Barcelona deixa en suspens el projecte per ressuscitar el teatre Arnau

Els heterogenis col·lectius que van participar en el debat sobre el futur de l’Arnau tornen a mobilitzar-se aquesta tardor al constatar que l’actuació arquitectònica no forma part dels pressupostos per al 2024 que proposa l’executiu de Jaume Collboni. I el silenci municipal ha acabat de fer-los saltar les alarmes. L’últim teatre de barraca que queda a Barcelona és propietat municipal des que el 2011 el va comprar el govern municipal de Jordi Hereu per dos milions d’euros.

La carpeta de l’Arnau està a la taula del nou regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, que coneix bé l’escena teatral de Barcelona com a exvicepresident de Focus. I, ara com ara, el consistori no dona per decidit el destí d’aquest immoble. «La regidoria de Cultura entoma el tema, vol buscar una resposta amb el departament municipal de Patrimoni que permeti decidir l’ús de l’Arnau des de la responsabilitat d’una gestió pressupostària complexa», es limita a respondre el govern municipal a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

La frase té més d’una ambigüitat però l’ICUB declina anar més enllà. Només recorda que els pressupostos el 2024 encara s’han de pactar i que inclouen una partida sense assignar de 300 milions d’euros, usualment destinada a finançar projectes de ciutat imprevistos o sol·licitats per l’oposició a canvi de l’aprovació dels comptes. I, apunten, tampoc hi ha encara Pla d’Inversions del Mandat (PIM), un document que s’elabora durant el primer any de cada mandat per preveure grans obres.

Inquietud veïnal

Inquietud veïnal«Les obres mínimes que se li van fer perquè no s’esfondrés tenen data de caducitat», adverteix Toni Ramon, professor d’arquitectura de la UPC i director de l’Observatori de Teatres en Risc. «Pensàvem que havíem salvat l’Arnau i ara dubtem de si caldrà salvar-lo una segona vegada», assevera.

L’acadèmic va ser clau fa set anys per desbloquejar el xoc inicial entre consistori, veïns, historiadors i activistes culturals per forjar un consens. «Va ser un procés exemplar del qual tothom va sortir satisfet i va demostrar que es podia preservar el passat de l’Arnau i alhora donar-li utilitat per al futur i per als tres barris del seu voltant», rememora. El format acordat, un teatre ateneu amb gestió comunitària i arxiu històric, va permetre compatibilitzar usos gràcies a una arquitectura flexible.

I va donar pas a una programació teatral sense seu, anomenada Arnau Itinerant, que encara la cinquena temporada. La seva organització surt a licitació cada dos anys i està adjudicada fins al juny del 2024 a la Coordinadora d’entitats pel Teatre Arnau, que agrupa uns 25 col·lectius diferents. Javier Rodrigo, membre d’aquesta plataforma, expressa la perplexitat associativa per la falta d’un full de ruta clar: «Ja hi ha un projecte acabat i aprovat, ¿què més cal decidir?».

«El projecte consensuat no és de cap partit, és fruit d’un procés participatiu impulsat per entitats», recalca. «I l’Ajuntament hi va participar des de tres àrees, el districte de Ciutat Vella, la regidoria de Memòria Democràtica i Participació i l’ICUB, així que en teoria estava validat tant per Comuns com pel PSC. Seria molt estrany ara desdir-se'n», apunta Rodrigo, que a més recorda que va ser un dels projectes presentats per guanyar la Capitalitat Europea de la Democràcia 2023.

Cost i precedents

Notícies relacionades

El teatre avantguardista que va acollir Lorca a Barcelona, en risc de ser esbocinat

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Cost i precedentsEl projecte executiu estimava que la rehabilitació costaria 11,6 milions d’euros. No està quantificat un cost de manteniment. «Quan l’Arnau va quedar fora dels pressupostos de 2022 vam acceptar que es prioritzés atendre les seqüeles de la covid, però la pandèmia cada vegada queda més lluny, ningú ens respon i no entenem per què es prolonga tant la incertesa», protesta Ramon. L’agitada negociació dels comptes municipals per al 2024 és l’última carta que li queda al projecte per sortir del calaix a curt termini.

«Intueixo que algú qüestiona la inversió perquè Barcelona ja té prou teatres municipals, però l’Arnau projectat és una cosa diferent, és més aviat un casal comunitari que a més permet mostrar dramatúrgia contemporània i la història del Paral·lel», defensa Ramon. «I la gestió comunitària pot ser sostenible econòmicament i atraure públic, com mostren per exemple la Lleialtat Santsenca, l’Ateneu Popular de Nou Barris o el nou Paral·lel 62», exemplifica Ramon.