Barcelona es retarda a apaivagar l’aluminosi que amenaça el Besòs

El Manuel tem que el seu pis s’enfonsi des de fa 22 anys. Viu en una planta baixa d’un dels edificis afligits d’aluminosi al Besòs i el Maresme, a la perifèria empobrida de Barcelona. En una inspecció, van haver d’apuntalar sota casa seva, al soterrani de la comunitat. Va ser el 2001 i allà segueixen els mateixos suports, sostenint les catacumbes perquè el terra no cedeixi sota els peus del Manuel. 

«Em van dir que estava molt malament –recorda–. Si això cau, seria un efecte dòmino i el bloc s’ensorraria. Fa uns mesos, em vaig queixar, perquè tinc criatures petites. Vaig demanar que canviessin els puntals, que tenen un munt d’anys... Però em van dir que no, que ara la prioritat són les humitats».  

El risc de despreniments en les edificacions debilitades pel material dèbil amb què es van construir a correcuita fa sis dècades està estès pel barri, que concentra els carrers on menys renda es declara a la capital. L’Ajuntament es va comprometre a disposar d’un diagnòstic de l’estat del parc de vivendes en el primer trimestre del 2021, però encara falten els resultats de quatre immobles per culminar la revisió de 47 de les 203 comunitats del veïnat. Un estudi parcial va confirmar a principis d’any que 20 de les 27 escales inspeccionades van ser aixecades amb ciment aluminós, que tendeix a ser trencadís amb el pas del temps i la humitat. 

El 2020, el consistori va anunciar un programa de regeneració per apaivagar l’amenaça latent al Besòs i el Maresme. N’hi ha prou a passejar pels seus carrers per adonar-se’n: hi ha façanes amb tots els balcons embolicats amb xarxes perquè la runa no es precipiti sobre els transeünts. Algunes porten un lustre així. 

El govern municipal va informar que finançaria arranjaments immediatament per a les finques més deteriorades i ajudes prioritàries per a les afectades per aluminosi. Més de tres anys després, només s’ha reformat una escala de les 10 primeres incloses en el projecte, incorporades a un pla pilot previ a expandir les reparacions per la zona, que comprèn 5.188 vivendes i gairebé 28.000 habitants. 

«Porta uns nivells de retard brutals», adverteix Teresa Pardo, membre de l’associació SOS Besòs/Maresme. «La primera fase del pla pilot hauria d’estar acabada, la segona, acabant, i ara el projecte s’hauria d’estar implementant al barri. Hi ha obres que haurien d’haver començat el desembre de l2022 i es licitaran un any més tard», es queixa. 

Sense dates clares

L’Ajuntament no concreta quan es remodelarà la pròxima comunitat. Assenyala que n’hi ha dos amb els treballs pendents de licitació i un parell més en procés d’aconseguir la llicència per començar-los. Al febrer, l’executiu local calculava que la majoria de les millores estarien materialitzades el 2025. Ara diu que l’objectiu és que «estiguin finalitzades abans del juny del 2026». 

La data coincideix a fi del termini per accedir als fons europeus Next Generation per a obres de rehabilitació ja executades. L’Ajuntament va calcular que podrien rebre’s 28,7 milions d’euros en subvencions de la Unió Europea per sufragar l’operació al Besòs i el Maresme, necessàries per rebaixar la quota que la població haurà de pagar. Als carrers llastats per l’aluminosi, els ingressos mitjans per càpita se situaven en 6.594 euros el 2020. «Una part d’aquests fons promesos es perdrà i ni tan sols s’haurà començat a la resta del barri, on havien de suposar un impuls. ¿D’on vindran ara els diners?», interpel·la Pardo.  

El consistori va calcular que es necessitarien 61 milions per remodelar 1.000 pisos, una xifra curta si s’extrapola que tres de cada quatre comunitats examinades mesos enrere corrien perill que l’aluminosi es manifesti. En tot cas, no se sap quan s’ampliarà el radi de les reformes al conjunt del Besòs. Manuel assegura que mai els han donat data per arreglar l’escala, malgrat portar més de dues dècades sustentada sobre puntals. «A data d’avui, no hi ha hagut cap desgràcia. ¿Però és que, per fer alguna cosa, ha de matar-se’n un?», etziba.

Sostre desplomat

Aurora s’arregla esquivant puntals des que els Bombers van irrompre a casa seva per col·locar-los al lavabo. Va ser al març quan part del sostre es va desplomar al pis de dalt, fruit d’una fuga en un domicili de titularitat pública que va transpirar fins al baix.

«Va començar sortint una taca petitona. Després, va ser com una ombra. I llavors, vinga a fer-se cada vegada més gran, fins que va començar a caure aigua i el pladur es va anar deixant anar», relata Aurora. Afirma que va avisar dels desperfectes a partir del 2020 l’Institut Municipal d’Urbanisme, però afegeix que no es van prendre mesures abans de l’ensorrament. Els fonaments del bloc han quedat nus sobre el bany. Si es burxa la paret foradada, el dit surt moll.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

El soterrani sobre el qual Aurora resideix amb el seu fill també està apuntalat. Les filtracions el van inundar d’aigües fecals. «Semblava una piscina... Van treure vuit botes», explica. Ella tampoc sap quan s’aturarà el mal que els aclapara. «Sempre he sentit que aquests pisos tenen aluminosi, però això no venen a dir-t’ho», testifica.

Al mateix replà, una porta oberta convida a franquejar el llindar. A dins, una àvia impedida, en cadira de rodes, està sola sota un sostre demacrat: la biga ha quedat a la vista. «És increïble que una senyora visqui en aquestes condicions», protesta una veïna. Barcelona, o una certa idea d’aquesta, s’entreveu llunyaníssima des d’aquests pisos.