Una estació intermèdia al Poble-sec i que arribi de nou al castell: el que els barcelonins volen del Funicular de Montuïc

Perquè Marina, com molts barcelonins, és partidari que el funicular es prolongui de nou fins al castell des de l’estació de Miramar, oficialment coneguda com a parc de Montjuïc), on ara conclou la seva ruta, que comença a la parada de metro de Paral·lel. Pujar ara fins al castell és difícil. No es pot fer en cotxe ni moto. L’autobús 150 va atapeït massa sovint. A peu és una tirada llarga de pujada. I en telefèric, orientat al turisme, és econòmicament prohibitiu.

La prolongació no és l’única reclamació ciutadana: els veïns volen una estació intermèdia del funicular en la confluència entre Nou de la Rambla i el passeig de l’Exposició, i reclamen poder pujar al telefèric sense haver de pagar-ne l’elevat preu que abonen els turistes. D’altra banda, no sembla el servei més idoni per al que vulgui pujar amb freqüència a la zona a caminar, córrer o passar l’estona. Aquest diari va pujar al telefèric dijous en un viatge d’anada i tornada per a dues persones: 30 euros i una bona estona. Vistes molt boniques, però res que un barceloní fagi postsistema.

Dipòsit d’aigua

Marina parla a unes desenes de metres del punt on Lluís Companys va ser afusellat el 15 d’octubre del 1940 per ordre de Franco. El pròxim cap de setmana se’n compliran 83 anys. Hi ha qui diu que en realitat va ser tirotejat en un altre punt de la fossa, però en tot cas, una placa fixa el lloc consensuat.

Més o menys a l’altura del punt on va morir Companys, a unes desenes de metres cap a la ciutat, hi ha un dipòsit d’aigua que proveeix la muntanya, així que la nova estació, que estaria soterrada, hauria d’estar, puntualitza Marina, o bé a un costat de la instal·lació, en el més pròxim a l’estadi que porta el nom del que fos president de la Generalitat, o a l’altre, entre el dipòsit i l’estació del telefèric.

Dinamitar l’estació

El funicular, inaugurat el 1928 en el seu tram inicial, l’actual, i el 1929 fins al superior, va arribar al castell fins als anys 80 de l’any passat. Després d’una reforma, el segon recorregut va quedar suprimit.

Quan arribava al castell, l’estació superior no estava on Marina n’ubicaria la nova: l’Exèrcit té les seves susceptibilitats, i va obligar a construir-la unes desenes de metres més avall, per dificultar un atac. També es va obligar a deixar un espai sota l’estació per poder dinamitar-la fàcilment en cas que es considerés necessari.

La muntanya ‘pobra’ de la ciutat

L’espai on era és ara un parterre en el qual s’aprecia el camí de terra per on pujava el funicular. Es veuen restes del terra de l’andana. Marina es col·loca en el punt on recorda que es va situar per a una foto, en la inauguració d’una reforma; José María de Porcioles, l’alcalde més longeu de la ciutat (16 anys en el càrrec, del 1957 al 1973), emblema del franquisme a Barcelona.

Però de tot això fa molt temps i el debat ja no és sobre l’enemic exterior, sinó sobre com els barcelonins poden pujar fàcilment a Montjuïc en general i al castell en particular. Fa anys que l’ajuntament ha defensat l’aposta que la ciutadania torni a una muntanya que la capital catalana ha relegat una mica en les últimes dècades, mentre el Tibidabo s’ha mantingut molt més present en tots els sentits: ha sigut el germà més estimat per Barcelona pel que fa a muntanyes.

El Barça i el retrobament

Fa anys que l’aposta és clara, i ho testifica el volum d’activitats, com ara les culturals compreses en el ‘Viu Montuïc’ que se celebra aquest mateix cap de setmana. També el trasllat temporal del Barça a la muntanya ha contribuït que molts barcelonins tornin a l’espai després de molt temps sense fer-ho.

Sergi Gàzquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec, defensa en primer lloc l’obertura de l’estació intermèdia, a Nou de la Rambla amb Exposició, com una mesura assequible, que donaria servei a molts veïns sense resultar excessivament cara ni complexa. A tot estirar augmentaria en uns dos minuts, diu, la durada del recorregut actual. «Hi ha una petita esplanada amb una sortida d’emergència en la qual es podria fer una andana i una marquesina i tindríem nova parada».

Gàzquez recorda que aquest aspecte, així com la prolongació del funicular fins al castell, estan contemplats en el Pla d’actuació del parc de Montjuïc; aquest document recull el debat entre l’ajuntament, els veïns i les entitats sobre el futur de la muntanya, amb un període que va del 2019 al 2029, quan es complirà un segle de l’Exposició Universal.

La inversió

Tant el regidor de Sants-Montjuïc el mandat anterior, Marc Serra, de Barcelona en Comú, com l’actual, Raquel Gil, del PSC, remarquen que el pla de prolongar el funicular és positiu, i són especialment favorables a l’estació intermèdia, que els dos jutgen econòmicament poc complicada.

Quant a l’ampliació fins al castell, una inversió que correspondria a la Generalitat, Serra admet que seria més car, però remarca que no costaria tant com allargar l’L2 per la muntanya, com proposa el PSC. Com que no hi ha calendari, indica que si el procés s’inicia aquest mandat les obres es podrien fer en el següent, el 2027-2031.

Telefèric: 9,3 milions el 2022

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Gil, per la seva banda, explica que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), responsable del funicular i del Telefèric, no ha quantificat per ara quant costaria tornar el ‘funi’ al castell, però assegura que es tracta d’un pressupost molt elevat. Un pressupost que l’activista Marina proposa sufragar amb el que l’empresa de transport ingressa pel telefèric, que l’agost passat va arribar al seu rècord històric de validacions en un mes: 259.000 viatges. El telefèric va suposar el 2022 ingressos per valor de 9,3 milions d’euros.

Mentrestant, Marina envia vídeos de l’entorn del castell de divendres al matí, amb gent fent esport i passejant els gossos: «La quantitat de gent que hi ha, un dia de cada dia. Tots aquests pujarien amb el funicular».