L’escassa paritat en el pregó de la Mercè: una dona per cada dos homes en mig segle

FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No resulta una petitesa qui dona inici a la Mercè amb el pregó que precedeix l’arrencada de la festa major de Barcelona. Assumpte sempre transcendent a l’avantsala de les celebracions i motiu d’alguna polèmica, l’elecció ha donat compte del substrat cultural i social que articula la ciutat, de les aspiracions que l’urbs ha anat abraçant en les últimes dècades, també de les simpaties del govern de torn i dels vaivens polítics de gairebé mig segle ja de democràcia. És, doncs, mostra del pols que batega a la capital, també d’inèrcies persistents, incloses les que emanen d’un evident biaix de gènere. L’Ajuntament només ha seleccionat 17 dones per llegir el pregó des del 1975, un terç de les ocasions des de l’any de la mort del dictador Francisco Franco.

Tot i que ha començat a corregir-se en els últims anys, la desigualtat salta a la vista. Tan sols 16 dels actes solemnes per aixecar el teló de la Mercè han tingut una dona com a protagonista entre el 1975 i el 2023. Es pot puntualitzar que s’han de comptabilitzar 17 dones pregoneres des de les albors de la Transició, perquè hi va haver doble pregonera el 2009, quan les actrius Montserrat Carulla i Vicky Peña van compartir honor. Només vuit dones les precedien.

El reconeixement que comporta començar les celebracions a penes es va concedir a quatre dones durant les primeres sis legislatures de l’Ajuntament de Barcelona sota democràcia. Durant els gairebé quatre anys de mandat de Narcís Serra, dues dones de lletres van donar inici a la Mercè: van ser les escriptores Mercè Rodoreda (1980) i Maria Aurèlia Capmany (1982), aquesta última també regidora del PSC durant els primers executius democràtics. Sota la llarga etapa de Pasqual Maragall (1982-1997), només l’actriu Núria Espert va ser designada per inaugurar els festejos el 1989.

Elecció paritària

Notícies relacionades

En l’època de Joan Clos (1997-2006), les escriptores Maruja Torres (1999), Fátima Mernissi (2003) i Rosa Regàs (2005) van ser pregoneres. L’elecció sí que va ser paritària durant l’alcaldia de Jordi Hereu (2006-2011): es va optar per l’escriptora Elvira Lindo (2006), l’oceanògrafa Pepita Castellví (2007) i el duo format per Carulla i Peña. En el quadrienni de Xavier Trias (2011-2015), l’única dona escollida va ser Núria Gispert (2014), mestra i exregidor del PSUC i el PSC.

Les dones sí que han predominat en els pregons més recents de la Mercè, coincidint amb les dues legislatures d’Ada Colau (2015-2023). Van ser cinc: la filòsofa Marina Garcés (2017), l’actriu i cineasta Leticia Dolera (2018), l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena (2019), l’activista veïnal Custodia Moreno (2021) i la directora de cine Carla Simón (2022). Encara lluny d’igualar el nombre d’homes a qui s’ha distingit amb la mateixa responsabilitat, la llista de pregoneres continuarà creixent aquest divendres, quan la novel·lista Najat El Hachmi pugi a l’estrada i surti al balcó de la plaça Sant Jaume perquè la festa prengui a Barcelona.