿El que enganxa? "La primera classe veuen que poden avançar molt ràpid –respon– i que no és tan difícil com la gent es pensa".

"És el salt del nen –insisteix Pinto–, el que hem fet tots de petits. Venim amb aquest salt de fàbrica". Ell se’l va apropiar quan va veure saltar el seu fill a corda amb 5 anys. Els nens no salten com els boxejadors (un cicle de corda, un salt). Ells ho fan en dos saltirons.

Farà vuit anys que l’exporter del Barça va presentar el seu invent a un dels creadors de la zumba, amic seu. Ell mateix li va dir: "Aquesta és la nova zumba", recorda. "Ell em va ajudar a progressar". Ara deu tenir més de 250 instructors repartits pel món –calcula–: de Costa Rica a Itàlia. A Catalunya, a més d’a Barcelona, hi ha professors a Terrassa, Sabadell, Rubí i Polinyà. Pinto també dona classes online des d’El Puerto de Santa María, on viu (24 hores d’accés a sessions en viu i gravades, per quatre euros).

P13Fit, es diu l’invent. La P no ve de Pinto, sinó de programa. I està basat en 13 moviments bàsics. És el seu número de dorsal de casualitat. "El 13 em persegueix", riu ell. "Em passen coses meravelloses amb el 13: el meu debut a Primera amb el Celta va ser un dia 13. Vaig guanyar la primera Copa del Rei de l’era Guardiola un dia 13. Trec una cançó a la pel·lícula Fast & Furious i és la 13 ...". No creu en la sort, no. "Jo crec en el treball".

El fit amb què cueja el nom tampoc ve de fitness. És l’acrònim de Fun Intensive Training, així sol resumir Pinto el seu nou esport: entrenament intens i divertit. "Jugues com un nen, però al final t’estàs entrenant intensament".

Meditació en moviment

¿El primer? Saber si una corda és de la teva talla: trepitges la corda amb un peu i els mànecs t’han d’arribar a l’altura de la clavícula. Et procures una M i et prepares amb les mans a l’altura de la cintura i el "pit amunt", que diuen aquí. I et reensenyen a saltar a corda: "Sempre de puntetes i el mínim –et va mostrant la Noe–. Si una corda fa entre 5 i 6 mm, en saltaríem 7". Et canses menys i et dona marge per ballar.

Se’t grava a foc el "pas mare" (amb els peus junts). De seguida aprens a caminar d’un costat a l’altre, fins i tot a moure’t amb swing. ¿Que si demà tindràs cruiximents? Tots et miren amb cara de funeral. "Demà te’n recordaràs –t’avancen–, i demà passat ja ni t’ho explico". Et passaràs dos dies caminant a l’estil Chiquito. "El Robocop", en diuen ells ja amb to de rutina.

Notícies relacionades

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

"És una hora que desconnectes del món", diu la Tatiana. Ella ha vingut avui a saltar des de València amb tota la família. "És una meditació en moviment –resumeix–. Has de concentrar-te molt. No tens temps de pensar en els problemes". "És més que saltar", apunta la Noe. Es fan amics, convivències, exhibicions, fins i tot rècords Guinness. L’intentaran tornar a batre el juliol de l’any vinent a El Puerto de Santa María.

Enganxa molta gent que no només practicar esport, diuen. "Això em passava a mi", assenteix l’Estefanía després de la classe. "A mi el gimnàs no m’agrada gens, però això m’encanta". "I la progressió és molt ràpida –confirma al costat la Verónica–. És motivació constant".