Reprimenda judicial a la seguretat de les portes del metro de Barcelona

La titular del Jutjat Penal número 5 de Barcelona, Sara Castillo Martín, afirma en la seva sentència que la falta de seguretat al metro de la capital catalana no només se circumscriu al sistema d’obertura i tancament de les portes al no detectar un membre humà atrapat (en el cas de la dona ferida, la mà o el canell), «cosa que és gravíssima», sinó la dels problemes amb els miralls de l’andana o la «mala visibilitat dels monitors», de què s’han queixat els maquinistes. En la resolució judicial, la togada afegeix a aquesta situació la «poca formació» que reben els conductors dels trens sobre l’embarcament i desembarcament, a qui només se’ls dona «ordres vagues i abstractes».

La magistrada remarca que «les portes haurien de ser més sensibles als obstacles i comptar amb mecanismes molts més avançats tecnològicament o tècnicament perquè el tren no pugui arrencar si es detecta alguna cosa, i és possible que fallessin», o que el dia de l’accident els miralls del comboi no enfoquessin bé o les càmeres dels monitors estiguessin brutes, i fins i tot que la normativa «és massa atrevida o poc previnguda», però, segons la seva opinió, no és acceptable «atribuir tota la responsabilitat a un individu, a un treballador», com és el maquinista. La jutge afegeix que «traspassar l’eventual responsabilitat penal o civil de TMB» al conductor del tren, un empleat «experimentat amb un expedient irreprotxable», no prosperarà.

Les acusacions

Així,la sentència absol el conductor del comboi, Á. C. P., d’un delicte de lesions imprudents, pel qual la fiscalia li demanava 15 mesos de presó i l’obligació d’indemnitzar amb 152.000 euros la dona ferida, Núria Carrera Altarriba. L’advocat Álvaro Amigó, que exerceix l’acusació particular en nom de la víctima, va sol·licitar la mateixa pena de presó, però una indemnització més gran: 471.803 euros En els dos casos es reclamava la responsabilitat civil (fer-se càrrec de la indemnització en cas d’insolvència de l’acusat) a l’empresa pública Ferrocarril Metropolitans de Barcelona (la societat de TMB que gestiona el metro) i la companyia d’assegurances Segurxaia Adeslas. A l’haver resultat absolt el conductor del tren, també s’ha exonerat aquestes dues entitats.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Els fets van passar el 3 de juliol del 2015 cap a les 15.41 hores. Núria Carrera Altarriba, que llavors tenia 62 anys, va accedir a la parada del metro Vall d’Hebron de la línia 5. Després d’arribar a l’andana va veure que el comboi estava aturat. Les portes es començaven a tancar, després que sonés el xiulet d’avís, i per impedir-ho, va introduir la mà dreta o l’avantbraç. Va quedar atrapada i el tren va arrencar. A l’intentar pujar a l’estrep del vagó, la dona va relliscar i una cama va anar a parar al forat entre el metro i l’andana. Va ser arrossegada uns metres, fins que el tren es va aturar. La sentència diu que la dona no va fer cas les indicacions que prohibeixen pujar al vagó quan les portes s’estan tancant.

La jutge assenyala que el conductor va actuar amb la «diligència deguda, però que no va poder veure la dona atrapada a les portes i va procedir a arrencar el comboi «prèvia autorització de l’ordenat de bord». L’imputat va declarar en el judici que la posada en marxa del tren «l’autoritza el sistema de seguretat de les portes i prèvia visualització «de tots els elements que té per veure la línia de portes», com els diferents monitors. Va recalcar que si no es dona aquest senyal (el de l’ordinador) de forma automàtica «no es pot engegar el tren». Aquell dia, va mirar pel mirall i no va veure ningú en el moment de polsar l’arrencada i «a més, el senyal li deia que les portes estaven tancades». Va ser després, quan va detectar la dona i va frenar. Si hagués entrat al túnel el resultat podria haver sigut molt pitjor.