Efectes del projecte de l’L8

Batalla pel parc de Joan Miró: l’ajuntament no troba alternativa per al centre d’obres dels FGC

Els veïns rebutgen que s’instal·li a l’arbreda del recinte fins i tot si els exemplars afectats es replanten en un altre lloc

Els veïns del parc de Joan Miró demanen que es mantingui l’arbreda

Un terç del parc de Joan Miró estarà tancat anys per les obres dels FGC

Batalla pel parc de Joan Miró: l’ajuntament no troba alternativa per al centre d’obres dels FGC

Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La batalla que lliuren els veïns de l’entorn del parc de Joan Miró s’agreujarà en els pròxims mesos si l’Ajuntament de Barcelona no troba un emplaçament alternatiu per ubicar el centre d’obres i operativa vinculada a la faraònica intervenció de la línia 8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). «No acceptarem que s’instal·li a l’arbreda del parc», ha assenyalat a aquest diari un portaveu de la plataforma Salvem el Parc Joan Miró, després de la reunió mantinguda entre diverses entitats veïnals i la primera tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet. El consistori està valorant «totes les alternatives de localització, inclòs el mateix parc», ha explicat aquest diari. Però els representants veïnals han sigut informats, asseguren, que qualsevol d’aquests ‘plans b’ generaria més impacte en termes de soroll i contaminació.

A la sortida, la plataforma, que anava de la mà d’Eixample Respira i altres associacions del districte, ha qualificat de «decebedora» la trobada. Fa poc es van reunir amb representants del Departament de Territori de la Generalitat, responsable de les obres per ampliar l’estació de FGC de la plaça de Catalunya i la creació d’un túnel de quatre quilòmetres que ampliïn la línia fins a Gràcia. Els van dir que l’emplaçament final l’havia d’establir el consistori. Ja en l’anterior mandat municipal, l’ajuntament es va comprometre a mirar de trobar un emplaçament consensuat.

No obstant, el plantejament de Bonet no els ha convençut. Segons fonts municipals, «s’ha explicat que en aquests moments prossegueixen els treballs tècnics per tancar una proposta que impliqui el menor impacte possible sobre aquest àmbit de la ciutat». «S’estan valorant totes les alternatives», han afegit, i en el cas dels arbres (inicialment es va parlar de 178 exemplars afectats entre tales i replantacions en altres enclavaments) «també s’estan analitzant diferents opcions amb l’objectiu de salvar-ne el màxim número».

Però la plataforma que encapçala la reivindicació de trobar un altre emplaçament per al centre d’obres (oficines, magatzem, maquinària, moviment de terres...) està enutjada perquè afirma que els han comunicat que «la resta de localitzacions estan descartades pel seu impacte acústic per als veïns». I que l’opció de Joan Miró continua sent la més viable. Una cosa que ells no comparteixen, mentre la zona de l’arbreda, més enllà de la tala, té usos per a la comunitat i és de les poques del parc (pendent de reformes) que compten amb el beneplàcit veïnal en el seu estat actual.

La mateixa portaveu afegeix que l’espai que defensa el consistori té massa a prop una escola, així com un institut (Ernest Lluch) amb més d’un miler d’alumnes que utilitzen la zona en horaris d’esbarjo. Insisteixen que el barri està necessitat d’àrees verdes per la seva elevada contaminació i eliminar vegetació seria contraproduent.

Altres possibles enclavaments

Notícies relacionades

Com a alternativa, els afectats plantegen ubicar el centre d’obres al carrer de Tarragona amb Diputació, junt amb el centre comercial Arenas, perquè en el seu entorn hi ha oficines; o bé als recintes de la Fira pendents d’eliminar, al costat del carrer de Lleida. Opinen que allà l’impacte seria menor. «Lluitarem perquè el parc no es toqui», afegeixen, amb la vista posada en una reunió veïnal que faran el pròxim dia 10 per acordar noves accions respecte a això.

Amb la promesa de Bonet de minimitzar la intervenció en el parc, reduint la seva invasió a 18 o 20 mesos (malgrat que el conjunt dels treballs durarà anys) i en el menor espai possible (inicialment es va parlar d’una tercera part del recinte) no n’han tingut prou les entitats. Tampoc la idea que durant aquell període es podria treballar col·lectivament per desenvolupar el projecte de transformació del parc, pendent des de fa anys. I amb espais per resoldre, com la part posterior de la biblioteca o el parc de bombers.