Laia Bonet: «Barcelona no implantarà els patinets compartits»

A punt de complir-se quatre mesos de la investidura de Collboni, ¿què ha canviat a Barcelona des que ell és l’alcalde i el PSC governa la ciutat?

Moltes coses. El com, la manera de fer. La sensació que hem sortit de les trinxeres, que podem parlar amb normalitat, fins i tot sense defensar la mateixa ciutat o els mateixos objectius. És una manera molt diferent de fer política. Normalitzar el diàleg sense buscar només les posicions contraposades.

¿S’ha destensat la relació del consistori amb interlocutors amb qui tenia una relació dura?

Crec que estem en un procés de desinflamació. Quan creus que no serveix de res parlar amb l’altre, o que no ho necessites, és fàcil que hi hagi més conflicte. Els socialistes sempre hem estat convençuts de la necessitat de dialogar i ara hi podem donar un èmfasi molt superior que en el mandat anterior.

El nou govern va esgrimir com a primer gest el ‘pla Endreça’, una crida al civisme, per no dir ordre. ¿S’ha descuidat el civisme a Barcelona en els últims anys?

Els últims anys han sigut molt complicats per a tothom. La pandèmia ha tingut molt a veure amb què ha canviat a la ciutat. Sí que és cert que teníem unes alertes que anaven apareixent en els baròmetres. Hi ha moltes conjuntures com la vida d’una concessió. Els finals de les concessions són difícils.

La neteja.

Hi pot haver un cert relaxament o una sensació que no t’hi jugues tant perquè ets al final de la vida del contracte. Una de les primeres reunions que va tenir l’alcalde va ser amb les concessionàries de la neteja. En els últims anys no hi havia hagut mai una reunió de l’alcaldia amb les concessionàries. Necessitaven rebre el missatge de l’important que és la seva tasca per a la ciutat. Trigarem a veure la ciutat tan neta com volem, però la situació està canviant.

La mobilitat va marcar el mandat anterior, i el PSC va discrepar dels eixos verds que va encapçalar Colau. ¿El nou govern aturarà l’avanç d’aquest projecte?

Necessitem més verd, però el que no podem fer és una contraposició entre pacificació i mobilitat sostenible. No podem generar un carrer València per cada Consell de Cent. Això significa replantejar com s’aborden objectius que sens dubte són compartits: reforçar el verd i millorar la qualitat de l’espai públic. Ens hem passat anys parlant de la llosa de Sant Antoni quan el que hem de fer és una reflexió sobre com pacificar les rondes de Ciutat Vella: ronda de Sant Pere, ronda de la Universitat, ronda de Sant Antoni. I Trafalgar, Fontanella, Pelai. Com pacificar aquest entorn generant més espai per al vianant, per a la bicicleta. Consell de Cent està fet i ja està. Però no ens podem permetre un València per cada Consell de Cent.

Perquè vostè creu que pacificacions com les de Consell de Cent perjudiquen les vies pròximes.

Al carrer de València el transport públic va ara més lent. Si aquest és el resultat de la reforma de Consell de Cent és que hem enfocat malament la solució. Busquem una manera de crear més verd sense que es generi aquest impacte.

¿I com s’aconsegueix crear més verd d’una altra manera?

Incidint sobre tots els espais a la ciutat que podrien ser espai verd i que no ho són. Interiors d’illa, però també espais que en el planejament són verds i en la realitat no. Aquest espai és aproximadament una quarta part de la ciutat. Un 25% del teixit urbà, sense comptar el port i Collserola, correspon a terreny que es pot convertir en espai verd. Abordem-ho. Afecta interiors d’illa, però també espais entre blocs, i no a l’Eixample, a tota la ciutat. Alguns espais són de titularitat municipal, d’altres no.

Vista la sentència de Consell de Cent, ¿tem el consistori que pugui passar una cosa semblant amb les obres de la Via Laietana?

No, és un cas diferent del de Consell de Cent.

A l’alcalde l’estan rebent amb somriures d’alleujament en fòrums econòmics com el Cercle d’Economia i Foment, que tan malament van conviure amb Colau i que esperen, entre altres aspectes, que es flexibilitzi la mesura del 30% de vivenda protegida en promocions i rehabilitacions.

La mesura no ha sigut efectiva i cal fer-la operativa, i la reflexió per fer-ho es va encarregar a Carme Trilla. L’està treballant amb el seu equip, veurem la proposta i quins consensos genera. No volem eliminar la mesura, sinó reformar-la.

¿Veurem els preus del lloguer regulats?

Sí, no només espero veure-ho, espero veure-ho ben aviat. I cal plantejar-se que Barcelona no pot assumir l’existència de 10.000 pisos d’ús turístic amb les necessitats que tenim en vivenda. Necessitem poder desincentivar l’activitat. Tenim alguna eina fiscal per fer-ho, però limitada. L’única manera d’incidir-hi és amb la nova normativa que està elaborant la Generalitat. Avui aquestes 10.000 llicències, algunes amb més de 10 anys, tenen una vigència indefinida. No és una cosa admissible ni assumible.

¿El tramvia es connectarà per la Diagonal?

El tramvia es connectarà per la Diagonal.

¿Hi haurà canvis significatius en mobilitat?

El pla Endreça és també ordenar la mobilitat. Un aspecte d’això és com es distribueixen els espais. I té a veure amb un actor nou: el patinet. Ha crescut molt durant la pandèmia. Aparentment ha vingut per quedar-se, i és una cosa que no podem assumir sense regles. Ja en tenim algunes i estem a punt d’aprovar una modificació de l’ordenança que obligarà a portar casc, que prohibirà que dues persones vagin en un patinet, que vetarà que vagin per la vorera.

El RACC va demanar dies enrere un sistema de patinets compartits a Barcelona.

El patinet ha tensionat l’espai públic i hem pres la decisió que no implantarem els patinets de ‘sharing’, els patinets compartits, a Barcelona. Fa temps que hi treballem i des del mandat anterior hem analitzat una possible regulació. Hem arribat a la conclusió que no s’ha de tensar encara més l’espai públic amb milers de patinets de ‘sharing’, en un espai ja tensionat. En altres grans ciutats hem assistit a l’impacte del servei de patinets de ‘sharing’: abandonats, tirats per les voreres, dificultant el pas, més enllà de l’ús intensiu que suposaria als carrils bicis i les vies 30. Barcelona era una de les poques ciutats que van decidir no tenir patinets de ‘sharing’ mentre no hi hagués regulació. Érem l’excepció i hem conclòs que no existeix una normativa que ens permeti assumir un increment de patinets via ‘sharing’ a Barcelona.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

L’alcalde ha deixat clar que el PSC sumarà socis al seu govern a curt termini.

Hem dit amb claredat que la voluntat és que el govern tingui més regidors, però ara estem centrats en els pressupostos i aquest és l’objectiu d’aquest trimestre. La prioritat és un govern d’esquerres.