Barcelona busca comerciants per ocupar parades buides a 10 mercats municipals

Amb la licitació, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona intenta col·locar 21 parades de venda i set magatzems. Els establiments que figuren a la cartellera es troben als mercats del Besòs, el Bon Pastor, el Guinardó, la Llibertat, el Ninot, Sant Andreu, Sant Antoni, Sants i la Trinitat.

L’escala de preus de sortida és àmplia. El més assequible és un magatzem de 8,5 metres quadrats al Ninot; d’entrada, val 3.825 euros. L’import més car es demana per una carnisseria de 36,40 metres quadrats al Bon Pastor, amb secció inclosa de carn d’aviram i caça i amb opció d’afegir-hi oueria i triperia. S’ofereix a partir de 21.840 euros.

L’Institut de Mercats marca quina classe de botiga s’ha d’allotjar a cadascuna de les places que pretén adjudicar. «Analitzem constantment la demanda de producte alimentari a l’entorn del mercat i podem avaluar quin és el nombre de peixateries, carnisseries i fruiteries que cobririen la demanda», exposa el gerent de l’Institut de Mercats, Màxim López.

Afegeix que no hi ha un estàndard comú per a totes les instal·lacions, amb un número prefixat per a cada tipus d’establiment. «Cadascun és diferent. Quan veiem que l’oferta d’un dels sectors és excessiva per la demanda en aquesta zona, ve quan plantegem un canvi a una altra especialitat o oferir una nova gamma de productes, com poden ser les especialitats que estan apareixent als mercats, com la pasta italiana o els productes ecològics», exemplifica López.

Al millor postor

Set dels espais en disputa són magatzems. Dos estan situats al Ninot, tres a Sant Antoni i dos a la Trinitat. És imprescindible ser titular d’un local comercial en un d’aquests mercats per aspirar a un dels magatzems.

A part, es disputen tres parades de peix i marisc; tres de productes no comestibles; tres carnisseries ampliades amb secció de carn d’aviram i caça; dues cansaladeries-xarcuteries; dues botigues de fruites i verdures; dos de menjar asiàtic; una altra de menjar italià; una amb olives, conserves i pesca salada; una amb carn d’aviram, caça i ous; una carnisseria amb xarcuteria; una fleca amb pastisseria i una sense especialitat preestablerta.

Les vacants seran adjudicades al millor postor; és a dir, a qui pagui més. Qui s’imposi a la subhasta ha de transferir l’import que brindi pel negoci abans que es compleixi un mes a partir de l’endemà a la notificació que se li dispensa la llicència. Al seu torn, els que aconsegueixin el permís disposen d’un marge de dos mesos per aixecar la persiana. El termini queda en suspens en cas que es requereixi fer obres abans d’obrir al públic.

El procés per adjudicar-los està obert des de primers de novembre. Tant particulars com empreses poden competir per ocupar els establiments deserts. El terme de la concessió és variable: 16 comerços s’atorguen per 25 anys; cinc són per 20 anys; tres s’entreguen per 19 anys, i n’hi ha dos per 17 anys i dos més per 12.

Les bases estipulen que les despeses en subministraments i les reformes de condicionament aniran a càrrec dels adjudicataris. Per participar en la licitació, és necessari que els candidats ingressin una fiança amb el 3% del preu base de licitació de les parades. Les garanties a dipositar fluctuen entre 115 i 655 euros.

Parades buides

L’oferta reuneix 52 parades buides. Amb el terme ‘parades’, l’Ajuntament es refereix a una superfície d’uns quatre metres de llarg per dos i mig d’ample. Una botiga del mercat sol ocupar dos o tres d’aquestes places numerades i indivisibles. La ciutat compta amb 112 unitats desocupades i 806 d’inhabilitades. 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Els negocis inclosos en el concurs s’han seleccionat perquè tenen aparences de ser reocupats, comenta López. «Abans de la subhasta, s’identifica gent que s’ha interessat per una parada i l’informem de les oportunitats que hi pot haver, depenent de l’especialitat a què vulguin dedicar-se. Quan veiem que algú té un interès concret, traiem la parada a subhasta», indica el responsable.

En qualsevol cas, López afegeix que la bona disposició per adquirir una plaça no sempre acaba cristal·litzant. «No tots els que mostren interès després s’hi presenten. Pot passar, però no és l’habitual», afirma el gerent. Afegeix que, tot i que les instal·lacions s’obren a noves especialitats, «la prioritat és oferir les gammes bàsiques de productes perquè hi hagi una oferta suficient amb què cobrir la demanda i evitar el monopoli». «La gràcia del mercat és comparar productes i preu. És interessant que, per cada gamma, hi hagi diversitat», postula.